Acte de fe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Francisco de Goya - Escena de Inquisición - Google Art Project.jpg|thumb|250 px|[[Auto de fe de la Inquisició|Acte de fe de la Inquisició]] pintat per [[Francisco de Goya]] a principis del [[segle XIX]].]]
Un '''acte de fe''' era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la [[Inquisició]] als [[regnes hispànics]] en el seu moment de màxima activitat durant l'[[edat moderna]],<ref>{{GEC|0074640|acte de fe}}</ref> per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes. S'inspira de la idea central de l'[[Epístola de Sant Jaume|Epístola de Jaume]] que «la fe sense obres és morta». El actes de fe es celebraven sobretot amb motiu de la proclamació de les seves macabres sentències, per decretar algun nou edicte i com a pròleg de les execucions, que no en feien part. Consistien en un [[sermó]], una professió de [[fe]] col·lectiva i una [[processó religiosa]] pels carrers. Al llarg del temps l'acceptació i el poder que tenia cada tribunal condicionaven en certa mesura la quantitat i l'espectacularitat dels seus actes de fe.
Teològicament, les execucions no feien part de l'acte de fe, però seguien immediatament després. A la fi de l'acte, el Tribunal de la inquisició lliurava els condemnats a les autoritats civils, que procedien aleshores a l'execució al mateix lloc de la cerimònia. El que donà com a resultat que per al poble acte de fe va esdevenir sinònim d'[[execució]], com que semblava l'apoteosi de l'acte. L'església utilitzava aquesta subtilitat juridicoteològica per tal d'evitar que el clergat hagués d'infringir el [[deu manaments|sisè manament]] «no mataràs».
La cerimònia va trobar el seu màxim èxit després de la butlla del Papa [[Sixt IV]] ''Exigit sincerae devotionis affectus'', del 1478, que va autoritzar els [[Reis Catòlics]] d'organitzar el seu propi Tribunal del Sant Ofici a la Corona de Castella. El 1483, [[Ferran el Catòlic|Ferran II el Catòlic]] decidí d'estendre'l a la Corona d'Aragó però va trobar una gran resistència per part de molts sectors de la societat de l'època. Tot i així, entre 1487 i 1505 el tribunal de Barcelona processà més de mil persones, de les quals només vint cinc van ser absoltes.
En el llenguatge popular, «fer un acte de fe» significa confiar en algú sense necessistat de basar-se en la raó o l'experiència.
== Referències ==
|