Convent de Sant Sebastià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 13:
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6934 6934]
}}
El '''Convent de Sant Sebastià''' fou un [[convent]] [[franciscà]] al municipi de [[la Bisbal d'Empordà]] les restes conventuals han estat incloses en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. El convent de Sant Sebastià o de Sant Francesc, va ser fundat l'any [[1850]] al lloc on antigament hi hagué una ermita dedicada a [[Sant Sebastià]]. L'església del convent de franciscans va ser iniciada l'any 1590. Sembla que la primera pedra fou col·locada el 18 de maig d'aquell any, i que la [[benedicció]] es va fer el 21 de desembre del 1591. El temple va ser ampliat l'any 1791. La façana és d'estil barroc. <ref name="patmapa"/> L'església està dedicada a Sant Sebastià, segurament en record de la primitiva capella que hi havia anteriorment al mateix lloc. <ref name="patmapa"/> Actualment, l'edifici del convent-noviciat de franciscans també és dedicat, en la part no ocupada pels frares, a l'Escola de Ceràmica. <ref name="patmapa"/>
 
== Arquitectura==
El convent és un gran edifici situat en una zona enlairada a l'extrem sud-oest de la Bisbal. El conjunt és format per l'església i el [[claustre]], al voltant del qual s'articulen les diverses estances necessàries per a la vida conventual. Les dependències són d'èpoques constructives diverses, que van del segle XVI al XVIII. Els elements més remarcables del conjunt són l'antic [[refectori]] bastit en estil [[gòtic tardà]] el segle XVI, cobert amb [[volta de creueria]], i el petit claustre de planta quadrada, d'influència clàssica, que és format per dos pisos de sis [[arcs de mig punt]] sostinguts per columnes [[dòric|dòriques]]; les voltes són d'[[volta d'aresta|aresta]] a la planta i amb embigat al pis, i les cobertes de teula a una vessant; conserva inscripcions del segle XVIII. A l'exterior, l'edifici presenta obertures rectangulars i [[coberta]] de teula a dues vessants. La porta d'accés al convent és d'inspiració clàssica, amb [[brancal]]s de pedra que simulen [[pilastres]] i un [[entaulament]] on apareix una inscripció amb la data del 1689. <ref name="patmapa"/>
 
L'església es troba a la banda esquerra del convent de Sant Sebastià, al nord-oest de la Bisbal. És un edifici d'una [[Nau (arquitectura)|nau]] amb capelles laterals i coberta de teula a dues vessants. La façana presenta una porta d'accés, rectangular senzilla i decorada amb elements del vocabulari clàssic. Té pilastres laterals i entaulament, i a la llinda figura la inscripció: "AEDIFICATA 1590 - PROLONGATA 1791". A la part superior de la façana hi ha un [[òcul]]. El [[coronament]] és ondulat. L'interior és cobert amb [[volta de canó]] amb [[lluneta|llunetes]] i [[arcs torals]] de mig punt. El [[campanar de cadireta]] té una [[obertura]] d'arc de mig punt, s'eleva a la banda dreta de la nau. El temple té adossades, a la banda dreta, les dependències del convent i, a l'esquerra, les utilitzades per l'escola de ceràmica. <ref name="patmapa"/>
 
Damunt la porta de l'edifici figura la data del 1689, i a l'interior hi ha diverses inscripcions del segle XVIII. El conjunt és, per tant, el resultat de diverses etapes constructives. A la primera etapa correspon el refectori, bastit en estil gòtic tardà, en el segle XVI. Posteriorment, durant el segle XVII, es va modificar la porta d'accés, on apareix la data anteriorment esmentada del 1689; i el claustre, segons consta a les inscripcions del 1739 i el 1740 que hi apareixen, és obra del segle XVI. <ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_6934 | títol=Convent de Sant Sebastià | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=30 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
==Bibliografia==