Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 22:
En aquesta generació, l'emmagatzematge temporal o de treball va ser proporcionat per [[línia de retard acústic|línies de retard acústic]], que usaven el temps de propagació del so a través d'un mitjà com el [[Mercuri (element)|mercuri]] líquid (oa través d'un filferro) per emmagatzemar dades breument. Una sèrie de polsos [[acústica|acústics]] eren enviats al llarg d'un tub, després d'un temps, en el qual el pols aconseguia l'extrem del tub, el circuit detectava si el pols representava un 1 o un 0 i causava a l'[[oscil·lador]] tornar a reenviar el pols. Altres van usar els [[tub Williams|tubs de Williams]], que utilitzen la capacitat d'un tub d'imatge de televisió per emmagatzemar i de recuperar dades. Cap al 1954, la [[memòria de nucli magnètic]] va desplaçar ràpidament la majoria de les altres formes d'emmagatzematge temporal, i va dominar el camp fins a mitjans de la [[dècada del 1970]].
La primera màquina funcional de von Neumann va ser el "Baby" de Manchester o [[SSEM|Small-Scale Experimental Machine]], construïda a la [[universitat de Manchester]] el 1948, va ser seguida el 1949 pel computador [[Manchester Mark I]] que va funcionar com un sistema complet usant el [[
La primera computadora programable universal de la [[Unió Soviètica]] va ser creada per un equip de científics sota la direcció de [[Sergei Alekseyevich Lebedev]] del [[Institut Kíev d'Electrotecnología]], Unió Soviètica (ara [[Ucraïna]]). El computador [[MESM]] ('' МЭСМ '', Small Electronic Calculating Machine) va estar operacional el 1950. Tenia prop de 6.000 tubs de buit i consumida 25 kW d'energia. Podia realitzar aproximadament 3.000 operacions per segon. Una altra màquina primerenca va ser el [[CSIRAC]], un disseny [[Austràlia|australià]] que va córrer el seu primer programa de prova el 1949. CSIRAC és el computador més vell encara en existència i el primer a haver estat usat per executar música digital.<ref>{{citar llibre|url = http://www.csiro.au/science/ps4f.html|títol = CSIRAC : Austràlia s first computer|consulta = 2007.12.21}}</ref>
|