El Museo Universal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 28:
'''''El Museo Universal''''' va ser una revista espanyola del segle XIX, de distribució en un primer moment quinzenal, que va passar a ser setmanal. Es va publicar entre 1857 i 1869 i contenia una notable quantitat de làmines i gravats.{{sfn|Trancón Lagunas|1998|pp=49-50}}{{sfn|Riego|2001|p=220}} Els seus fundadors foren José Gaspar Maristany i Fernando Roig.{{sfn|Riego|2001|p=219}} ''El Museo Universal'' fou hereva de ''[[Semanario Pintoresco Español]]'',{{sfn|Trancón Lagunas|1998|pp=49-50}} la publicació de la qual va finalitzar precisament en 1857, i, a la vegada, una mena de germen de la revista ''[[La Ilustración Española y Americana]]'', fundada en 1869.{{sfn|Riego|2001|p=158}}{{refn|group=lower-alpha|És important assenyalar que aquesta segona va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari en 1882, malgrat haver estat fundada en 1869, estant per tant relacionada la celebració amb l'any en què va aparèixer ''El Museo Universal'', 1857; al període de publicació d' ''El Museo Universal'' fou sumada la trajectòria de la nova revista, el que deixa clara la gran relació entre ambdues publicacions.{{sfn|Riego|2001|p=158}} ''El Museo Universal'' fou adquirida de fet pel propietari de ''[[La Ilustración Española y Americana]]'', [[Abelardo de Carlos]].{{sfn|Márquez|2005|pp=190-191}}}}
 
El seu principal director va ser el periodista republicà Nemesio Fernández Cuesta,{{sfn|Alonso|2013|p=56}} de qui Cecilio Alonso afirma que va portar la revista a creuar límits d'«intencionalitat política» per sobre del que es considerava normal en una revista il·lustrada d'art, literatura i ciència.{{sfn|Alonso|2013|p=59}} A partir de 1865 la revista va tenir un important col·laborador en [[Gustavo Adolfo Bécquer]].<ref>{{citar ref-publicació|publicació=[[ABC (diari)|ABC]]|títol=Gustavo Adolfo Bécquer y la Feria de Sevilla|nom=José Félix|cognom={{versaleta|Navarro Martín}}|pàgina=11|data=30 d'abril de 1957|url=http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1957/04/30/011.html}}</ref> Entre els artistes gràfics, comptà amb aportacions de [[Valeriano Domínguez Bécquer]]{{refn|group=lower-alpha|Aquesta col·laboració és citada per Márquez,{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} sembla que signava sovint amb les seves inicials: «V. B.».{{sfn|Rubio Jiménez|2006|p=378. «A partir de 1865 fueron relativamente frecuentes las viñetas firmadas con las iniciales de Valeriano Bécquer: "V. B." tanto en la revista como en el almanaque anual que repartía entre sus suscriptores ''El Museo Universal''.»}}}}[[Bernardo Rico y Ortega|Bernardo Rico]],{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} [[Enrique Laporta Valor|Enrique Laporta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1868|p=352}} [[Francisco Laporta Valor|Francisco Laporta]],{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} [[Daniel Urrabieta Vierge|Daniel Urrabieta]],{{refn|group=lower-alpha|Encara que Márquez cita [[Daniel Urrabieta]],{{sfn|Márquez|2005|pp=191}} és possible que es tractés del seu pare, [[Vicente Urrabieta]], ja que el primer va néixer en 1851, signava com «Vierge» i no com «Urrabieta» i segons la bibliografia consultada no treballà a penes per a publicacions a Espanya abans de marxar a França vers 1869-1870, com es pot veure en l'article corresponent.}}[[Francisco Ortego Vereda|Francisco Ortego]],{{sfn|Alonso|2013|p=56}} Carlos Ribera,{{refn|group=lower-alpha|Cecilio Alonso cita «Carlos Ribera».{{sfn|Alonso|2013|p=56}} A la ''Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX'' de [[Manuel Ossorio y Bernard]], de 1868, només apareixen dos artistes amb el cognom «Ribera»: [[Carlos Luis de Ribera y Fieve]] i [[Juan Antonio Ribera y Fernández|Juan Antonio Ribera]], ambdós pintors,{{sfn|Ossorio y Bernard|1868b|pp=152-162}} pel que és possible que Alonso es refereixi al primer.}}[[Federico Ruiz (pintor)|Federico Ruiz]],{{sfn|Alonso|2013|p=56}} [[Tomás Carlos Capuz]]{{sfn|Ossorio y Bernard|1868|p=118}} o [[Joaquín Sierra y Ponzano]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1868b|p=222}} entre altres.
 
EEn paraules de Charnon-Deutsch, el sorgiment de la revista —al costat del de la seva successora, ''La Ilustración Española y Americana''— supuso el que «va suposar el que «Espanya veiés per fi "una revista espanyola il·lustrada que combinés notícies del dia a dia amb una visió monumental del seu passat nacional"»{{sfn|Charnon-Deutsch|2008|p=85}} i segons Trancón Lagunas hauria format junt a ''[[Semanario Pintoresco Español]]'' i ''[[El Museo de las Familias]]'' «la trilogia de revistes més importants del segle [a Espanya] fins la [[Revolució de 1868]]».{{sfn|Trancón Lagunas|2000|p=66}}
Línia 43:
 
== Bibliografía ==
* {{citar ref-publicació|títol=Las revistas de actualidad germen de la crónica literaria. Algunas calas en la evolución de un género periodístico entre 1845 y 1868|nom=Cecilio|cognom={{versaleta|Alonso}}|publicació=Anales de literatura española|issn=0212-5889|númeroexemplar=25|any=2013|pàgines=45-67|url=http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/35957/1/ALE_25_02.pdf}}
 
* {{ref-llibre|títol=Hold That Pose: Visual Culture in the Late Nineteenth-Century Spanish Periodical|nom=Lou|cognom={{versaleta|Charnon-Deutsch}}|idiomallengua=anglès|editorial=Penn State Press|isbn=9780271047140|any=2008|url=http://books.google.es/books?id=xhf-5SXzK0AC}}
 
* {{citar ref-publicació|títol=Grabados para un espejo social|publicació=[[El País]]|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/12/madrid/1334222092_960436.html|data=12 de12 d'abril de 2012|any=2012|nom=Rafael|cognom={{versaleta|Fraguas}}|lloc=Madrid}}
 
* {{citar ref-publicació|títol=D. Abelardo de Carlos y "La Ilustración Española y Americana"|nom=Miguel B.|cognom={{versaleta|Márquez}}|publicació=Ámbitos: Revista internacional de comunicación|issn=1139-1979|númeroexemplar=13-14|any=2005|pàgines=185-209|url=http://grupo.us.es/grehcco/ambitos13-14/11mbmarquez.pdf}}
 
* {{ref-llibre|títol=Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX|enllaçautor=Manuel Ossorio y Bernard|nom=Manuel|cognom={{versaleta|Ossorio y Bernard}}|any=1868|lloc=Madrid|editorial=Imprenta de Ramón Moreno|url=http://books.google.es/books?id=pMDvGdELT-sC|altres=(en domini públic)|volum=1}}
Línia 61:
* {{ref-llibre|títol=La fama póstuma de Gustavo Adolfo y Valeriano Bécquer|nom=Jesús|cognom={{versaleta|Rubio Jiménez}}|editor=Universidad de Zaragoza|any=2011|isbn=9788415031666|url=http://books.google.es/books?id=iVit5n12sO4C}}
 
* {{ref-llibre|capítulocapítol="El puñal" de Augusto Ferrán|nom=María Montserrat|cognom={{versaleta|Trancón Lagunas}}|títol=El cuento español en el siglo XIX. Autores raros y olvidados|editor=Jaume Pont|editorial=Universitat de Lleida|any=1998|isbn=9788484095491|url=http://books.google.es/books?id=B7o-xJIDPJMC|pàgines=47-56}}
 
* {{ref-llibre|nom=María Monserrat|cognom={{versaleta|Trancón Lagunas}}|editor=Institució Alfons el Magnánim|any=2000|isbn=84-7822-331-2|url=|títol=La literatura fantástica en la prensa del romanticismo}}