Unió de València: diferència entre les revisions

La '''Unió de València''' era, com la [[Unió d'Aragó]], un moviment principalment senyorial que es va constituir a [[València]] el maig de l'any [[1347]] en el regnat de [[Pere el Cerimoniós]]. L'estructura de la Unió de València es componia d'una assembla general que escollia uns delegats anomenats ''conservadors''. AEn la [[Crònica de Pere el Cerimoniós|''Crònica'' de Pere el Cerimoniós]], s'explica com el rei, assabentat de la formació de la Unió d'Aragó i de la Unió de València, es dirigí a Catalunya per evitar que allí se'n formés una altra. La Unió de València intentà, sense èxit, que el [[Regne de Mallorca]] s'hi unís.

La Unió de València es revoltà contra el rei adduint que el poble se sentia molt ofès, ja que la nova reina no s'havia aturat a València, en el trajecte de [[Portugal]] a [[Barcelona]], per tal de casar-se amb el rei. Però, en realitat, el malestar venia de lluny i estava motivat per la no -acceptació per part dels partidaris de la Unió del nomenament com a successora del rei de la seva filla, la infanta [[Constança d'Aragó i de Navarra|Constança d'Aragó]], i la destitució de l'infant [[Jaume I d'Urgell]], germà del rei i presumpte hereu, del càrrec de procurador general.

Els unionistes, des de nobles a procuradors, es reuniren per tal de tractar dels greuges que el rei els feia. De les viles convocades pel governador de València, només [[Xàtiva]] i [[Borriana]] s'alinearen al costat del rei (i Xàtiva quedà recompensada amb el títol de ciutat), en tant que [[Morvedre]] i [[Morella]] es declaraven neutrals. Entre els nobles, alguns s'inclinaren pel rei, i nombrosos cavallers.

La Unió de València tenia com a principals reclamacions disposar d'una magistratura del justícia, com a Aragó, que les [[Corts Valencianes (història)|Cortscorts valencianes]] es reuniren cada any per elegir-ne els conservadors i l'assistència dels valencians a les [[Corts d'Aragó|corts aragoneses]] i la dels aragonesos a les corts valencianes per a defensar els interessos de la Unió.

La notícia de la mort de l'[[Jaume I d'Urgell|infant Jaume]] pel novembre del 1347, provocà una revolta amb el saqueig de les cases dels nobles i ciutadans que no s'havien adherit als unionistes, a més de diversos assassinats. El successor com a comrepresentant dels unionistes de l'infant Jaume va ser l'[[Ferran d'Aragó i de Castella|infant Ferran]], el qual es trobava a Castella i, en fracassar les negociacions amb el rei Pere, portà tropes castellanes a València encapçalades per ell mateix.

El rei va ser derrotat aen la [[Batalla de La Pobla Llarga]] i la [[Batalla de Bétera]] el [[1347]] i quedà obligat a partir cap a València, on el [[6 d'abril]] dedel [[1348]] hi hagué un [[Revolta de València|cèlebre avalot]], onen què la població, amb ajut deldels unionistes, expulsaren el seguici del rei i van portar el rei i la reina a la ciutat de València. Quan un dels servents del rei recriminà, en una festa en honor del monarca, que s'hagués format la Unió de València en contra de [[Pere el Cerimoniós]], el poble aïrat entrà al palau per actuar contra els consellers reials i, fins i tot, el rei hagué de sortir de la seva cambra i enfrontar-se a l'avalot.

Presoner, de fet, dels unionistes, el rei va haver de concedir les principals reivindicacions de la Unió, reconeixent-la, concedir un [[justícia d'Aragó|justícia]] com el d'Aragó i nomenà procurador general i successor seu alel cap dels unionistes, l'infant Ferran.

En declarar-se la [[Pesta Negra|pesta negra]], el rei aconseguí marxar i organitzar les seves tropes a [[Terol]]. L'any 1348, a la [[batallaBatalla d'Épila]] (contra la Unió d'Aragó), li va seguir la [[Batalla de Mislata]], les dues favorables al rei, i entrà a València el [[10 de desembre]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Estudis d'història medieval, Volum 6 |url=http://books.google.cat/books?id=XF5mwVUEJdwC&pg=PA147&dq=mislata+1348&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&cd=6#v=onepage&q=mislata%201348&f=false |llengua=català |editorial=Societat Catalana d'Estudis Històrics |lloc= |data= |any=1973 |pàgines= p.147 |isbn= |ref= }}</ref> El rei castigà amb més duresa els partidaris de la Unió de València que els de la Unió d'Aragó; fins i tot, en la seva crònica, el rei diu que havia pensat a ''cremar i sembrar de sal'' la ciutat de València. Al final, però, a més d'algunes execucions i de perdonar alguns nobles, el rei confirmà, modificà i revocà, al seu albir, els privilegis de la ciutat.

* http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/finestres/perecerimonios/lesunions.htm.