Monestir de Santa Maria de Benifassà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 73:
== Arquitectura ==
[[Fitxer:Monestir de Santa Maria de Benifassà.jpg|thumb|270px|left|Interior del convent.]]
Es tracta d'un recinte [[Muralla|emmurallat]] amb un conjunt d'edificis de diferents èpoques, des del [[segle XIII]] fins al [[segle XVIII|XVIII]], amb transformacions contemporànies. Es construí seguint el model de la casa mare, Poblet, encara que amb una monumentalitat menor i algunes diferències. Té elements del [[Romànic|romànic]] tardà, com la manera de solucionar algunes portades, arcs torals, perpianys i formers de l'església i en elements decoratius dels capitells. També hi trobem elements gòtics en les columnes del [[claustre]], a l'estructura de l'església i en el claustre major.
 
Sota la direcció de Pere Torres es construïren el Palau de l'Abat i el claustre, entre [[1316]] i [[1347]]. La [[sala capitular]] i les dues [[Sagristia|sagristies]] (una al costat de l'altar major i l'altra al costat del claustre) són de finals del segle XIV.
Línia 91:
 
== Priorat de les Cases de Sant Robert a les Cases de València ==
Els abats de Benifassà pertanyien al braç eclesiàstic de les [[Corts Valencianes]], per això tenien la necessitat d'un allotjament adequat a la [[ciutat de València]]. En els primers anys utilitzaren cases particulars, les que el [[monestir de la Valldigna]] (els seus abats també eren del braç eclesiàstic)tenia o fins i tot la del confessor del [[Monestir de la Saïdia|monestir femení de la Saïdia]]. Però aquesta situació feia necessària una casa pròpia, més encara quan el [[1573]] el [[Virrei|virrei]] [[Íñigo López de Hurtado de Mendoza|Íñigo López de Mendoza]] nomenà [[clavari]] de la [[Generalitat Valenciana|Diputació de la Generalitat del Regne]] a l'abat fra Joan Barberà. Aquest comprà en [[1577]] unes cases a la [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]] de [[Torre de Sant Bartomeu|Sant Bartomeu]], al carrer dels Lladres (actualment carrer de la Mare Vella).<ref>J. M. Martínez García, ''El Cister valencià. De Benifassà a la Valldigna'' ed. la Xara, pàg. 26</ref>
 
Amb el temps aquests habitatges es convertiren en el priorat del monestir a València. Aquesta fundació es produí el [[1639]] quan s'hi reuní el capítol de la congregació [[cistercenca]] de la [[Corona d'Aragó]] a les Cases de la Valldigna (a l'actual carrer de Landerer). Aleshores el pare Jaume Brusca i Rebullida sol·licità, amb el consentiment de l'abat Gabriel Font, que les cases de Benifassà passaren a convertir-se en priorat. La congregació hi accedí, nomenant com a primer prior al mateix Jaume Brusca. El priorat estigué sota l'advocació de [[Robert de Molesme|Sant Robert]].