José María de Torrijos y Uriarte: diferència entre les revisions

Fugint de les persecucions absolutistes emigrà a [[França]], passant des d'allà a [[Anglaterra]], on es guanyà la vida traduint algunes obres per a editors sud-americans. No deixà de conspirar ni un sol moment, i alendat per la revolució francesa de [[1830]], es traslladà a [[Gibraltar]] amb el propòsit d'esperar el moment favorable d'entrar a [[Espanya]] per enderrocar l'[[absolutisme]]. No el desencoratjà el fracàs de la l'expedició d'de [[Francisco Espoz i Mina]], i després de llençar una proclama envià a [[Algeciras]], per a preparar l'opinió i el terreny, a uns confidents, que foren descoberts i arcabussejats; encara què a pesar d'això, el [[29 de gener]] de [[1831]] desembarcà en un punt nomenat "Aguada Inglesa" amb 200 homes, i en veure's refusat per les tropes realistes tinguéhagué de retirar-se amb algunes pèrdues a Gibraltar.

Torrijos ja era l'únic emigrat que inquietava a la cort, i encara què a ell mateix i als refugiats a Gibraltar els contenia el record de les seves fallides temptatives, i l'escarment els hagués potser fer més prudents, {{Cita|<<interessavaInteressava a la cort, excitar la seva natural impaciència, segura que la precipitació els hauria de portar la seva ruïna. Aquest idea diabòlica trobà un digne intèrpret i executor en el governador militar de [[Màlaga]], el general [[Vicente Gonzáles Moreno]]. Fos el mateix Moreno el que entaulà i va mantenir correspondència sota el pseudònim de ''Viriato'' amb el general Torrijos, fos, d'acord i amb coneixement seu, un subjecte que s'anomenava ''Chinchilla'', fos un altre l'encarregat d'entendres directament amb aquell general per amarrar-li el llaç de la traïció amb el que hauria d'ésser pres, és inqüestionable que d'aquest ominós mitjà es valgueren els homes del govern de [[Francisco Tadeo Calomarde]] per incitar-lo a que escometés una empresa a la qual l'estaven impulsat temps ha, els seus patriotes desitjos i un afany ardent, inextingible, constant, d'enderrocar el despotisme que oprimia a Espanya i restituir a aquesta nació la seva llibertat. Per a tal efecte li donaven la màxima seguretat que tan bon punt posés el peu en sòl espanyol tot estaria preparat i llest per a prestar-li auxili i fer triomfar la empresa: poble, autoritats, cossos d'exèrcit, recursos de tota mena.

Malgrat contar Torrijos amb la protecció dels falutxos guardacostes, es va veure perseguit per un d'ells, el ''Neptuno'', que l'impedí desembarcar en el punt de la costa de Màlaga que s'havia proposat, tenint de fer-ho en l'anomena't la [[Fuengirola]]. Per aquest motiu no estranyà, en trepitjar la platja i enarborar la bandera tricolor i dar el crit de llibertat, no trobar en aquesta platja les moltes forces auxiliars que suposava estarien esperant la seva arribada. Pel contrari, el rebien a trets els reialistes d'aquells poblets de la costa; però atribuint-lo a què aquells no estaven en el secret, prosseguí sense contestar-los fins l'alqueria del comte de [[Mollina]], a una llegua i mitja de Màlaga ([[4 de desembre]] de 1831). No tardà en veure's allí bloquejat per tropes de línia i pels reialistes de [[Coín]], [[Monda]] i altres pobles, i en saber que es trobava mol a prop el mateix González Moreno amb forces portades de Màlaga.>>}}Res de tota això comprenien Torrijos i els seus, que esperaven veure's envoltats d'amics, i sense convèncer-se encara del seu error, envià al tinent coronel d'[[artilleria]] López Pinto a conferenciar amb Moreno, el qual l'intimà a la rendició immediata i sense condicions.