Principat de Vladímir-Súzdal: diferència entre les revisions

A la mort del príncep el [[1125]], aquesta terra se separa de la Rus del Sud, i el seu fill [[Iuri Dolgoruki]] es converteix en el seu primer príncep. Va traslladar la seu del principat a Vladímir a [[1157]]. Els boiardsboiars de Rostov i Súzdal, però, eren reticents a perdre la supremacia, i va seguir una breu guerra civil. És l'època en què es va produir l'activa colonització de les terres nord-orientals, en les que el nou príncep va tenir gran participació, Construint ciutats, esglésies i monestirs. No obstant això, el príncep no perdia les esperances d'ocupar el tron de Kíev i mantenia constants guerres pel gran principat. En una d'aquestes batalles Iuri Dolgoruki va aconseguir ocupar [[Moscou]] ([[1147]]), en aquells pobles que pertanyien al [[boiar]] Stepan Kutxka. el [[1156]], a Moscou, per ordre seva, es construeix una fortificació de fusta i una fossa voltant.

el [[1155]] el príncep Iuri arriba a la seva meta i es converteix en el [[Gran Príncep de la Rus de Kíev]], però dos anys més tard és enverinat pels boiardsboiars d'aquesta ciutat.

[[Andreu el Pius]], fill de [[Iuri Dolgoruki]], havia estat enviat pel seu pare al nord i convidat pels boiardsboiars del lloc a governar aquests territoris. És a Andrés el Piadós a qui s'ha d'atorgar el mèrit de dur a Vladimir al seu zenit del poder polític. Andrés va ser un governant singularment dotat, que va tractar amb menyspreu als antics centres de poder com [[Kíev]]. Després de cremar Kíev a [[1169]], va rebutjar acceptar el tron de Kíev i en lloc d'això entronitzar el seu germà menor. La capital de Vladímir va ser per a ell una preocupació molt més gran, i la va embellir amb esglésies i monestirs de pedra blanca. Andrés va ser assassinat pels boiardsboiars a la seva residència suburbana de [[Bogoliúbovo]] el 1174.

La mort de Vsevolod a [[1212]] va provocar un seriós conflicte dinàstic. El seu fill gran, [[Constantí de Rostov|Constantí]], va obtenir el suport dels poderosos boiardsboiars de Rostov i [[Mstislav el Calb]] de Kíev, va expulsar a l'hereu legitimitat, el seu germà [[Iuri II|Jordi]], de Vladímir a Rostov. Només sis anys després, a la mort de Constantí, va aconseguir Jordi tornar a la capital. Jordi va ser un despietat governant que va derrotar decisivament a la Bulgària del Volga i instal·lar el seu germà Iaroslav a [[Nóvgorod]]. El seu regnat, però, va acabar en catàstrofe, quan les hordes mongols a les ordres de [[Batu Khan]] van prendre i van cremar Vladímir el 1238. Després van devastar altres de les principals ciutats de Vladímir-Suzdal durant la [[invasió mongola de Rússia]].