Diferència entre revisions de la pàgina «Pozole»

914 octets eliminats ,  fa 4 anys
(m)
 
== Mèxic prehispànic ==
La recepta del pozole prové d'èpoques prehispànicas, per la qual cosa la seva recepta actual és una mescla d'ingredients mexicans, europeus i asiàtics. Alguns antropòlegs assenyalen que en el Mèxic prehispánico, després dels sacrificis rituals en els quals s'oferien els cors de la víctima a les deïtats, la resta del cos es coïa amb blat de moro i era repartit entre tots els participants en una espècie d'acte de comunió o solament entre determinats sacerdots. «"Ocorria com en les actuals corregudes de toros, on tot segueix un ritual, però una vegada que mor, l'animal és carn»", indica Miguel Botella, director del Laboratori d'Antropologia Física de la Universitat de Granada. En la recerca s'han recaptat receptes de cuina de carn humana que van recollir els frares espanyols durant la seva labor evangelizadora després de la conquesta, que assenyalen que mai es prenia rostida i que era habitual afegir-la al pozole. Segons el testimoniatge d'un d'aquests frares, la carn humana «sabia com la del porc», per aquest motiu, després de ser prohibit el seu consum durant la cristianització dels indígenes, fora substituïda pel porc.<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2929674 Recuperando significados, el sentido ritual del pozole en la sociedad azteca</ref><ref>[http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/la-sangrienta-historia-del-pozole-1409784353 La sangrienta historia del pozole]</ref>
La recepta del pozole prové d'èpoques prehispánicas, per la qual cosa la seva recepta actual és una mescla d'ingredients mexicans, europeus i asiàtics. En èpoques precolombinas es realitzava a força de la carn d'un animal que els indígenes criaven com a font de carn. Erròniament es pensa que aquest animal és un gos de nom xoloitzcuintle. Aquests gossos típics de la cuina Mexica es denominaven itzcuintlis i, donat la semblança amb la paraula xoloitzcuintli, es creu que aquests últims eren consumits. No obstant això, la qual cosa en realitat es consumia era tepezcuintle o pacas comunes.<ref name="CRONICA2013">{{cita web| url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=317065| título=Los mexicanos prehispánicos comían pozole con carne humana| fecha=11 de febrero de 2013| editorial=Crónica}}</ref><ref>{{cita libro| apellido=Dangerfield| nombre=Stanley| apellido2=Elsworth| nombre2=Howell| título=The International Encyclopedia of Dogs| año=1973| editorial=Howell Book House, Inc|ubicación=New York, USA|id=0-87605-623-0|página=442}}</ref>
 
Alguns antropòlegs assenyalen que en el Mèxic prehispánico, després dels sacrificis rituals en els quals s'oferien els cors de la víctima a les deïtats, la resta del cos es coïa amb blat de moro i era repartit entre tots els participants en una espècie d'acte de comunió o solament entre determinats sacerdots. «Ocorria com en les actuals corregudes de toros, on tot segueix un ritual, però una vegada que mor, l'animal és carn», indica Miguel Botella, director del Laboratori d'Antropologia Física de la Universitat de Granada. En la recerca s'han recaptat receptes de cuina de carn humana que van recollir els frares espanyols durant la seva labor evangelizadora després de la conquesta, que assenyalen que mai es prenia rostida i que era habitual afegir-la al pozole. Segons el testimoniatge d'un d'aquests frares, la carn humana «sabia com la del porc», per aquest motiu, després de ser prohibit el seu consum durant la cristianització dels indígenes, fora substituïda pel porc.<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2929674 Recuperando significados, el sentido ritual del pozole en la sociedad azteca</ref><ref>[http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/la-sangrienta-historia-del-pozole-1409784353 La sangrienta historia del pozole]</ref>
 
== Referències ==
710

modificacions