Tierra Comunera: diferència entre les revisions

En el procés constituent iniciat en 1987 i que va desembocar en la creació de Tierra Comunera van participar persones de diferents procedències i tendències ideològiques: els membres de l'associació cultural [[Concejo Comunero de Barcelona]], formada per castellans emigrants a Catalunya; el petit partit nacionalista [[Unidad Nacional Castellana]] (UNC), amb seu a Madrid i integrat bàsicament per persones de Cuenca, Guadalajara i l'emigració castellana a [[València]], i els dirigents de la qual havien militat al [[Partido Nacionalista de Castilla y León]] (PANCAL); [[Esquerra Autònoma de Castella- i Lleó]], col·lectiu autogestionari creat per persones de Burgos, Madrid, Valladolid i Logronyo; el col·lectiu esquerrà Nación Comunera, format per membres del sindicat [[Comissions Obreres]] d'Àvila, Segòvia i Valladolid que procedien de la [[Unidad Popular Castellana]] (UPC); També van participar independents, entre ells alguns escriptors castellanistes lligats a l'editorial Riodelaire que ja en 1983 habian col·laborat a Palència a la creació del partit centrista i nacionalista [[Unidad Comunera Castellana]] (UCC). Alguns dels col·lectius i persones que de forma activa havien contribuït al procés de constitució de Terra Comunera finalment no es van integrar en el nou partit nacionalista castellà.

Tierra Comunera va acudir a les [[Eleccions municipals espanyoles de 2007]] a Castella- i Lleó en coalició amb la plataforma [[Alternativa por Castilla y León]] (ACAL), en la qual participaven altres formacions polítiques com el [[Partit del Bierzo]]. A Castella-la Manxa es presentaren en solitari (presentant-se com candidat a la Presidència de la Junta de CLM el President Nacional del Partit, Lorenzo Amaro) i en la Comunitat de Madrid en la plataforma '''Madrid es Castilla'''. Els resultats van suposar un augment del seu suport electoral en les eleccions autonòmiques, conservant la major part dels seus vots a Castella- i Lleó. En total, van obtenir 22.297 vots (un 2,40% dels vots en el total de les circumscripcions en les quals es van presentar). A les municipals, TC va obtenir 14.367 vots (12.119 a Castella- i Lleó, 1.357 a Castella-la Manxa i la resta a Madrid), que es van traduir en 13 regidors a Àvila, 64 a Burgos, 2 regidors en Cuenca, 2 regidors a Palència, 2 regidors a Salamanca, 2 regidors a Segòvia, un regidor a Sòria, quatre regidors a Toledo i 2 regidors a Madrid. 92 regidors en total. Considerant al [[Partit del Bierzo]] (PB) i a [[Partit del Progrés de les Ciutats de Castella- i Lleó]], partits coaligats amb TC a Lleó i Valladolid en la plataforma ACAL respectivament, que van aportar 4.788 vots més i dos regidors, a la província de Lleó, el resultat en les municipals a Castella- i Lleó és lleugerament superior al de 2003, que es van collir 16.411 vots, però millor en representació (en 2003 solament es van obtenir 72 regidors).