Adriano in Siria (Airoldi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Lohen11 ha mogut Adrià a Síria (Airoldi) a Adriano in Siria (Airoldi) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Adrià a Síria}}
{{Infotaula composició | colorcomposicio = òpera
|
|
|gènere =
|actes =
|
|llibretista = [[Pietro Metastasio]]
|compositor = [[Pietro Airoldi]]
|basada = [[Apostolo Zeno]], [[Battista Guarini]] i [[Torquato Tasso]]
| estrena = [[1821]]
| escenari = [[Teatro Carolino (Palermo)|Teatro Carolino]] de [[Palerm]]
|personatges
* [[Víbia Sabina]] ([[soprano]] )
* [[Osroes I de Pàrtia]] ( [[baix (veu)|baix]] )
* Emirena ([[soprano]] )
* Farnaspes ([[tenor]])
*
}}
'''''
▲'''''Adrià a Síria''''' fou el sisè ''dramma per musica'' que l'italià [[Pietro Metastasio]] ([[1698]] – [[1782]]) escrigué com a poeta oficial de l'[[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador d'Àustria]]. El text fou encarregat perquè servís de llibret a l'òpera homònima del compositor [[Antonio Caldara]] ([[1670]] – [[1736]]), aleshores [[mestre de capella]] de la cort imperial de [[Viena]].
L'obra, dividida en tres actes, s'estrenà a Viena el dia de l'onomàstica de l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]], el 4 de novembre del [[1732]].
==
Les fonts a les quals acudí Metastasio pels fet històrics que es narren foren: la [[Història Augusta]] i les obres del historiador romà [[Cassi Dió]], presentant Adrià com a tirà magnànim, molt en la línia del [[Despotisme il•lustrat]] imperant a l'època.
==
El [[1821]] el compositor italià [[Pietro Airoldi]] compongué sobre el mateix text en italià una òpera homònima dividida en dos actes, l'estrena de
== Personatges ==
Linha 64 ⟶ 62:
|}
== Argument ==
[[Fitxer:Luigi Lablache.jpg|left|thumb| El [[baix (veu)|baix]] [[Liugi Lablache]]. [[Litografia]] de [[Josef Kriehuber]] ([[1827]]).]]
L'acció se situa a la ciutat d'[[Antioquia]], on efectivament Adrià fou proclamat emperador. Sense preocupar-se gaire per la cronologia, Metastasio ens presenta Sabina, neboda de Trajà, com a amant i promesa d'Adrià. L'emperador ha conquerit l'[[imperi Part]] i ocupat la seva capital, [[Ctesifont]]. Entre els nombrosos presoners es troba el rei [[Osroes I de Pàrtia]]; la princesa Emirena, la seva filla; i el noble part Farnaspes el seu promès. Adrià aviat és atret per la bellesa d'Emirena, i lluita entre unir-se a ella en matrimoni, cosa que garantiria una pau durable entre els dos pobles, o mantenir-se fidel a [[Víbia Sabina]], neboda del seu antecessor, i promesa seva. Finalment venç la virtut, representada per Sabina; sobre la passió carnal que encarna Emirena, acabant l'obra amb la feliç unió entre l'emperador i la noble romana.
== Influència ==
Metastasio tingué gran influència sobre els compositors d'òpera des de principis del [[segle XVIII]] fins a començaments del [[segle XIX]]. Els teatres de més renom representaren en aquest període obres de l'il•lustre italià, i els compositors musicalitzaren els llibrets que el públic esperava ansiós. ''Adrià a Síria'' és potser un dels llibrets que més èxit obtingué, car foren més de 50 els compositors que li posaren música.<ref>{{cita libro |apellido=Timms |nombre=Colin |enlaceautor= |título= Handelian and otter librettos in Birmingham central library |url= http://www.birmingham.gov.uk/ |fechaacceso= |idioma= en|otros= |edición= |año= 1984|editor= Oxford & Journals|editorial= |ubicación= |isbn= |capítulo= |páginas= |cita=}}</ref><ref>{{cita libro |apellido=Pascual |nombre=Josep |enlaceautor= |título=Guía Universal de la Música Clásica. |url=http://books.google.com.cat/books?id=2R8VAAAACAAJ&dq=Gu%C3%ADa+Universal+de+la+M%C3%BAsica+Cl%C3%A1sica&hl=es&ei=fsPBTMiuLsmr8Aae8KnXBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA |fechaacceso=22 octubre 2010 |idioma= castellà|otros= |edición= |año= 2004 |editor= Ed. Robinbook|editorial= |ubicación= 8496222098|isbn= 9788496222090|capítulo= |páginas=445 |cita=}}</ref><ref>{{cita libro |apellido=AA. |nombre= VV.|enlaceautor= |título= Ópera|url= |fechaacceso=22 de octubre de 2010 |idioma= |otros= |edición= |año= 1999|editor= |editorial=Könemann Verlagsgesellschaft |ubicación= |isbn= |capítulo= |páginas= |cita=}}</ref>
== Referències ==
| |||