Totes tres, '''arrel''', '''rel''' i '''raïl''', provenen del substantiu llatí '''RADICEM''', que evoluciona fins a la forma ''raïu'', pròpia del català antic. La ''u'' consonàntica final, per [[hipercorrecció]], es converteix en la consonant lateral (el mateix fenomen que va convertir ''malaut'' (de MALE HABITVM) en ''malalt'' i ''deume'' (de DECIMVM) en ''delme'') i esdevé ''raïl'', que és tal com es diu en el parlar [[valencià]] i en l'[[ebrenc]]. El pas següent fou la [[monoftongació]] de les vocals ''a'' i ''i'', que esdevingueren una e oberta (tal com va passar en [[francès]], en què ''mais'' (de MAGIS) es pronuncia ['me]): ja tenim que '''raïl''' s'ha convertit en '''rel'''. Finalment es produeix l'[[epèntesi]] de la ''a'' inicial perquè els parlants interpreten '''la rel''' com si fos '''l'arrel''', per un fenomen d'[[homofonia]].
