Pensament islàmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 62.156.184.198 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Períodes filosòfics}}
El '''pensament islàmic''' primerenc es divideix en dos corrents: el primer és ''[[kalam]]'', que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és ''[[fàlsafa]]'', que se centràcentra en interpretacions de l'[[aristotelisme]] i el [[neoplatonisme]]. Hi hagué intents posteriors per part de filòsofs-teòlegs d'harmonitzar les dues tendències, en particular els d'[[Avicenna]] i [[Averrois]], i d'altres no tan rellevants com els d'[[Ibn al-Hàytham]] (Alhazen), [[Al-Biruní]], [[Ibn Tufayl]] i [[Ibn an-Nafís]].
 
La fàlsafa és el conjunt de [[doctrina|doctrines]] dels pensadors [[musulmans]] que s'originaren entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle XII|XII]] i que influïren en l'[[escolàstica]] medieval d'[[Europa]].
Línia 11:
 
== Mutazilisme i aixarisme ==
La traducció de les obres filosòfiques gregues a l'àrab als [[segles|segle VIII]] i [[segle IX|IX]] va contribuir a l'aparició de la primera escola important de teologia islàmica, el [[mutazilisme]], que subratllava la raó i la lògica rigorosa. La qüestió de la importància de les bones obres persistia i els mutazilites mantenien que una persona que cometés un pecat greu sense penedir-se'n no era un musulmà, però tampoc era un no- musulmà, sinó que ocupava un terreny intermedi. No obstant això, van posar l'èmfasi en l'absoluta unicitat i justícia de Déu. Afirmaven que Déu era pura essència sense atributs, ja que els atributs implicarien multiplicitat. A més, també sostenien que la justícia divina requereix el [[lliure albir]], ja que si l'individu no fos lliure per a escollir entre el bé i el mal, premi i càstig serien absurds. Déu, essentsent perfecte i just, no pot abstenir-se de recompensar el bé i castigar el mal.
 
Els mutazilites creien que la raó humana serveix per a distingir entre el bé i el mal. Llur teologia va ser establerta com a credo oficial pel califa [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]], però cap al [[segle X]] es va produir una reacció, encapçalada pel filòsof [[Abu-l-Hàssan al-Aixarí]] i els seus seguidors, els [[aixarites]]; aquests negaven el lliure albir, considerant el concepte incompatible amb el poder absolut i la voluntat de Déu. Rebutjaven, així mateix, que la raó natural humana pogués conduir al coneixement del bé i del mal, ja que les veritats morals són establertes per Déu i només es poden conèixer a través deamb la revelació divina. Els conceptes d'Al-Aixarí i la seva escola es van anar imposant amb lentitud entre els sunnites o ortodoxos, i segueixencontinuen predominant entre els musulmans. Tanmateix, la tendència dels sunnites ha estat tolerar i acomodar petites diferències d'opinió i subratllar el consens de la comunitat en matèria de doctrina.
 
{{islam}}