Víktor Kortxnoi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Gran Mestre (1956): Expansió del contingut |
m Fent neteja, canvis menors, espais que sobren, plantilles de segles, replaced: Boris Spassky → Borís Spasski AWB |
||
Línia 39:
A l'edat de sis anys<ref>Viktor Kortschnoi, ''Mein Leben für das Schach'', {{p.|16}}. {{de}}</ref> o set<ref name="Wade188">R.G. Wade, ''Soviet Chess'', {{p.|188}}. {{en}}</ref> havia après a jugar als escacs amb son pare, i el 1943, quan el setge de Leningrad ja afluixava, va participar en el seu primer torneig per edats. L'estiu de 1944, es va apuntar a un club d'escacs (i també a clubs de música i de recitació)<ref group="N">Ell somiava amb ser actor, però no tenia una pronunciació acurada. (''Chess is my life'', {{p.|17}}) {{en}}</ref> dels [[Palau dels Pioners|Pioners]] de Leningrad.<ref name="Wade188"/> Fou entrenat per [[Abraham Model]] (que havia estat anteriorment entrenador de [[Mikhaïl Botvínnik]]), Andrei Batuiev i, al final de la guerra, [[Vladímir Zak]].<ref group="N">Vladímir Zak, amb qui Kortxnoi va fer una monografia sobre el [[gambet de rei]] els [[anys 1970]], tal com comenta el propi Kortxnoi dins ''Mein Leben für das Schach'', pàgina 20. Fou ell qui va «descobrir» [[Borís Spasski]] el 1946.</ref> Kortxnoi va progressar ràpidament. El 1945, va assolir el nivell d'un jugador de primera categoria.<ref name="Wade188"/>
El 1946, va guanyar el campionat juvenil de [[Sant Petersburg|Leningrad]] (en la seva segona participació) i es classificà pel campionat juvenil de l'URSS, que fou guanyat per [[Tigran Petrossian]], i on Kortxnoi acabà empatat als llocs 11è-12è.<ref group="N">Després de cinc rondes, es trobava al capdavant del torneig, però va perdre una partida i es desmoralitzà.</ref>
El 1947, va guanyar el campionat juvenil de l'URSS,<ref group="N">Segons Kortxnoi mateix comenta, va guanyar perquè algú va forçar dos dels seus rivals a perdre contra ell. ''MLfdS'', {{p.|21}} i 22.</ref> i va repetir l'any següent, quan acabà primer ''ex æquo'' amb [[Iivo Nei]] a [[Tallinn]].<ref name="Wade188"/><ref group="N">«gairebé sense ajuda», precisa Kortxnoi.</ref> El 1949, va fer 5½ punts sobre 6 al [[
Paral·lelament a la seva passió pels escacs, va estudiar història durant sis anys a la Universitat de Leningrad, i va obtenir la llicenciatura el 1954.
Línia 65:
Mercès al seu títol de XXVIIè campió de l'URSS obtingut el febrer de 1960, Kortxnoi va poder participar en tres torneigs a l'[[Argentina]] (va vèncer als de [[Buenos Aires]] i de [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]]), i formà part de l'equip soviètic que va guanyar l'[[Olimpíada d'escacs de 1960]] a [[Leipzig]] (on també hi debutà [[Bobby Fischer]]).
El febrer de 1961, un any després del seu primer títol de campió de l'URSS, Kortxnoi va guanyar les seves quatre darreres partides del XXVIIIè campionat (guanyat per [[Tigran Petrossian|Pétrosian]]), acabà segon de la final, i es classificà per primer cop per al [[torneig Interzonal]]. A començaments del 1962, a [[Estocolm]], fou quart a l'Interzonal, guanyat per Fischer. Al [[torneig de candidats]] que es va celebrar a [[Curaçao]] alguns mesos més tard, Kortxnoi només hi va poder ser cinquè sobre vuit jugadors, amb una puntuació de 13,5/27 (i 2½ a 1½ contra Fischer). A propòsit d'aquesta relativa contradicció, com Fischer abans que ell,<ref group="N">Fischer refusa de participer au championnat du monde tant que la forme du tournoi des candidats ne serait pas changée.</ref> va declarar haver estat víctima d'un complot ordit per Hèl·ler, [[Paul Keres|Keres]] i Petrossian.<ref>
=== Èxits en torneigs (1963 a 1970) ===
Línia 95:
A començaments del 1971, Kortxnoi i Kàrpov havien disputat un matx d'entrenament amistós a 6 partides (+2 =2 -2).<ref group="N">En 5 de less 6 partides, Kàrpov havia dut les blanques i Kortxnoi havia anunciat quina defensa tenia la intenció de jugar, per tal que el rival es pogués preparar ({{en}} ''Chess is my life'', {{p.|73}}).</ref> El gener de 1972, varen compartir el primer lloc del [[Torneig d'escacs de Hastings|torneig de Hastings]] (1971-1972). El juny de 1973, ocuparen la primera plaça del [[torneig interzonal]] de [[Sant Petersburg|Leningrad]] (amb 11 victòries i una sola derrota en 17 partides per Kortxnoi); després, l'octubre de 1973, el segon lloc del XLIè [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campionat de l'URSS]].
El 1974, en els matxs del [[torneig de Candidats]], Kortxnoi va vèncer bastant fàcilment (7½ a 5½) la jove estrella brasilera [[Henrique Mecking]] (vencedor de l'altre [[
=== Kortxnoi contra el Kremlin (1974-1975) ===
Línia 102:
La final de Candidats de 1974 es va organitzar a [[Moscou]].<ref group="N">En les seves memòries, Kortxnoi explica que la decisió de jugar el matx a Moscou li havia estat imposada per la federació soviètica (que donava suport a Kàrpov): Baturinski hauria afegit un paràgraf a un paper que Kortxnoi havia signat.</ref> Guanyaria el primer jugador que vencés en cinc partides, sense comptar les [[taules (escacs)|taules]], amb un límit de 24 partides com en un campionat del món. Aquesta final de candidats va ser la més llarga de la història, i va durar dos mesos, del 16 de setembre al 22 de novembre.<ref>{{ref-web| url= http://www.mark-weeks.com/chess/7375$cix.htm |títol= Matxs de Candidats 1973-75| nom= Mark |cognom= Weeks| editor= mark-weeks.com|llengua= anglès| consulta= 29 d'abril de 2014}}</ref> Després d'haver pres la davantera ràpidament amb 2 victòries a 0, i després d'11 partides taules, encara 3 a 0,<ref group="N">Durant el matx, va passar un incident curiós en la partida 21ena. Kortxnoi va jugar una [[novetat teòrica]] durant l'[[obertura d'escacs|obertura]], i després d'una terrible equivocació de Kàrpov, es va trobar en una posició guanyadora. Durant la partida, Kortxnoi es va aixecar, es va dirigir a l'àrbitre, i mostrant una sorprenent ignorància de les regles del joc, li va demanar si tenia el dret d'[[enroc (escacs)|enrocar-se]] tenint la seva [[torre (escacs)|torre]] amenaçada. L'àrbitre, [[Albéric O'Kelly de Galway]], li va respondre que sí, Kortxnoi es va enrocar, i Kàrpov abandonà la partida.</ref> Kàrpov es va deixar remuntar a 3 victòries a 2 i acabà per emportar-se la final amb el marcador de 12½ a 11½ (+3, -2, =19). Durant aquest matx, Kortxnoi va tenir el suport dels seus assistents [[Viatxeslav Osnos]] i [[Roman Djindjikhaixvili]], mentre que Kàrpov es beneficià de l'ajut del seu entrenador [[Semion Furman]], i d'anàlisis de [[Iefim Hèl·ler]], [[Tigran Petrossian]]<ref>Andrew Soltis, ''Soviet Chess'', {{p.|323}}</ref> i [[Mikhaïl Tal]].<ref>Tal li ho va confirmar directament a Kortxnoi, ''Chess is my life'', {{p.|86}}</ref> Kortxnoi només va rebre el suport del seu amic [[David Bronstein]], qui fou sancionat durament els anys següents per les autoritats soviètiques,<ref>Tom Furstenberg a David Bronstein: ''L'Aprenent de bruixot'', pàgs. 280-281.</ref> i de [[Paul Keres]], qui li proposà un ajut que Kortxnoi va declinar. El novembre de 1974, durant la cerimònia de cloenda, Kortxnoi va comprendre que hauria de marxar de la [[Unió Soviètica]]. L'any següent, Kàrpov hauria d'enfrontar-se a [[Bobby Fischer]].
El desembre de 1974, Kortxnoi va concedir una entrevista a un periodista iugoslau,<ref group="N">Aquest periodista havia arbitrat el seu matx contra [[Henrique Mecking]].</ref> una part de la qual va aparèixer a la publicació ''Politika''. Va gosar dir-hi que no es considerava pas inferior a [[Anatoli Kàrpov|Kàrpov]], la superioritat del qual sobre [[Lev Polugaevski|Polugaievski]], [[Tigran Petrossian]] o [[Boris Spassky|Spasski]] no li semblava pas evident. Denunciava les condicions amb què s'havia desenvolupat el matx de 1974. Opinava que Kàrpov, tot i que bon jugador, era encara jove, i que s'havia aprofitat de totes les possibilitats ofertes per l'aparell per arribar al cim.<ref group="N">Botvínnik va fer una anàlisi anàloga en una entrevista nou anys més tard, cf. {{en}} ''Chess is my life'', {{p.|89}}: «Kàrpov, explicà, forçà tots els escaquistes del país a treballar per a ell».</ref> Kortxnoi sostingué també la reivindicació de Fischer de no comptar les partides taules en els matxs pel campionat del món.<ref name="soltis"/> Tot i així, després de la publicació, Kortxnoi es va penedir de les seves imprudents paraules: al seu retorn a l'URSS, el 20 de gener de 1975, el comitè d'esports de l'URSS li va demanar explicacions per escrit.
Kortxnoi va refusar a continuació, el febrer de 1975, d'ajudar Kàrpov en la seva preparació contra Fischer. Les primeres sancions contra Kortxnoi arribaren de seguida: fou exclòs durant un any de la selecció nacional, i el seu salari va disminuir. Durant una campanya de premsa amb l'objectiu de promocionar Kàrpov, [[Tigran Petrossian]] va fer article atacant l'actitud «antiesportiva» de Kortxnoi a la seva entrevista. L'abril, Kàrpov va esdevenir el nou [[Campionat del món d'escacs|campió del món]], par incompareixença, ja que [[Bobby Fischer]] va renunciar a defensar el seu títol.<ref>{{ref-web| url=http://www.mark-weeks.com/chess/7375$wix.htm |consulta= 1 de maig de 2014 |títol= Campionat del món d'escacs de 1975: Fischer perd per incompareixença contra Kàrpov |cognom=Weeks| nom= Mark| llengua= anglès}}</ref> Les autoritats centrals (el comitè d'esports) varen impedir Kortxnoi de jugar durant un any (la durada de la sanció fou més endavant reduïda a deu mesos) en torneigs internacionals — i de viatjar a l'estranger.<ref group="N">Malgrat que fou convidat per [[Paul Keres]] i [[Iivo Nei]] a participar a un torneig a [[Tallinn]] a [[Estònia]], el març de 1975, no fou autoritzat a jugar-hi, i tant Keres com Nei foren advertits.</ref> A [[Leningrad]], fou privat del dret de publicar articles d'escacs i de fer comentaris sobre escacs a la televisió. Sospitós de voler marxar a Israel, el seu apartament va ser intervingut telefònicament.<ref>Viktor Kortchnoi, ''Chess is my life'', 2005, {{p.|90}} {{en}}</ref> No va rebre més les publicacions iugoslaves ni en anglès, i li fou prohibit de fer [[partides simultànies|simultànies]].
Línia 111:
[[Fitxer:Boris Spasski 1980.jpg|thumb|esquerra|El 1978, Kortxnoi va batre Spassky a la final de candidats.]]
La federació soviètica va instaurar un [[boicot]] contra Kortxnoi. Els organitzadors de torneigs foren posats davant un dilema: o la presència de jugadors soviètics, o la de Kortxnoi. Les pressions s'incrementaren durant les seves temptatives de disputar el títol mundial a [[Anatoli Kàrpov]], de [[1977]] a [[1981]]. Durant els [[anys 1970]], més escaquistes forts abandonaren l'[[URSS]],<ref>[[Andrew Soltis]], ''Soviet Chess''. Capítol 15: ''Target: Kortchnoi''. {{en}}</ref> però Kortxnoi fou el de més prestigi, cosa que ni la federació soviètica d'escacs, ni el [[Kremlin]]<ref group="N">Sembla que les maniobres de desestabilització i el boicot del qual Kortxnoi fou víctima, partien de les més altes instàncies del país. (''Soviet Chess'' {{p.|347}}).</ref> li perdonaren mai. Es va publicar una carta de condemna, signada per gairebé tots els Grans Mestres soviètics: només [[Mikhaïl Botvínnik]],<ref group="N">Segons Kaspàrov ({{en}} ''[[My great Predecessors]]'', tom II) els crèdits per l'escola de Botvínnik foren retallats els anys següents i la seva escola va haver de tancar.</ref> [[David Bronstein]] (el seu fidel amic), [[
El [[1977]], la federació soviètica el va intentar desqualificar amb el pretext que el campionat del món es disputava entre federacions i no entre individus, i que Kortxnoi no podia representar la federació soviètica. Durant el cicle de candidats, el 1977, Kortxnoi s'enfrontà successivament a tres jugadors soviètics: [[Lev Polugaievski|Polugaievski]] i els dos campions del món precedents: [[Tigran Petrossian|Petrossian]] i [[Boris Spassky|Spassky]], a qui va vèncer de manera convincent. Fou segon (davant [[Ulf Andersson|Andersson]], [[Jan Timman|Timman]], [[Miguel Najdorf|Najdorf]], [[Tony Miles|Miles]], [[Henrique Mecking|Mecking]], [[Gennadi Sosonko|Sosonko]] i [[Lubomir Kavalek|Kavalek]]) al fort [[Torneig d'escacs de Wijk aan Zee|torneig de Wijk aan Zee]] guanyat per [[Lajos Portisch|Portisch]] (el 1978), i guanyà també el torneig de [[Beer-Sheva]].
Línia 211:
* [[Edward Winter (historiador d'escacs)|Edward Winter]], [http://www.chesshistory.com/winter/extra/korchnoikarpov.html Llista de llibres sobre Kàrpov i Kortxnoi]
* {{ref-web| url= http://www.e3e5.com/article.php?id=1179 |títol= Entrevista a Víktor Kortxnoi sobre genialitat en escacs i nens prodigi ('Genii and Wunderkinds')| llengua = anglès | consulta = 21 de novembre de 2011| editor= e3e5.com}}
{{inicia taula}}
Linha 228 ⟶ 227:
{{Autoritat}}
{{Esborrany d'escacs}}
{{ORDENA:Kortxnoi, Viktor}}▼
{{persona viva}}
▲{{ORDENA:Kortxnoi, Viktor}}
[[Categoria:Grans Mestres d'escacs soviètics]]
[[Categoria:Jugadors d'escacs jueus]]
| |||