Dissolució de les Antilles Neerlandeses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Koninkrijk_der_Nederlanden.png|thumb|333px|Mapa del [[Regne dels Països Baixos]]. Els Països Baixos i les illes del Carib es representen a la mateixa escala.]]
Les [[Antilles Neerlandeses]] foren un país autònom [[Carib]] inclòs al [[Regne dels Països Baixos]], dissolt el 10 d'octubre de [[2010]].
== Història ==
La idea de les Antilles Neerlandeses com a país dins del Regne dels Països Baixos mai gaudí del ple suport de totes les illes, i les relacions polítiques entre les illes sovint eren tenses. Geogràficament, les Illes de Sotavent d'Aruba, Curaçao i Bonaire, i les Illes de Sobrevent de Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten s'estenen a una distància de gairebé un miler de quilòmetres. Culturalment, les Illes de Sotavent tenen connexions profundes amb Amèrica del Sud, especialment [[Veneçuela]], i la seva població parla un [[llengua criolla]] barreja de [[portuguès]] i l'[[holandès]] dita [[papiament]]; les illes de Sobrevent formen part del Carib anglòfon.
Quan la nova relació constitucional entre el Països Baixos i les seves colònies índies occidentals era consagrada en el Regne Charter de 1954, donant-se per feta la divisió administrativa colonial de les Antilles Neerlandeses, que derivava de la colònia de Curaçao i Dependències i va agrupar totes sis illes sota una mateixa administració. Malgrat el fet que Aruba demana la secessió de les Antilles Neerlandeses ja durant els anys 1930, els governs neerlandeses i les Antilles Neerlandeses feren tot el possible per tal de mantenir juntes les sis illes.
Un creixent malestar a Aruba, especialment després que el govern de l'illa organitzés un referèndum consultiu al voltant de la secessió el 1977, significà que l'afer de la secessió d'Aruba havia de ser considerada. Després de llargues negociacions, s'acordà que [[Aruba]] podria esdevenir un país separat dins del Regne del Països Baixos el 1986, però només amb la condició que esdevingués plenament independent al 1996. [[Moviment Electoral del Poble (Aruba)|Moviment Electoral del Poble]], que ostentava el govern de l'illa d'Aruba l'any 1986, de mala gana acordà això, però el [[Partit del Poble d'Aruba]], que governà després del 1986, va rebutjar tota cooperació amb els Països Baixos en l'afer independentista.
D'altra banda, els Països Baixos esdevenia més i més conscient que els embolics amb les parts caribenyes del Regne probablement durarien llarg temps. [[Surinam]], l'altre soci del Regne que s'independitzà el 1975, hi havia passat per un període de dictadura i guerra civil, el qual va debilitar les tendències pro-independentistes del govern holandès. Aruba i els Països Baixos acordaren el juliol de 1990 eliminar l'Article 62, que preveia la independència d'Aruba el 1996. Això s'acabà el 1994, amb algunes condicions sobre cooperació en els camps de justícia, bona governança i finances.
=== Despertar de la secessió d'Aruba ===
Mentrestant, la posició permanent d'Aruba com a país separat dins del Regne fomentà la petició d'obtenir estatus similars per part de les altres illes, especialment [[Sint Maarten]]. A principis dels 1990, les cinc illes restants van entrar en un període de reflexió sobre si quedar com a part de les Antilles Neerlandeses. El març de 1990, el Ministre holandès d'Afers Antillans i d'Aruba Ernst Hirsch Ballin va proposà un esborrany per un Regne nou Charter, en el que les illes de Sobrevent de Curaçao i Bonaire, i les Illes de Sotavent Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten formarien dos països nous dins del Regne. Aquesta proposta rebé diverses respostes a les illes.
Després que un s'instal·là un comitè per tal d'investigar el futur de les Antilles Neerlandeses, el 1993 es dugué a terme una "Conferència pel Futur" ("''Toekomstconferentie''" en holandès, "Conferència de Taula rodona"). Els Països Baixos proposaren prendre les funcions federals de les Antilles Neerlandeses, amb cadascuna de les illes autònomes a l'extensió concedida pel [[Regulació insular de les Antilles Neerlandeses|Control d'Illes de les Antilles Neerlandeses]]. Curaçao estaria exempta i assoliria l'estat de país li agrada Aruba; Bonaire i Sint Maarten donaria suport per tal d'ajudar a assolir l'estat de país en el futur; Saba i Sint Eustatius no tindrien aquesta perspectiva i quedarien en el que s'anomenà "illes de Regne".
Es decidí ajornar la pròxima reunió de la conferència fins a després d'un referèndum d'estat dut a terme a Curaçao. El resultat del referèndum fou favorable a mantenir i reestructurar les [[Antilles Neerlandeses|Antilles Neerlandeses]], malgrat el govern de l'illa i el Antilles Neerlandeses el govern feu campanya per a l'estat de país. Les altres illes també votaren mantenir les Antilles Neerlandeses. El [[Partit per les Antilles Reestructurades|Partit pel Reestructurat Antilles]], format per gent que volia mantenir-se a les Antilles Neerlandeses i reestructurar-le, assolí el poder.
=== nou Cicle de referèndum en el despertar de Sint Maarten vot per l'autonomia ===
Al final, la reestructuració de les Antilles Neerlandeses no prosperà.
El referèndum dut a terme a Curaçao el 2005 també resultar favorable a l'establiment de país. La resta d'illes van votar per mantenir llaços més estrets amb els Països Baixos, excepte Sint Eustatius, que decidir mantenir les Antilles Neerlandeses.
Línia 26:
=== Curaçao i Sint Maarten ===
[[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] esdevenia dos nou "landen" (estats de constituent, literalment països) dins del [[Regne dels Països Baixos|Regne del Netherlands]], al llarg de la línies d'Aruba i el [[Països Baixos|Netherlands.]] La seva nova moneda és el Caribbean florí, que s'esperava que fos de curs legal el 2012 però que fou posposat.
=== Bonaire, Sint Eustatius i Saba ===
Les illes de BES ([[Bonaire]], [[Sint Eustatius]], i [[Illa de Saba|Saba]]) han esdevingut parts directes del Països Baixos com a municipis especials (''{{Plantilla:Lang|nl|bijzondere gemeenten}}''), una forma de "cos públic" (''openbaar lichaam'') tal com consta a l'article 134 de la Constitució holandesa.
Les tres illes hauran d'implicar el Ministre holandès d'Afers Estrangers abans que puguin fer acords amb països en la regió. Els municipis especials serien representats al Govern de Regne pel Netherlands, així com votar al [[Estats Generals dels Països Baixos|Estats-General]] (el parlament holandès).
Línia 41:
El Regne del Netherlands és membre de la [[Unió Europea|Unió Europea.]] Tanmateix, [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] tenir l'estatus Regió Ultraperiférica i no és part de la UE. No obstant això, només un tipus de ciutadania existeix dins del Regne (holandès), i tots els ciutadans holandesos són [[Ciutadania europea|ciutadans d'UE]] (incloent-hi aquells en el Regió Ultraperiférica).
El Consell de Ministres del Regne dels Països Baixos va acordar no per canviar l'estat de Bonaire, Sint Eustatius, i Saba amb relació a la UE en els primers cinc anys d'integració d'aquestes illes als Països Baixos
Països Baixos van assegurar una provisió en el [[Tractat de reforma institucional de la Unió Europea|Tractat de Lisboa]] que diu que qualsevol part dels Països Baixos pot optar per variar d'estat a Outermost Regió (OMR) si el tan desitjos, sense havent de canviar els Tractats de la Unió Europea.
</ref>
=== Data de transició ===
L'1 de setembre de 2009, [[Illa de Saba|Saba]] va anunciar el seu desig d'abandonar les Antilles Neerlandeses immediatament, sense haver d'esperar fins a l'octubre de 2010.
La transició va tenir lloc a mitjanit (00:00) el 10 d'octubre de 2010 ("10/10/10") en les Antilles Neerlandeses (UTC-04:00), 06:00 en la part europea dels Països Baixos (UTC+02:00).
== Documents legals ==
=== Regne charter ===
L'acta del Regne que esmena el Charter pel Regne del Netherlands va ser redactat el 20 de gener de 2009. Consisteix de sis articles, amb els canvis al Charter inclòs als articles un a tres. La llei del Regne proporciona a l'article 3 fos efectiu a la data de publicació de la llei al diari oficial dels Països Baixos, i més endavant els articles 1 i 2 especificat per [[Decret|decret reial.]] D'aquesta manera els futurs països de Sint Maarten i Curaçao seran capaços de redactar les seves constitucions i legislació fonamental abans que siguin efectives les noves relacions amb el Regne.
La [[Tweede Kamer|Cambra de Representants]] va adoptar la factura damunt 15 d'abril de 2010, i el Senat el 6 de juliol de 2010.
=== Legislació per a la integració de Bonaire, Sint Eustatius i Saba als Països Baixos ===
El 21 de novembre de 2008, s'acceptaren cinc esborranys d'actes per a la integració de Bonaire, Sint Eustatius i Saba als Països Baixos pel [[Consell de Ministres del Regne dels Països Baixos|Consell de Ministres del Regne]], Aquestes actes és l'Acte en els cossos públics de Bonaire, Sint Eustatius i Saba (en holandès ''Humit op de openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba'', abreujat WOLBES), l'Acta de relacions financeres de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, l'Esmena a l'acte d'elecció amb relació a Bonaire, Saba i Sint Eustatius, l'acte d'Introducció als cossos públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, i l'acte d'Adaptació en els cossos públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius.
WOLBES defineix l'organització administrativa dels cossos públics i està adaptada a la llei municipal holandesa. L'acta d'Introducció especifica que la llei d'Antilles Neerlandeses quedarà en vigor després de la transició de les tres illes a l'holandès polity, i defineix el procés gradual d'adopció a les illes de la legislació holandesa enfront de la legislació precedent de les Antilles Neerlandeses
== Notes ==
| |||