Sefardites: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 25:
És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a "espanyol sefardita", "judezmo", "haquitia", "[[judeoespanyol]]" o "[[ladino]]". El seu origen es troba en l'espanyol de finals del [[segle XV]], però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'[[Holocaust]], que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'[[Israel]] estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua.
Malgrat que sovint es parla dels jueus de la [[corona d'Aragó]] com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de [[Sefarad]] referint-se a [[Al-Andalus]] i no pas a la península sencera, des dels Països Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a [[judeocatalà]].<ref>{{
L'1 de juny de 1990 les comunitats sefardites repartides pel món foren guardonades amb el [[Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia]].<ref>{{es}} [http://www.fpa.es/es/1990-comunidades-sefardies.html?texto=acta&especifica=0 Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia - Acta]</ref>
Línia 45:
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* {{
{{Premis Príncep d'Astúries de la Concòrdia}}
| |||