Causalitat (física): diferència entre les revisions

La interpretació descrita de la mecànica quàntica és la qual s'ha imposat amb el temps, i se l'anomena ''interpretació de Copenhaguen'' en honor de l'escola del físic danès [[Niels Bohr]]. Inicialment, la renúncia al principi de causalitat en aquesta interpretació no fou acceptada per molts físics, incloent a [[Albert Einstein|Einstein]], qui va afirmar: "Déu no juga als daus". De fet, el propi Einstein, en col·laboració amb Podolski i Rosen, va idear un experiment ([[Paradoxa EPR]], per les sigles dels seus autors) tal que les conclusions de la interpretació de [[Copenhaguen]] semblaven absurdes. [[Bohr]] va mostrar que, encara que molt estranyes, aquestes conclusions no són absurdes. Experiments d'aquest tipus van ser portats a terme a la fi del segle XX per [[Alain Aspect]], i han confirmat la interpretació de [[Copenhaguen]].

 

 

Existeixen multitud d'efectes que es deriven del principi d'incertesa. Un d'ells, que afecta a l'exemple d'incertesa posició-velocitat anterior, és la impossibilitat de l'absència completa de [[energia]] cinètica o, diguem, velocitat, per a una partícula (ni tan sols en el [[zero absolut]]). Si l'energia cinètica arribés al punt zero i les partícules quedessin totalment immòbils, seria possible confinar-les i determinar la seva posició amb precisió arbitrària, alhora que coneixeríem la seva velocitat (que seria zero). Per tant, ha d'existir alguna "energia residual del punt zero", fins i tot en el zero absolut, per a mantenir les partícules en moviment, i també, per així dir-lo, la nostra incertesa. Aquesta energia "punt zero" es pot calcular, i resulta suficient per a evitar que l'heli líquid se solidifique, fins i tot a temperatures tan pròximes com es vulgui del zero absolut (el zero en si resulta inaccessible).