Acte de fe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Corregit: només vint cinc van > només vint-i-cinc van |
||
Línia 5:
Teològicament, les execucions no feien part de l'acte de fe, però seguien immediatament després. A la fi de l'acte, el Tribunal de la inquisició lliurava els condemnats a les autoritats civils, que procedien aleshores a l'execució al mateix lloc de la cerimònia. El que donà com a resultat que per al poble acte de fe va esdevenir sinònim d'[[execució]], com que semblava l'apoteosi de l'acte. L'església utilitzava aquesta subtilitat juridicoteològica per tal d'evitar que el clergat hagués d'infringir el [[deu manaments|sisè manament]] «no mataràs».
La cerimònia va trobar el seu màxim èxit després de la butlla del Papa [[Sixt IV]] ''Exigit sincerae devotionis affectus'', del 1478, que va autoritzar els [[Reis Catòlics]] d'organitzar el seu propi Tribunal del Sant Ofici a la Corona de Castella. El 1483, [[Ferran el Catòlic|Ferran II el Catòlic]] decidí d'estendre'l a la Corona d'Aragó però va trobar una gran resistència per part de molts sectors de la societat de l'època. Tot i així, entre 1487 i 1505 el tribunal de Barcelona processà més de mil persones, de les quals només vint
En el llenguatge popular, «fer un acte de fe» significa confiar en algú sense necessistat de basar-se en la raó o l'experiència.<ref>[http://www.elrefranyer.com/~311zu «Fer un acte de fe»], ''El Refranyer'' [consulta de 21 gener de 2014]</ref>
| |||