Nicèfor II Focas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pressumptament > presumptament |
m Corregit: finestra. Ala seva > finestra. A la seva |
||
Línia 56:
Mantenir-se en el poder no li va resultar fàcil, a més de les guerres, va haver d'afrontar un període de males collites i fam; per tal de posar-hi remei va ordenar requisar algunes propietats dels monestirs, cosa que el va enemistar amb el clergat.
El [[968]] els bizantins van creuar l'Eufrates i [[Setge d'Antiòquia (969)|van capturar Antiòquia]] el [[969]]{{sfn|McGeer|2005|p=20}} i el califat semblava perdut però la campanya militar es va veure interrompuda per la mort de l'emperador. Nicèfor va morir assassinat al seu llit del palau. Es deia que la seva dona Teòfano se sentia abandonada, i l'ambiciós Joan Zimisces en acord amb l'emperadriu, van conspirar contra la seva vida. Un grup d'assassins van entrar vestits de dones i foren amagats a la residència de l'emperador a [[Constantinoble]] la nit del [[10 de desembre]] a l'[[11 de desembre]] del [[969]],<ref name="LD"/> a un senyal convingut, Joan va creuar el [[Bòsfor]], va entrar a palau i amb les complicitats dels que ja eren a dins va anar a la cambra on dormia Nicèfor, que fou assassinat. El seu cap fou tallat i exposat al públic i la resta del cos llançat per la finestra.
Entre les coses destacades del seu regnat està la petició de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] que demanava la mà de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i Teòfano pel seu fill Otó (després també emperador com [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]]) per mitjà del bisbe [[Luitprand]] ([[968]]); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
| |||