Principat de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint tipografia |
mCap resum de modificació |
||
Línia 143:
En l'[[Usatges de Barcelona|usatge]] 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a [[Almodis de la Marca]] com a ''principes'' del ''principatus'' que consistia en els comtats de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris).<ref>* {{ref-llibre|títol =Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 6|autor= Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique|editor =Imprenta nacional|data= 1863|url=http://books.google.cat/books?id=7T40AAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false| llengua=castellà}}, pàg. 513. Resum Corts catalanes 1064.</ref> En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del [[cap de Creus]] fins a [[Salou]], incorporant per tant el [[comtat d'Empúries]]. En la [[Constitucions catalanes|constitució]] XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de [[Salses]] fins a [[Lleida]] i [[Tortosa]] i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de [[Jaume el Conqueridor]] estableix el límit amb Aragó definint ''Cathalonia universa'' des de Salses fins al [[Cinca]].
La primera referència explícita a la denominació de Principat de Catalunya es troba en la convocatòria a les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts]] de [[Perpinyà]], del [[1350]], feta pel rei [[Pere el Cerimoniós]].<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=13|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> A les següents corts generals de la Corona, celebrades a [[Corts de Montsó (1362)|Montsó]] el 1362, se saluda al rei com «''illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus [[dei gratia]] rex Aragonum […] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.''».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2045.html Referència bibliogràfica de les ''Constitucions, capítols i actes de cort'' de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]</ref> En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres són de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya».<ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del [[1283]] és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de [[comú]] per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]], de [[Mallorca]] i de [[Perpinyà]]. Els [[Regne de Mallorca|reis de Mallorca]] participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les Corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0153034 |títol=cort general |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
| |||