Grip: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 85.203.17.3 (disc.) a vers. 15119720 de Dexbot (disc.) [er:5] |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 13:
| MeshID = D007251
}}
La '''grip''' és una [[malaltia infecciosa]] que afecta els [[ocells]] i els [[mamífers]], provocada per [[virus ARN]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[ortomixovírid]]s (els virus de la grip). El terme "[[wikt:grip|grip]]" deriva del [[francès]] ''gripper'' ("agafar de sobte") o de l'[[alemany suís]] ''[[wikt:grüpen|grüpen]]'' ("tremolar de fred o de febre").<ref name="EncicloCat">{{
| títol = Entrada "grip"
| consulta = 20-04-2009
Linha 21 ⟶ 20:
| nom =
| cognom =
}}</ref> El nom alternatiu, '''influença''', deriva de l'[[italià]] ''influenza'', que significa "influència". En els [[humans]], els [[símptomes]] habituals de la malaltia són [[esgarrifança|esgarrifances]], [[febre]], [[faringitis]], [[miàlgia|dolors musculars]], [[mal de cap|mals de cap]] severs, [[tos]], [[cansament|feblesa]] i [[malestar]] general.<ref name=Merck>{{
| títol = Seasonal Flu vs. Stomach Flu
| consulta = 12 de març del 2007
Linha 30 ⟶ 29:
| data = }}</ref>
Generalment, la grip es transmet de mamífers infectats a través de l'aire per la tos o per esternuts, creant [[aerosol]]s portadors del virus, i d'ocells infectats a partir dels seus [[fems|excrements]]. La grip també es pot transmetre per la [[saliva]], les [[Mucositat|secrecions nasals]], els [[fems|excrements]] i la [[sang]]. Les infeccions també es poden produir per contacte amb aquests [[fluid corporal|fluids corporals]] o amb superfícies contaminades. Els virus de la grip poden romandre infecciosos durant aproximadament una setmana a la temperatura del [[anatomia humana|cos humà]], fins a trenta dies a 0 °[[Celsius|C]], i períodes molt més llargs a temperatures molt baixes.<ref>{{ref-publicació |autor=Reid A. H., Fanning T. G., Hultin J. V., Taubenberger J. K. |article=Origin and evolution of the 1918 "Spanish" influenza virus hemagglutinin gene |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=96 |exemplar=4 |pàgines=1651–6 |any=1999 |pmid=9990079|doi = 10.1073/pnas.96.4.1651}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Mase M., Tanimura N., Imada T., Okamatsu M., Tsukamoto K., Yamaguchi S. |article=Recent H5N1 avian influenza A virus increases rapidly in virulence to mice after a single passage in mice |publicació=J Gen Virol. |volum=87 |exemplar=Pt 12 |pàgines=3655–9 |any=2006 |mes=Desembre |pmid=17098982 |doi=10.1099/vir.0.81843-0 |url=http://vir.sgmjournals.org/cgi/content/full/87/12/3655 |citació=Per preparar la població vírica original per aquest estudi, es propagaren virus una vegada a la cavitat al·lantoica d'ous embrionats a 37 °C durant 1-2 dies i després se'ls emmagatzemà a -80 °C fins que calgué utilitzar-los.}}</ref> La majoria de soques de grip es poden desactivar fàcilment amb [[desinfectant]]s i [[detergent]]s.<ref>{{ref-publicació |cognom=Suarez |nom=D. |coautors=Spackman E, Senne D, Bulaga L, Welsch A, Froberg K |article=The effect of various disinfectants on detection of avian influenza virus by real time RT-PCR |publicació=Avian Dis |volum=47 |exemplar=3 Suppl |pàgines=1091–5 |any=2003 |pmid=14575118}}</ref><ref>{{
| títol = Avian Influenza (Bird Flu): Implications for Human Disease. Physical characteristics of influenza A viruses.
| consulta =
| editor = UMN CIDRAP
| data = }}
</ref><ref name="NHZ2006-11-30">{{
| títol = Flu viruses 'can live for decades' on ice
| consulta =
Linha 43 ⟶ 40:
| data = 30 de novembre del 2006}}</ref>
La grip s'estén arreu del món en [[epidèmies]] estacionals, causant la mort de centenars de milers de persones cada any – milions als anys amb [[pandèmies]]. Al segle XX es produïren tres pandèmies que mataren desenes de milions de persones; cadascuna d'aquestes pandèmies fou provocada per l'aparició d'una nova [[soca (taxonomia)|soca]] del virus en els humans. Sovint, aquestes soques noves són el resultat de l'extensió d'un virus de la grip ja existent d'una altra espècie animal als humans. Una soca [[aviària]] letal anomenada [[H5N1]] representa el risc més gran d'una nova [[epidèmia de grip]] des que començà a matar humans a Àsia a la dècada del 1990. Afortunadament, aquest virus no ha [[mutació|mutat]] en una forma que s'estengui fàcilment entre les persones<ref>{{
La [[vacuna antigripal|vacunació contra la grip]] se sol administrar a la gent dels [[país desenvolupat|països desenvolupats]]<ref name=WHOvaccines>[http://www.who.int/wer/2005/wer8033.pdf WHO position paper: influenza vaccines] ''WHO weekly Epidemiological Record'' 19 d'agost del 2005, vol. 80, 33, p. 277–288.</ref> i a l'aviram domèstic.<ref>{{ref-publicació |cognom=Villegas |nom=P. |article=Viral diseases of the respiratory system |publicació=Poult Sci |volum=77 |exemplar=8 |pàgines=1143–5 |any=1998 |pmid=9706079}}</ref> La vacuna humana més comuna és la [[vacuna de la grip|vacuna trivalent de la grip]] (TIV), que conté material purificat i desactivat de tres soques víriques. Generalment, aquesta vacuna porta material de dos subtipus de [[influenzavirus A|virus de la grip A]] i una soca de [[influenzavirus B|virus de la grip B]].<ref>{{ref-publicació |autor=Horwood F., Macfarlane J. |article=Pneumococcal and influenza vaccination: current situation and future prospects |publicació=Thorax |volum=57 |exemplar=Suppl 2 |pàgines=II24–II30 |any=2002 |mes=Octubre |pmid=12364707 |pmc=1766003 |url=http://thorax.bmj.com/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=12364707}}</ref> La TIV no comporta cap risc de contraure la malaltia, i té una reactivitat molt baixa. Una vacuna preparada per un any pot resultar inefectiva l'any següent, car el virus de la grip evoluciona ràpidament i diferents soques esdevenen dominants. Es poden utilitzar [[antivíric|medicaments antivírics]] per tractar la grip, dels quals els [[inhibidor de la neuraminidasa|inhibidors de la neuraminidasa]] són relativament eficients.
== Etimologia ==
El terme "''influenza''" prové de l'[[italià]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kelly |nom=Evelyn B. |cognom2=Wilson |nom2=Claire |títol=Investigating Influenza and Bird Flu |url=http://books.google.cat/books?id=QI4rTRFTqnYC&pg=PA31&dq=Influenza+1357+influence&hl=ca&sa=X&ei=VsEsUry7Aqap0QXyr4HgAg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Influenza%201357%20influence&f=false |llengua=anglès |editorial=Enslow Publishers, Inc. |data=2010 |pàgines=31 |isbn=0766033414}}</ref> i es refereix a la causa de la malaltia; inicialment, es creia que la malaltia es devia a influències [[astrologia|astrològiques]] desfavorables.<ref>''Influenza'', [[Oxford English Dictionary|The Oxford English Dictionary]], segona edició.</ref> Els canvis en el pensament mèdic dugueren a la seva modificació en ''influenza del freddo'', que significa "influència del fred". La paraula "grip" és atestada per primer cop en català el 1864, i podria provenir o bé del francès ''gripper'' o de l'alemany suís ''grüpen''.<ref name="EncicloCat"/> Alguns noms arcaics de la grip inclouen "cadarn epidèmic", "malaltia de la suor" i "febre espanyola" (particularment en referència a la soca de la [[grip espanyola|pandèmia del 1918]]).<ref>{{
== Vies de transmissió ==
Linha 73 ⟶ 68:
==Estructura, propietats i nomenclatura dels subtipus==
Els influenzavirus A, B i C són molt semblants en l'estructura general.<ref>{{
<ref name=Lamb>{{ref-publicació |autor=Lamb R. A., Choppin P. W. |article=The gene structure and replication of influenza virus |publicació=Annu. Rev. Biochem. |volum=52 |pàgines=467–506 |any=1983 |pmid=6351727 |doi=10.1146/annurev.bi.52.070183.002343}}</ref> Es componen d'un [[embolcall víric]] que conté dos tipus de [[glicoproteïna|glicoproteïnes]], que envolta un nucli central. El nucli central conté el [[genoma]] d'[[ARN]] del virus, així com altres proteïnes víriques que empaqueten i protegeixen l'ARN.<ref name=Lamb/> El genoma de la grip A conté onze gens repartits per vuit peces d'ARN, que codifiquen onze [[proteïnes]]: [[hemaglutinina]] (HA), [[neuraminidasa]] (NA), nucleoproteïna (NP), [[proteïna M1|M1]], [[proteïna M2|M2]], [[proteïna de la grip NS1|NS1]], NS2 (NEP), PA, PB1, PB1-F2 i PB2.<ref name=Ghedin>{{ref-publicació |cognom=Ghedin |nom=E. |coautors=Sengamalay N., Shumway M., Zaborsky J., Feldblyum T., Subbu V., Spiro D., Sitz J., Koo H., Bolotov P., Dernovoy D., Tatusova T., Bao Y., St George K., Taylor J., Lipman D., Fraser C., Taubenberger J., Salzberg S. |article=Large-scale sequencing of human influenza reveals the dynamic nature of viral genome evolution |publicació=[[Nature]] |volum=437 |exemplar=7062 |pàgines=1162–6 |any=2005 |mes=20 d'octubre |pmid=16208317 |doi=10.1038/nature04239}}</ref>
Linha 108 ⟶ 102:
[[Fitxer:Influenza virus.png|thumb|300px|right|El virus de la grip que provocà la [[grip espanyola]] (a uns 100.000 augments).]]
[[Fitxer:W curve.png|thumb|300px|esquerra|La diferència entre les distribucions de mortalitat per edat de l'epidèmia del 1918 i de les epidèmies normals. Es mostren les morts per cada 100.000 persones a cada franja d'edat als Estats Units, pels anys interpandèmics (1911-1917, línia discontínua) i per l'any de la pandèmia (1918, línia contínua).<ref name="Taubenberger">{{ref-publicació |cognom=Taubenberger |nom=J |coautors=Morens D |article=1918 Influenza: the mother of all pandemics |url=http://www.cdc.gov/ncidod/EID/vol12no01/05-0979.htm |publicació=Emerg Infect Dis |volum=12 |exemplar=1 |pàgines=15–22 |any=2006 |pmid=16494711}}</ref>]]
Els símptomes de la grip humana foren descrits clarament per [[Hipòcrates]] fa uns 2.400 anys.<ref>{{ref-publicació |cognom =Martin |nom=P. |coautors=Martin-Granel E |article=2,500-year evolution of the term epidemic |url= http://www.cdc.gov/ncidod/EID/vol12no06/05-1263.htm#cit |publicació=Emerg Infect Dis |any=2006 |mes=Juny |volum=12 |exemplar=6 |pmid=16707055}}</ref><ref>{{
}}</ref> Des d'aleshores, el virus ha provocat nombroses pandèmies. Les dades històriques sobre la grip són difícils d'interpretar, car els símptomes poden assemblar-se als d'altres malalties, com ara la [[diftèria]], la [[pesta pneumònica]], la [[febre tifoide]], el [[dengue]] o el [[tifus]]. El primer registre convincent d'una pandèmia de grip fou un brot produït el 1580, que començà a Rússia i s'estengué a Europa via Àfrica. A [[Roma]] hi moriren gairebé 8.000 persones, i la població d'algunes ciutats espanyoles quedà gairebé exterminada. Les pandèmies continuaren esporàdicament al llarg dels segles XVII i XVIII; la pandèmia de 1830-1833 fou particularment estesa, afectant aproximadament un quart de la gent exposada.<ref name=Potter>{{ref-publicació|autor =Potter C. W.|article= A History of Influenza |publicació= Journal of Applied Microbiology |any=2001|mes=Octubre |volum=91 |exemplar= 4 |pàgines=572–579 |pmid=11576290 |url=http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/120718156/HTMLSTART
| doi = 10.1046/j.1365-2672.2001.01492.x}}</ref>
|