Codi obert: diferència entre les revisions

La prehistòria de l'open source inclou la història completa de [[UNIX]], dels programes gratuïts (freeware) d'Internet i la cultura hackerfuronera.

Els desenvolupaments tecnològics més radicals avui en dia, la Web i el sistema operatiu Linux, van ser desenvolupats a Europa sota el model open source, en el qual, la gent regala les seves creacions als altres perquè les usin, provin i desenvolupin. Però, encara que el moviment open source va sorgir originàriament com a col·laboració entre particulars, el comerç i la societat en general encara podem aprendre d'ell. En realitat, hi ha dues grans lliçons que hauríem d'aprendre del que la gent open source anomena '«ètica [[hackerfuroner]]'a»:

* La primera lliçó és, naturalment, el concepte d{{'}}'«obert'»: el model '«tancat'» no ha estat el que ha generat les innovacions més importants en l''«economia de la informació'». En la competència global, una revolució no està feta per una sola persona, sinó per una xarxa de rebels, i això necessita el model 'obert'. Com a exemple podem considerar l'inconvenient de l'arquitectura tancada d'Apple davant el model obert dels PC d'IBM. O les telecomunicacions europees, que van aconseguir avantatge gràcies als estàndards oberts NMT/GSM.

* Una segona lliçó és la relació dels hackersfuroners amb la feina. Els hackersfuroners com [[Tim Berners-Lee]] (inventor del [[World Wide Web]]) i Torvalds expliquen que els de la seva classe aconsegueixen grans coses perquè s'apassionen per les coses que fan. Tenir un interès en la teva feina pot alliberar la teva creativitat i energia, infondre alegria i sentit a la vida, i permetre que desenvolupis el teu potencial com ser humà. A més de descartar la idea que la feina és el major deure en la vida, els hackersfuroners pretenen desenvolupar la tecnologia que els permeti un millor equilibri entre la feina i el lleure. Una de les qüestions més estranyes del 'progrés' tecnològic és el com ha fet que les nostres vides siguin més estressants. Per a molts de nosaltres, no solament es tracta que la nostra jornada laboral estigui plena de tasques quotidianes, sinó que la nostra vida privada ha adoptat també aquest model.

Sens dubte, no es refereixen aal hackerfuroner com a criminal informàtic, sinó en el sentit originari de la paraula: una persona que li apassiona el coneixement, descobrir o aprendre noves coses i entendre el funcionament d'aquestes, i que vol compartir els seus resultats amb els altres.

Els hackersfuroners d'internet i d'UNIX entenen molt bé el component tècnic dedel l'opencodi sourceobert. És part de la seva forma de treballar: és com es realitza la feina en Internet.

La relació hackerdels openfuroners sourceamb el codi obert es troba per escrit ena ''[[La Catedral i el Basar]]''. Coneixen el fiable que són els engranatges d'Internet comparant-los amb els seus equivalents comercials. Reemplaçar el [[TCP/IP]], DNS, Perl, Apatxe, etc., pel programari comercial seria, si més no, suïcida.

Molts hackersfuroners coneixen i comparteixen les bondats dedel l'opencodi sourceobert e però es mostren poc inclinats a utilitzar-lo perquè creuen que poden perdre la seva feina remunerada. Tanmateix, hi ha suficients raons per pensar que aquest temor és infundat.

L'openEl codi sourceobert no és només el medi pel qual uns quants hackersfuroners tenen l'oportunitat de lluitar contra un monopoli. Ofereix la possibilitat a les petites empreses o a individus de col·laborar per aconseguir un producte que mai no podrien somiar en obtenir ells sols. També és la fórmula ideal per corregir errors d'un programa i introduir ràpidament els canvis que sol·licita l'usuari. El model opendel sourcecodi portaobert associatcontribueix a un increment en la seguretat d'un sistema: el seu codi font és públic i està exposat a milions d'ulls. Això vol dir que els problemes es resoldran en lloc d'amagar-se fins que la persona equivocada els descobreixi.

== Llicència Opende SourceCodi Obert ==

Una '''«llicència opende source''codi obert»' és una [[llicència de programari]], amb [[copyrightdret d'autor]], que segueix els principis del moviment ''Open Source''.

Més formalment, una llicència és considerada Opende Sourcecobi obert quan ha estatsigut aprovada per l'[[Open Source Initiative]] (OSI), onsegons elels critericriteris ho dónade la '«Definició dedel Opencodi Source'obert». El programari de domini públic (això significa sense llicència), compleix tots aquests criteris sempre que tot el codi font estigui disponible, i estiguifos reconegut per la OSI i se li permeti usar la marca de la mateixa.

El programari en si no és Opende Sourcecodi obert, les llicències dels programaris són les que poden ser reconegudes pel moviment com vàlides. La llicència [[GPL]] (de la [[Free Software Foundation]]) compleix amb les condicions per a anomenar-se codi obert.