Ramon Andrés i Cabrelles: diferència entre les revisions

'''Ramón Andrés i Cabrelles''' ([[Campanar (València)|Campanar]], [[Ciutat de València]], [[1869]] - [[1957]]) fou un escriptor valencià.

Fou considerat l'últim poeta de la [[Renaixença valenciana]], amb una poesia d'estil [[paisatgista]] i [[Jocs Florals de València|jocflorarista]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Baydal i Sala|nom = Vicent|títol = Vent de Cabylia. Històries de la història dels valencians|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = [[Llibres de la Drassana]]|lloc = |pàgines = 74-79|isbn = 978-84-943885-4-5|capítol = Llombart i Blasco Ibáñez, una oportunitat perduda per al valencianisme|urlcapítol = http://www.ventdcabylia.com/2014/07/les-relacions-entre-llombart-i-blasco.html|enllaçautor = Vicent Baydal}}</ref> Fill d'agricultors, va tenir una educació autodidacta i estudià dibuix a les classes nocturnes de l'[[Ateneu Obrer de València]] i de l'[[Acadèmia de Sant Carles]]. Allí va conèixer [[Francesc Barber i Bas]] amb qui participà en les tertúlies literàries a l'escola d'artesans, i el seu mestre, [[Constantí Llombart]], de qui va ser secretari personal entre els 14 i els 24 anys.<ref name=":0" /> Va conviure amb Llombart de 1885 a 1893 preparant l'edició del ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de [[Josep Escrig i Martínez]],<ref name=":0" /> i la va acabar a la mort del seu mestre. També col·laborà amb [[Lo Rat Penat]] i després amb [[l'Oronella]], i guanyà la flor natural als [[Jocs Florals]] de València el 1894, 1909, 1928 i 1946. Va publicar alguns poemes a [[Las Provincias]]. En 1935 va aplegar els seus poemes en un llibre anomenat ''Textos vells,'' adaptat a l'[[Normes de Castelló|ortografia de Castelló]].<ref name=":0" /> Publicà una biografia de Llombart plena d'anècdotes personals.<ref name=":0" />