Revisió del 17:08, 20 ago 2015 modifica 90.164.99.1 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 18:46, 21 ago 2015 modifica desfés Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.710 edits m Revertides les edicions de 90.164.99.1 (discussió) a l'última versió de KRLS Bot Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Sneeze.JPG\|thumb\|300px\|Un ~~aixissut~~esternut pot propagar malalties respiratòries per introduir [[microbi]]s o [[virus]] en l'aire.]] Un '''esternut~~/aixissut~~''' és un estímul [[reflex]] d'expulsió convulsiva d'aire des dels [[pulmons]] a través del [[nas]] i [[boca]]. Comunament és provocat per partícules estranyes que provoquen la irritació de la mucosa nasal o per una infecció [[virus\|viral]], en la qual cosa l'esternut propaga els virus. Algunes persones esternuden com a reacció a [[Reflex fotoesternutatori\|llum brillant]] o a l'estomac ple. Durant un esternut ~~(o aixissut)~~, la base de la [[llengua]] s'aixeca i el [[paladar tou]] s'abaixa, parcialment tancant el fluix d'aire per la boca i dirigint-el al nas; la quantitat d'aire que passa pel nas varia. Músculs de la boca, gola, i pit funcionen en coordinació per a expel·lir l'aire dels pulmons. El fluix ràpid de l'aire expel·leix [[mucositat]], gotes de fluid, i partícules irritants. De fet, l'~~aixissut/~~esternut és un mecanisme de defensa de l'[[aparell respiratori]]. Altres maneres que té de defensar-se és amb: * el [[badall]] Línia 32: En holandès "Gezondheit!" (salut). Els hindús els relacionen amb la possessió demoníaca; L'esperit maligne que s'havia emparat d'algú, és llançat fora amb l'~~aixissut~~esternut. Per això, el qui és present exclama: "Viu!" i el qui ha esternudat respon : "Amb tu!", "Déu et beneeixi!" o amb una altra fórmula adient. A Nova Zelanda, com antigament a Pèrsia, sembla que corren unes idees semblants. Quant al sell valor d'auguri, aquest, entre els poblcs primitius, sol ésser ambigu. A la Tonga (Polinèsia), un esternut a la sortida d'una expedició prediu el seu tràgic acabament. A l'Índia, quan el qui es posa a treballar sent esternudar, cal que recomenci el seu treball, car altrament coneixeria un mal acaball. Entre zulús i guineans, en canvi, acostuma d'assenyalar bons auspicis. Hi havia idees semblants en el món occidental : Grècia, Roma, països romànics. Entre el poble era estès el costum de dir al qui esternudava "Viviu!" o d'encomanar-lo a Zeus, "Zeus et guardi" indici del desig de fer favorable l'ambiguitat de l'auguri. Algun cop, l'esternut no deixa de revestir-se de malfat. Diversos escriptors llatins ens testimonien, a més, el costum estès entre els romans de saludar o de fer vots per la salut del qui havia esternudat. El Plini mateix ens diu que hom Saluda quan s'esternuda : "Sternutamentis salutamur!". *[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000154%5C00000079.pdf Els noms de l'esternut en català, Joan Veny] {{commonscat}}

Esternut: diferència entre les revisions