Sistema incrustat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
mCap resum de modificació
Línia 3:
 
== Història ==
El primer sistema integrat modern recognoscible va ser l'ordinador d'orientació Apollo (AGC) desenvolupat per Charles Stark Draper de [[Massachusetts Institute of Technology|l'Institut de Tecnologia de Massachusetts]] l’anyl'any 1967, en què va ser el sistema de guiat de la missió lunar [[Programa Apollo|Apollo]]. Cada missió lunar tenia dos sistemes AGC, una càrrega de sistema de guiat inercial i un altre per al [[Mòdul lunar Apollo|mòdul lunar]]. En l'inici del projecte, l'ordinador AGC va ser considerat el component menys fiable del projecte, ja que incorporava uns nous circuits integrats monolítics desenvolupats recentment per reduir mida i pes.
 
Un dels primers sistemes integrats produït en massa va ser l'equip d’orientaciód'orientació Autonetics D-17 pel [[LGM-30 Minuteman|míssil Minuteman]], introduït l’anyl'any 1961. Des d'aquestes primeres aplicacions en la dècada dels 60, els sistemes integrats han baixat de preu i hi han tingut un augment dramàtic en la capacitat de processament i funcionalitat.
 
En l'apartat de [[microprocessadors]], entre ells, hi ha l'[[Intel 4004]] que va ser dissenyat per a les calculadores i altres sistemes petits però requeria memòria externa i xips de suport. Però a principis de la dècada dels 80, la memòria i els components d’entradad'entrada i sortida necessaris havien estat integrats en el mateix xip del processador formant un microcontrolador. Aquests, permeten trobar aplicacions en què un ordinador de propòsit general seria massa costós.
 
== Característiques ==
Línia 31:
* '''Cost''': El cost ha de ser tan baix com sigui possible, especialment si és produït en massa.
 
* '''Memòria''': L’espaiL'espai de memòria a contar és d'uns pocs [[Gigabyte|gigabytes]] com a màxim (encara que la grandària actualment està menys limitada gràcies a la miniaturització dels elements).
 
* '''Potència de càlcul:''' S'ha de tenir la potència de càlcul necessària només per satisfer les necessitats de la tasca a processar. La finalitat d’aixòd'això seria reduir el cost addicional que podria comportar un component de més potenciapotència i reduir l'excés de consum energètic (electricitat).
 
* '''Autonomia''': El consum d'energia ha de ser tan baixabaix com sigui possible a causa de la utilització de [[Bateria elèctrica|bateries]] i/o de [[Placa solar|panells solars]] o fins i tot de [[Pila de combustible|cel·les de combustible]], tot depenent del tipus de projecte. Si disposa d'alimentació permanent, llavors la qüestió seria optimitzar el consum energètic.
 
* '''Temps''': Tant el temps d'execució com el temps d'expiració d'una tasca s’hans'han de determinar (els terminis són coneguts i acotats a priori). Aquesta última restricció s'aplica generalment en sistemes que tenen propietats en temps real.
 
* '''Fiabilitat''': Si succeeix que alguns d'aquests sistemes encastats fallen, poden posar vides o inversions significatives en perill. Per això se’lsse'ls anomena “sistemes crítics” i mai han de fallar. Per "mai fallen" s'ha d'entendre per proporcionar sempre, resultats precisos i pertinents dins del temps esperat pels usuaris (maquinària i/o humà) d'aquests resultats.
 
* '''Seguretat''': Aquests sistemes poden utilitzar informació confidencial de l'usuari o usuaris, i per tant ha de ser mantinguda i protegida.
 
Tots els sistemes incrustats han de complir, amb més o menys mesura i depenent de l’aplicaciól'aplicació que se’lse'l vulgui donar, les limitacions esmentades i el cost del projecte ha de ser el just i necessari, sempre tenint en compte els apartats de fiabilitat i seguretat, que poden encarir el cost del sistema però solen ser prioritàries.
 
== Exemples de sistemes encastats ==