Dissolució de les Antilles Neerlandeses: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Koninkrijk_der_Nederlanden.png|thumb|200x200px333px|Mapa del [[Regne dels Països Baixos|Regne del Netherlands.]]. Els Països Baixos i les illes del Carib es representen a la mateixa escala.]]

Les [[Antilles Neerlandeses|Antilles]], fouforen un país autònom [[Carib|Caribbean]] inclòs al [[Regne dels Països Baixos|Regne del Netherlands]], dissolt el 10 d'octubre de [[2010]]. <ref name="time">Officielebekendmakingen.nl - [https://zoek.officielebekendmakingen.nl/stb-2010-387.html Besluit van 23 September 2010 tot vaststelling van het tijdstip van inwerkingtreding van de artikelen I en II van de Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen]</ref><ref>{{cite web|url = http://www.nrc.nl/international/article2375096.ece/Netherlands_Antilles_to_cease_to_exist_as_a_country|title = Netherlands Antilles to cease to exist as a country|publisher = Nrc.nl|date = 1 October 2009|accessdate = 2010-10-10 }}</ref> Després de la dissolució, les [[illes BES]] ([[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Illa de Saba|Saba]]) esdevengueren municipis especials dels Països Baixos, mentre que [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] esdevenien [[Nació constituent|països constituents]] dins del [[Regne dels Països Baixos]], al llarg de les línies d'Aruba, que separaren de les Antilles Neerlandeses el 1986.

La idea de les Antilles HolandesesNeerlandeses com a país dins del Regne dels Països Baixos mai gaudí del ple suport de totes les illes, i les relacions polítiques entre les illes sovint eren tenses. Geogràficament, les Illes de Sotavent d'Aruba, Curaçao i Bonaire, i les Illes de Sobrevent de Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten s'estenen a una distància de gairebé un miler de quilòmetres. Culturalment, les Illes de Sotavent tenen connexions profundes amb Amèrica del Sud, especialment [[Veneçuela]], i la seva població parla un [[llengua criolla]] barreja delde [[portuguès]] i l'[[holandès]] dita [[Papiament|Papiamentopapiament]]; les illes de Sobrevent formen part del Carib anglòfon.

Quan la nova relació constitucional entre el Països Baixos i les seves colònies índies occidentals era consagrada en el Regne Charter de 1954, donant-se per feta la divisió administrativa colonial de les Antilles HolandesesNeerlandeses, que derivava de la colònia de Curaçao i Dependències i va agrupar totes sis illes  sota una mateixa administració. Malgrat el fet que Aruba demana la secessió de les Antilles HolandesesNeerlandeses ja durant els anys 1930, els governs neerlandeses i les Antilles HolandesesNeerlandeses feren tot el possible   per tal de mantenir juntes les sis illes. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 175</ref> Els Països Baixos ho feu per tal d'assegurar que les Antilles HolandesesNeerlandeses podrien esdevenir independents al més aviat possible, un clam que esdevenia cada cop més fort en el Països Baixos després del Willemstad aldarulls de 1969 a Curaçao. El govern de les Antilles HolandesesNeerlandeses va témer que les Antilles HolandesesNeerlandeses senceres es desintegrarien si una de les illes es secessionavas'independitzava; el Primer ministre [[Juancho Evertsz]] antillà declarà que "sis menys un igual a zero".

Un creixent malestar a Aruba, especialment després que el govern de l'illa organitzés un referèndum consultiu al voltant de la secessió el 1977, significà que l'afer de la secessió d'Aruba havia de ser considerada. Després de llargues negociacions, s'acordà que [[Aruba]] podria esdevenir un país separat dins del Regne del Països Baixos el 1986, però només amb la condició que esdevingués plenament independent al 1996. [[Moviment Electoral del Poble (Aruba)|El movimentMoviment Electoral dedel les PersonesPoble]] , que ostentava el govern de l'illa d'Aruba l'any 1986, de mala gana acordà això, però el [[Partit del Poble d'Aruba|Aruban el partit de les persones]] , que governà després del 1986, va rebutjar tota cooperació amb els Països Baixos en l'afer independentista. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 175-209</ref>

D'altra banda, els Països Baixos esdevenia més i més conscient que els embolics amb les parts caribenyes del Regne probablement durarien llarg temps. [[Surinam]], l'altre soci del Regne que s'independitzà el 1975, hi havia passat per un període de dictadura i guerra civil, el qual va debilitar les tendències pro-independentistes del govern holandès. Aruba i els Països Baixos acordaren el juliol de 1990  eliminar l'Article 62, que preveia la independència d'Aruba el 1996. Això s'acabà el 1994, amb algunes condicions sobre cooperació en els camps de justícia, bona governança i finances. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 213, 223-224</ref>

Mentrestant, la posició permanent d'Aruba com a país separat dins del Regne fomentà la petició d'obtenir estàtusestatus similars per part  de les altres illes, especialment [[Sint Maarten|Sint Maarten.]]. A principis dels 1990, les cinc illes restants van entrar en un període de reflexió sobre si quedar com a part de les Antilles HolandesesNeerlandeses. El març de 1990, el Ministre holandès d'Afers Antillans i d'Aruba Ernst Hirsch Ballin va proposà un esborrany per un Regne nou Charter, en el que les illes de Sobrevent de Curaçao i Bonaire, i les Illes de Sotavent Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten formarien dos països nous dins del Regne. Aquesta proposta rebé diverses respostes a les illes. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 213</ref>

Després que un s'instal·là un comitè per tal d'investigar el futur de les Antilles HolandesesNeerlandeses, el 1993 es dugué a terme una "Conferència pel Futur" ("''Toekomstconferentie''" en holandès, "Conferència de Taula rodona"). Els Països Baixos proposaren prendre les funcions federals de les Antilles HolandesesNeerlandeses, amb cadascuna de les illes  autònomes a l'extensió concedida pel [[Regulació insular de les Antilles Neerlandeses|Control d'Illes de les Antilles Holandeses.Neerlandeses]]. Curaçao estaria exempta i assoliria l'estat de país li agrada Aruba; Bonaire i Sint Maarten donaria suport per tal d'ajudar a assolir l'estat de país en el futur; Saba i Sint Eustatius no tindrien aquesta perspectiva i quedarien en el que s'anomenà "illes de Regne". <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 221</ref> El fet que els afers de Regne també serien ampliats per incloure la persecució legal per a reduir els delictes internacionals (reduint d'aquesta manera l'autonomia d'Aruba i Curaçao), i que Sint Maarten no assoliria l'estat de país immediatament, va resultar en un fracàs de la Conferència. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 221–224</ref>

Es decidí ajornar la pròxima reunió de la conferència fins a després d'un referèndum d'estat dut a terme a Curaçao. El resultat del referèndum fou favorable a mantenir i reestructurar les [[Antilles Neerlandeses|Antilles HolandesesNeerlandeses]], malgrat el govern de l'illa i el Antilles Neerlandeses el govern feu campanya per a l'estat de país. Les altres illes també votaren mantenir les Antilles HolandesesNeerlandeses. El [[Partit per les Antilles Reestructurades|Partit pel Reestructurat Antilles]],  format per gent que volia mantenir-se a les Antilles HolandesesNeerlandeses i reestructurar-le, assolí el poder. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 224</ref>

Al final, la reestructuració de les Antilles HolandesesNeerlandeses no prosperà. <ref>Oostindie and Klinkers 2001: 272</ref> Probablement el canvi més simbòlic fou l'adopció d'un anthem de les Antilles HolandesesNeerlandeses el 2000. Aquell mateix any es due a terme una altra votació a Sint Maarten, aquest cop amb el resultat a favor d'esdevenir un país dins del Regne. Això provocà un cicle de nous referèndums al llarg de les Antilles HolandesesNeerlandeses. Alhora, una comissió composta de representants dels Països Baixos i totes les illes de les Antilles HolandesesNeerlandeses investigà el futur de les Antilles HolandesesNeerlandeses. Aquesta comissió publicà un informe el 2004, aconsellant una revisió del Charter pel Regne del Netherlands per tal de dissoldre les Antilles HolandesesNeerlandeses, amb Curaçao i Sint Maarten esdevenint països de ple dret dins del Regne, "illes de Regne" amb Bonaire, Sint Eustatius i Saba.

El referèndum dut a terme a Curaçao el 2005 també resultar favorable  a l'establiment de país. La resta d'illes van votar per mantenir llaços més estrets amb els Països Baixos, excepte Sint Eustatius, que decidir mantenir les Antilles HolandesesNeerlandeses.

[[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] esdevenia dos nou "landen" (estats de constituent, literalment països) dins del [[Regne dels Països Baixos|Regne del Netherlands]], al llarg de la línies d'Aruba i el [[Països Baixos|Netherlands.]] La seva nova moneda és el Caribbean florí, que s'esperava que fos de curs legal el 2012 però que fou posposat. <ref>{{cite web|language = Dutchholandès |url = http://www.dushi-curacao.info/archive-2011/antilliaanse-gulden-wordt-aangehouden-in-2012.html|title = Antilliaanse gulden wordt aangehouden in 2012|date = 14 September 2011|accessdate = 28 September 2011|work = dushi-curacao.info}}</ref>

Les illes de BES ([[Bonaire]], [[Sint Eustatius]], i [[Illa de Saba|Saba]]) han esdevingut parts directes del Països Baixos com a municipis especials (''{{Plantilla:Lang|nl|bijzondere gemeenten}}''), una forma de "cos públic" (''openbaar lichaam'') tal com consta a l'article 134 de la Constitució holandesa. <ref>Originally the term used for Bonaire, Sint Eustatius, and Saba to describe their expected association with the Netherlands was "Kingdom Islands" (''Koninkrijkseilanden''). </ref> Els municipis especials no constitueixen part d'una província. <ref>{{cite web|url = http://www.eerstekamer.nl/wetsvoorstel/31954_wet_openbare_lichamen|title = 31.954, Wet openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba|language = Dutch|publisher = Eerste kamer der Staten-Generaal|quote = De openbare lichamen vallen rechtstreeks onder het Rijk omdat zij geen deel uitmaken van een provincie. (The public bodies (...), because they are not part of a Province).|accessdate = 2010-10-15 }}</ref>

El Regne del Netherlands és membre de la [[Unió Europea|Unió Europea.]] Tanmateix, [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] tenir l'estatus  Regió Ultraperiférica i no és part de la UE. No obstant això, només un tipus de ciutadania existeix dins del Regne (holandès), i tots els ciutadans holandesos són [[Ciutadania europea|ciutadans d'UE]] (incloent-hi aquells en el Regió Ultraperiférica).

El Consell de Ministres del Regne dels Països Baixos va acordar no per canviar l'estat de Bonaire, Sint Eustatius, i Saba amb relació a la UE en els primers cinc anys d'integració d'aquestes illes als Països Baixos , després que que un re-avaluació de l'estat d'UE de les illes és per tenir lloc. Les illes així quedaran OCTs com a mínim fins que 2015. <ref>{{Nl icon}} Ministry of the Interior and Kingdom Affairs – [http://www.minbzk.nl//onderwerpen/de-nederlandse/samenwerking/nieuws--en/115497/bonaire-sint Bonaire, Sint Eustatius en Saba behouden LGO-status]<sup class="noprint Inline-Template"><span style="white-space: nowrap;">&#x5B;''<span title="  since October 2010">dead link</span>''&#x5D;</span><span style="white-space: nowrap;"></span></sup></ref>

Països Baixos van assegurar una provisió en el [[Tractat de reforma institucional de la Unió Europea|Tractat de Lisboa]] que diu que qualsevol part dels Països Baixos pot optar per variar d'estat a Outermost Regió (OMR) si el tan desitjos, sense havent de canviar els Tractats de la Unió Europea. <ref>The provision reads:<br>

L'1 de setembre de 2009, [[Illa de Saba|Saba]] va anunciar el seu desig d'abandonar les Antilles HolandesesNeerlandeses immediatament, sense haver d'esperar fins a l'octubre  de 2010. <ref name="SabaWithdrawsFromAntilles">{{cite web |title = Saba threatens to secede from Dutch Antilles|date = 1 September 2009|url = http://www.nrc.nl/international/article2345809.ece/Saba_threatens_to_secede_from_Dutch_Antilles|accessdate = 8 February 2010}}</ref> Tanmateix, segons Secretari Estatal holandès Bijleveld per Relacions del Regne, no era legalment possible que Saba s'escindís de les Antilles abans d'aquesta data. <ref>{{cite news |title = Bijleveld: helder signaal van Saba|date = 1 September 2009|newspaper = De Telegraaf|url = http://www.telegraaf.nl/binnenland/4730393/__Bijleveld__helder_signaal_van_Saba__.html|language = Dutch|accessdate = 8 February 2010}}</ref>

La transició va tenir lloc a mitjanit (00:00) el 10 d'octubre de 2010 ("10/10/10") en les Antilles HolandesesNeerlandeses (UTC-04:00), 06:00 en la part europea dels Països Baixos (UTC+02:00). <ref name="time">Officielebekendmakingen.nl - [https://zoek.officielebekendmakingen.nl/stb-2010-387.html Besluit van 23 September 2010 tot vaststelling van het tijdstip van inwerkingtreding van de artikelen I en II van de Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen]</ref>

L'Acteacta del Regne que esmena el Charter pel Regne del Netherlands va ser redactat el {{Plantilla:Nowrap|20 January}} de gener de 2009. Consisteix de sis articles, amb els canvis al Charter inclòs als articles un a tres. La llei del Regne proporciona a l'article 3 fos efectiu a la data de publicació de la llei al diari  oficial dels Països Baixos, i més endavant els articles 1 i 2 especificat per [[Decret|decret reial.]] D'aquesta manera els futurs països de Sint Maarten i Curaçao seran capaços de redactar les seves constitucions i legislació fonamental abans que siguin efectives les noves relacions amb el Regne. <ref>[http://www.countrysintmaarten.org/all-documents/doc_download/57-voortsel-van-rijkswet-wijziging-statuurt-in-verband-met-de-opheffing-van-de-nederlandse-antillen.html Voorstel Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen]<sup class="noprint Inline-Template"><span style="white-space: nowrap;">&#x5B;''<span title=" since October 2010">dead link</span>''&#x5D;</span><span style="white-space: nowrap;"></span></sup></ref>

La [[Tweede Kamer|cambraCambra de RepresentatsRepresentants]] va adoptar la factura damunt {{Plantilla:Nowrap|15 April}}d'abril de 2010, i el Senat el {{Plantilla:Nowrap|6 July}} de juliol de 2010. <ref>Eerstekamer.nl – [http://www.eerstekamer.nl/wetsvoorstel/32213_rijkswet_wijziging_statuut Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen]</ref> Els Estats de les Antilles HolandesesNeerlandeses van adoptar la factura el 20 d'agost i els Estats d'Aruba feren el mateix el {{Plantilla:Nowrap|4 September}} de setembre. <ref>RNW.nl – [http://www.rnw.nl/caribiana/article/antilliaanse-staten-stemt-met-wijziging-statuut Antilliaanse Staten stemt in met wijziging Statuut]</ref><ref>RNW.nl – [http://www.rnw.nl/caribiana/article/aruba-akkoord-met-statuutwijziging Aruba akkoord met Statuutwijziging]</ref>

El 21 de novembre de 2008, s'acceptaren cinc esborranys d'actes per sa la integració de Bonaire, Sint Eustatius i Saba als Països Baixos pel [[Consell de Ministres del Regne dels Països Baixos|Consell de Ministres del Regne.]], Aquestes actes és l'Acte en els cossos públics de Bonaire, Sint Eustatius i Saba (en holandès: ''Humit op de openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba'', abreujat  WOLBES), l'Acta de relacions financeres de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, l'Esmena a l'acte d'elecció amb relació a Bonaire, Saba i Sint Eustatius, l'acte d'Introducció als cossos públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, i l'acte d'Adaptació en els cossos públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius.<span> </span><span lang="nl"></span><span lang="nl"></span>

WOLBES defineix l'organització administrativa dels cossos públics i està adaptada a la llei municipal holandesa. L'acteacta d'Introducció especifica que la llei d'Antilles HolandesesNeerlandeses quedarà en vigor després de la transició de les tres illes a l'holandès polity, i defineix el procés gradual d'adopció a les illes de la legislació holandesa enfront de la legislació precedent de les Antilles HolandesesNeerlandeses . L'acteacta d'Adaptació adapta la legislació de les Antilles HolandesesNeerlandeses i la legislació holandesa i tindrà efecte immediat. <ref>Ministry of the Interior and Kingdom Affairs – [http://www.minbzk.nl//onderwerpen/de-nederlandse/samenwerking/nieuws--en/115997/ministerraad-stemt Ministerraad stemt in met wetgeving Bonaire, Saba en Sint Eustatius voor overgang naar Nederlands staatbestel]<sup class="noprint Inline-Template"><span style="white-space: nowrap;">&#x5B;''<span title=" since October 2010">dead link</span>''&#x5D;</span><span style="white-space: nowrap;"></span></sup></ref>

* Oostindie, Gert and Inge Klinkers (2001) Het Koninkrijk in de Caraïben: een korte geschiedenis van het Nederlandse dekolonisatiebeleid 1940-2000. Amsterdam: Amsterdam University Press.