Diario de Mallorca: diferència entre les revisions

El primer director de ''Diario de Mallorca'' va ser Antonio Sabater, un home de fermes idees religioses, que va estar al capdavant de la publicació des de 1953 a 1968, any de la seva jubilació. Solia escriure una columna d'opinió titulada "Brúixola", ja que era molt aficionat a titular les seccions amb noms mariners. El periòdic va néixer amb una inequívoca definició del signe [[catòlic]]. Aquesta conjunció d'una idea catòlica, moderada, però alhora liberal i respectuosa amb els drets fonamentals va caracteritzar el seu estil des dels primers dies. La jerarquia eclesiàstica d'aquells primers anys 50 estava molt marcada encara pels anys de la [[Guerra Civil]] i la posterior [[II Guerra Mundial]]. L'actualitat política només tenia un home: [[Franco]]. Ja feia més d'una dècada que la Guerra Civil havia acabat, però l'actualitat nacional repetia una vegada i una altra les consignes i veritats oficials del conflicte. En general, els anys 50 van estar dominats per la guerra civil i la por permanent a un [[Guerra Freda|conflicte nuclear entre els EUA i l'URSS]]. Les pàgines d'aquesta capçalera revelaven, pels seus gràfics, articles i fins i tot acudits, aquella "[[espasa de Dàmocles]]" d'un [[holocaust]] amb la qual havia de conviure amb força. El [[turisme]] ja era una realitat emergent de l'època, això explica que els grans reportatges de nous establiments hotelers eren freqüents a les seves pàgines. A més, moltes de les seccions es caracteritzaven per ser texts breus i moltes vegades sota un to amable o fins i tot l'anecdòtic.

 

 

Després de la jubilació d'Antonio Sabater, va continuar col·laborant en el diari, sobretot en les seccions d'agricultura i ramaderia, va prendre llavors el seu relleu Gaspar Reynés Quintana, qui anteriorment havia dirigit ''L'Almudaina'' fins a desaparèixer. Don Gaspar va ser un periodista molt compromès amb el món de la història i la cultura. El ''boom'' dels 60 va causar en la vida ciutadana eufòries i tensions. Augmentava sense parar la població i la piqueta arrasava vells edificis de Palma. Les pàgines del ''Diario de Mallorca'' anaven mostrant progressivament l'assumpció de molts dels problemes que la nova situació plantejava. En els anys 60, la capçalera va comptar amb articulistes d'excepció. Entre ells, [[Josep Melià Pericàs|Josep Melià]] que feia les seves primeres incursions en el món del periodisme i que anys més tard ocuparia càrrecs polítics destacats en [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD).

{{millorar referències|data=desembre de 2012}}

{{Referències}}

 

== Enllaços externs ==