Fil·loxera de la vinya: diferència entre les revisions

La '''fil·loxera de la vinya''', ambde el seu nonom científic '''''Daktulosphaira vitifoliae''''' és un [[Insecta|insecte]] dins la família dels [[Phylloxeridae|fil·loxèrids]] ([[Rhynchota]] [[Homoptera]], superfamília [[Aphidoidea]]).<br />

Cap a finals de l'estiu el mascle fecunda la femella. Llavors la femella pon un ou (l'ou d'hivern) damunt l'escorça. Aquest s'obrirà a la primavera i en sortirà la fundatriu (una femella àptera i partenogènetica). La fundatriu s'alimenta xuclant la saba de les arrels del cep, creix i en uns vint o vint-i-cinc dies, ja esdevé adulta. Llavors fa diverses postes d'uns quants centenars d'ous a cada gal·la (aproximadament), d'on en sortiran femelles partenogenètiques (fundatrígenes) i el cicle continua així durant unes quantes generacions. Aquestes s'instal·len a les fulles i s'alimenten de la saba de les gal·les. Tot i això una part de les larves se'n va a les arrels. A cada gal·la hi ha una larva que realitzarà quatre mudes abans no sigui un exemplar adult. Els exemplars adults sse'enn van traslladant contínuament i així cada vegada s'infecta més el cep. L'última generació de femelles (sexúpara) és alada (de la qual n'hi ha exemplars andròfors i exemplars ginèfors. Les femelles andròfores ponen ous mascles i les ginèfores, femelles). Ponen els ous damunt les fulles dels ceps, que donaran els exemplars adults i sexuats. Aquests no s'alimenten i viuen uns dies, per poder copular i, en el cas de les femelles pondre l'ou d'hivern. Després moriran. Un cop es desclogui l'ou d'hivern, la fundatriu surt i el cicle es repeteix.

El cicle radicícola (cicle en les arrels) és un cicle incomplet. En aquest cicle la reproducció que prospera és la [[partenogènesi|partenogenètica]]. Les larves un cop adultes (al cap de vint o vint-i-cinc dies) fan postes d'uns cent ous. D'aquesta posta en surten altres femelles [[partenogènesi|partenogenètiques]], de les quals n'hi ha unes generacions. Aquestes també fan diverses postes i sse'enn van infectant les arrels del cep. És possible que una generació sigui sexúpara i gal·lícola, però encara que les seves cries puguin reproduir-se i pondre l'ou d'hivern, la fundatriu no aconseguirà iniciar colònies gal·lícoles. Quan arriba el fred, les larves de fil·loxera hivernen i es desperten a la primavera.

La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a [[Europa]] l'any [[1860]] des d'un carregament de cep americà que anava cap a [[França]], ja que aquest és immune a l'[[oïdi]], un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra. La fil·loxera esva estendre ràpidament per França a causa de la gran quantitat de vinyes franceses i la impotència dels agricultors per aturar la plaga. Així, amb relativament poc temps la plaga vaescamparva escampar-se arreu d'Europa tot i els controls que es feien en l'exportació de ceps.

Actualment, la fil·loxera nosno s'ha pas pogut eradicar. Com viu sota terreterra a les rels complica molt el seu tractament amb insecticides i continua atacant les arrels de les vinyes (els [[portaempelt]]s americans). En l'actualitat només es planten vinyes europees empeltades amb especies de vinya americana que toleren l'atac de la fil·loxera. Abans de l'aparició d la fil·loxera es plantaven vinyes europees sense empeltar (les arrels i les fulles eren de la vinya europea). Des de la mort de les vinyes de finals de segle XIX, això ja no és possible perquè la fil·loxera les mataria en poc temps.