Dissolució de les Antilles Neerlandeses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que que un re-avaluació de l > que un reavaluació de l |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 16:
Després que un s'instal·là un comitè per tal d'investigar el futur de les Antilles Neerlandeses, el 1993 es dugué a terme una "Conferència pel Futur" ("''Toekomstconferentie''" en holandès, "Conferència de Taula rodona"). Els Països Baixos proposaren prendre les funcions federals de les Antilles Neerlandeses, amb cadascuna de les illes autònomes a l'extensió concedida pel [[Regulació insular de les Antilles Neerlandeses|Control d'Illes de les Antilles Neerlandeses]]. Curaçao estaria exempta i assoliria l'estat de país li agrada Aruba; Bonaire i Sint Maarten donaria suport per tal d'ajudar a assolir l'estat de país en el futur; Saba i Sint Eustatius no tindrien aquesta perspectiva i quedarien en el que s'anomenà "illes de Regne".<ref>Oostindie and Klinkers 2001: 221</ref> El fet que els afers de Regne també serien ampliats per incloure la persecució legal per a reduir els delictes internacionals (reduint d'aquesta manera l'autonomia d'Aruba i Curaçao), i que Sint Maarten no assoliria l'estat de país immediatament, va resultar en un fracàs de la Conferència.<ref>Oostindie and Klinkers 2001: 221–224</ref>
Es decidí ajornar la pròxima reunió de la conferència fins a després d'un referèndum d'estat dut a terme a Curaçao. El resultat del referèndum fou favorable a mantenir i reestructurar les [[
=== nou Cicle de referèndum en el despertar de Sint Maarten vot per l'autonomia ===
| |||