Compost: diferència entre les revisions

Es pot obtenir compost com a producte d'excreció deldels [[cuc de terra|cucs de terra]]. Aquest organisme s'alimenta de residus orgànics i després els transforma en un producte d'alt contingut proteic utilitzat per a fertilitzar o enriquir la terra com a medi de cultiu. Existeix una activitat anomenada [[vermicultura]], que tracta les condicions de cria, reproducció i supervivència d'aquests cucs. Fins i tot existeix un mercat mundial per a comercialitzar-los.

[[Fitxer:Green compost bin.JPG|thumb|rightesquerra|Un [[compostador]] modern fet de plàsticsplàstic ]]

La tècnica de compostatge es coneix, des de com a mínim, el temps de [[Plini el Vell]] (23-79). Tradicionalment es compostava en un munt de materials orgànics que es mantenia fins a la propera estació de sembra o plantació qun els materials orgànics ja s'havien degradat. La tècnica de compostatge no es va modernitzar a Europa una mica fins que va servir per l'agricultura biològica. <ref>[http://www.trit.us/farming/history-organic-farming.html Heckman, J. 2006. A history of organic farming: transitions from Sir Albert Howard's War in the Soil to USDA National Organic Program. Renew. Agric. Food Syst. 21:143–150.]</ref> El primer sistema de compostatge industrial va ser amb la transformació de residus orgànics urbans a [[Wels]] (Àustria) l'any 1921. <ref>Welser Anzeiger vom 05. Januar 1921, 67. Jahrgang, Nr. 2, S. 4</ref> Un dels primers a promoure le compost va ser [[Rudolf Steiner]], fundador de l'[[agricultura biodinàmica]]. Entre els anglòfons Sir [[Albert Howard]], que havia treballat a l'Índia, també va promocionar-ne l'ús. Als estats Units va ser introduït per persones com [[Jerome Irving Rodale|J. I. Rodale]], E. E. Pfeiffer, Paul Keene i Scott i Helen Nearing (aquest darrers inspiraren el moviment de ''retorn a la terra'' de la dècada de 1960). En l'actualitat molts proposen un compostatge ràpid de només dues o tres setmanes. <ref>[http://vric.ucdavis.edu/pdf/compost_rapidcompost.pdf The Rapid Compost Method by Robert Raabe, Professor of Plant Pathology, Berkeley]</ref> Però molts científics es mostren escèptics amb les bones propietats d'aquest tipus de compost ràpid. <ref>{{ref-web|url=http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd43/korner.pdf |títol=Investigation and optimization of composting processes — test systems and practical examples|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20120401150243/http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd43/korner.pdf|arxiudata=1 d'abril de 2012}}</ref>

[[Fitxer:Compost pile.JPG|200px|thumb|Materials en un munt de compost ]]
[[Fitxer:Composting in the Escuela Barreales.jpg|200px|thumb|Barril de compost casolà a Escuela Barreales, Xile. ]]

* Carboni per l'energia; l'oxidació microbiana del carboni produeix calor. <ref>{{ref-web|url=http://web.extension.illinois.edu/homecompost/science.html|títol=The Science of Composting - Composting for the Homeowner - University of Illinois Extension<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

**Els materials amb alt contingut de nitrogen tendeixen a ser verds (o acolorits com les fruites i les verdures) i humits. <ref>[http://web.extension.uiuc.edu/homecompost/materials.html Materials for composting - University of Illinois extension, retrieval date: 3/12/2009]</ref>

El compostatge és una operació que consisteix a degradar, en condicions controlades, els residus orgànics en presència d'oxigen de l'aire. Se succeeixen dos fenòmens. El primer porta els residus a l'estat de compost fresc i és una degradació aeròbica intensa: es tracta essencialment de la descomposició de la [[matèria orgànica]] fresca a alta temperatura (50-70 °C) sota l'acció de [[bacteris]]; la segona és una degradació menys sostinguda que transforma el compost fresc a compost madur ric en [[humus]]. Aquest segon fenomen de maduració passa a temperatura més baixa (35-45 °C) i condueix a la biosíntesi de compost húmics per part dels fongs.

* La temperatura puja ràpidament a 40&nbsp;°C per la respiració dels microorganismes [[mesòfil]]s aeròbics. Primer es consumeixen els compostos més degradables com són els sucres i els midons.

* La [[respiració]] fa pujar progressivament la temperatura fins als 60-70&nbsp; °C i els organismes [[termòfil]]s desplacen els mesòfils i els termotolerants.

Per evitar aquesta putrefacció, cal restaurar les condicions aeròbiques del medi mitjançant l'airejacióaireig. Així serà possible perllongar la fermentació a alta temperatura. Els patògens, paràsits i les llavors de [[males herbes]] seran destruïdes per les altes temperatures. Quan, després d'airejar, la temperatura no augmenta més, es pot considerar que la fase de degradació ha acabat.

L'activitat dels [[microorganisme|microorganismes]]s està condicionada per tres factors: el tipus de matèria orgànica que es vol compostar, l'airejamentaireig i la humitat. El compost, que, com a producte estable i inofensiu sanitàriament, és el resultat de sotmetre la fracció biodegradable dels residus urbans, industrials, agrícoles i forestals a una degradació bioquímica natural.

{{referències|23}}