Mort accidental d'un anarquista: diferència entre les revisions

'''Mort accidental d'un anarquista''' és una obra de [[teatre]] [[sàtira|satirico]][[política]] de [[Dario Fo]] que va estrenar l'any [[1970]] aen una antiga fàbrica a [[Varese]], amb el seu grup de teatre "[[La Comune]]".<ref name=fo>Dario Fo, ''Mort accidental d'un anarquista'', traducció de Guillem J. Graells Andreu. Editorial Proa. ISBN 9788482565460 {{ca}}</ref>

És l'obra més traduïda i més representada del seu autor,<ref name=carla>Pròleg de Carla Matteini a una nova versió revisada de la traducció en castellà, feta per ella mateixa: Dario Fo, ''Muerte accidental de un anarquista'', 2001. ISBN 8489753776 {{es}}</ref> que l'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura perquè, ''seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits''. També de les més vistes,; només a Itàlia va superar el milió d'espectadors als tres anys de la seva estrena.<ref>Tom Behan, ''Dario Fo: Revolutionary Theatre''. Pluto Press, 2000. ISBN 9780745313573 {{en}}</ref>

En [[català]], va ser estrenada l'any 1981, a Barcelona, fent gira aquell mateix any a València, Palma i una seixantena més de municipis. La dirigia Pere Planell i la protagonitzava [[Josep Minguet]], en el paper de boig-sospitós-jutge-bisbe-senyor amb barba. Completaven el repartiment [[Jordi Bosch]] com a comisaricomissari, Carme Callol com a periodista i Carles Sales, Pep Muñoz i Enric Arredondo de policies. L'any següent, el mateix equip la va estrenar en castellà per primer cop a Espanya, a la Sala Olimpia de Madrid. L'any 1992, [[Paco Morán]] protagonitzava una altra posada en escena d'aquesta obra, en castellà i dirigida per Ángel Alonso, que es va presentar al teatre Borràs de Barcelona.

El tema de l'obra gira a l'entorn d'una notícia sortida als diaris, segons la qual uns testimonis han vist caure un home des de dalt, probablement des d'una finestra de l'edifici, i ha mort en impactar amb el terra. Els medismitjans van dir que vahavia caurecaigut i que es tractava d'un terrorista. L'autor, en el seu pròleg, explica que s'havia inspirat en uns fets antics que havien ocorregut a Nova York durant els anys 20, i que actualitzar-los posant-los fícticiamentfictíciament aen l'actualitat i al mateix país és un recurs dramàtic utilitzat per diversos autors per a fer reflexionar des d'un altre punt de vista.<ref name=fo/>

Un altre fet real documentat és que, el 12 de decembredesembre dedel 1969, va haver-hi un atemptat amb bomba a la plaça Fontana de Milà, conegut com ''la massacre de la plaça Fontana''. [[Giuseppe Pinelli]], un escriptor i conferenciant [[pacifista]] i [[anarquista]], va ser detingut per la policia i acusat de l'atemptat per ser un treballador ferroviari i d'idees anarquistes. El dia 15 de decembredesembre, va morir impactat a terra des d'una finestra del quart pis de la comissaria de policia, on estava sent interrogat. Va ser traslladat a un hospital, però va arribar ja mort. Oficialment, es va tractar primer d'un suïcidi i després d'una caiguda accidental causada per un ''malestar''. ''Mort accidental d'un anarquista'' es va estrenar el decembredesembre dedel 1970, una setmana abans del primer aniversari de la mort de Pinelli.<ref name=carla/>

El context més general dels anys en què es va escriure i estrenar és d'una època difícil i rebel a [[Europa]]. [[Itàlia]] és un dels països europeus que pateix amb més virulència una "estratègia de la tensió" de caràcter [[feixista]], que militars i polítics promouen per provocar una forta repressió i un clima de "caça als rojos". Entre 1969 i 1974, aquesta estratègia de [[terrorisme d'Estat|terrorisme d'estat]] inclou bombes i atemptats que busquen desmembrar les lluites [[sindicat|sindical]]s i [[estudiant]]ils, devantdavant de la indignació i estupor de l'[[opinió pública]]. Entre 1970 i 1972, van morir "accidentalment", segons la versió oficial, cinc anarquistes testimonis de càrrec, un advocat va "caure" d'un hospital,; enel 1972, van esclatar uns explosius i va aparéixer el cadàver d'un "[[terrorista]]" (l'editor comunista [[Giangiacomo Feltrinelli]]) que havia desaparegut enel 1969, i també van morir "accidentalment" altres testimonis diversos.<ref name=carla/>

[[Fitxer:Accidental Death of an Anarchist, The Doon School - 2009.jpg|thumb|''Mort accidental d'un anarquista'', presentada aen una escola de l'Índia, el 2009]]

Un home que és arrestat aen una comisaria de Milà per haver-se fet passar per metge, entre altres coses, es defensa dient que està boig i que pateix d'"histriomania". En un moment queen què es troba sol, fulleja uns papers que hi ha a sobre de la taula i es disfresadisfressa d'inspector del Ministeri, que va ajudar-los a solucionar el problema de l'anarquista. Sembla que els va ser molt fàcil trobar el terrorista que havia posat una bomba al metro, ja que només hi havia un ferroviari anarquista, i que aen l'interrogatori, just després de confesarconfessar, va caure accidentalment per la finestra. Però alguns detalls no acaben de quadrar... L'inspector, en presència d'una periodista, els ajudarà a construir una bona història.

Es tracta d'una comèdia d'equívocs molt satírica i utilitza de vegades l'humor surrealista (per exemple, quan el comisaricomissari explica que va intentar salvar l'anarquista agafant-li un peu i que es va quedar amb una sabata,; com el mort duia les dues sabates posades, proposen explicar que l'home tenia tres cames, que es posava un parell de sabates sobre l'altre, etc.). Utilitza recursos i tòpics de la [[Commedia dell'Arte]]. El personatge principal és un [[bufó]] clàssic del gènere del [[clown]] que per mitjà del travestismetransvestisme adopta diferents papers. El seu estatus de "boig" li permet dir el que d'altres no dirien. Aquest personatge clàssic del "fool" (boig) que diu les veritats, tan pressentpresent al teatre de Fo, ja era utilitzat, per exemple, per [[Shakespeare]].

La forma de farsa es contraposa amb un tema sociopolític, especialment en el seu moment, de molta actualitat. Els arguments estan explicats de manera detallada, exacta, ordenada i organitzada.

Es pot considerar [[teatre sociològic]] per la seva temàtica social. Tot i que, en principi, el públic no participa en la posada en escena, com és freqüent alen el [[teatre social]], sí que s'ha utilitzat de vegades per a fer [[teatre fòrum]], amb un debat posterior alen el qual els espectadors poden expressar-se lliurement.

* Dario Fo, ''Mort accidental d'un anarquista'', traducció de Guillem J. Graells Andreu. Editorial Proa. ISBN 9788482565460 {{ca}}.