Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: menys espesa, i > menys espessa, i
{{cita| ''L'ala el·líptica es va decidir molt aviat. L'aerodinàmica d'aquesta forma va ser la millor per al nostre propòsit perquè la resistència induïda, envers la producció d'ascensió, va ser menor quan es va utilitzar aquesta forma. L'el·lipse és, en teoria, la perfecció, per a reduir la fricció, ja que es volia que fos la més baixa possible, degut al gruix d'acord amb la força ascensional necessària.''{{efn|No obstant això, prop de l'arrel, l'ala havia de ser prou gruixuda per donar cabuda al tren d'aterratge retràctil, a les armes i a les municions... Mitchell va ser un home molt pràctic.}} ''L'el·lipse és simplement la manera que ens va permetre l'ala més prima possible, amb espai interior per a dur l'estructura necessària i les coses que volíem ficar dins, i es veia bonic.''|Beverley Shenstone<ref>Price 2002, Pàg. 17–18.</ref>}}
 
Mitchell, en el seu temps, va ser acusat de copiar l'ala del ''Heinkel He 70'', que va volar per primer cop en 1932. Però va ser Shenstone qui va explicar "''La seva ala és menys espesaespessa, i té diferent secció que la del Heinkel. En tot cas, es pot assegurar de manera senzilla que s'ha fet la mateixa troballa per a dos avions de plantejaments diferents.''"<ref name="document p33–34">Price 1977, Pàg. 33 i 34.</ref>{{#tag:ref|Glancey assenyala que Rolls-Royce va veure el potencial de l'He 70, com un vol de proves per a motors de prototip, amb l'enviament d'un equip a Alemanya per comprar un dels avions directament de Heinkel. El Govern alemany va aprovar l'acord, però només a canvi d'una sèrie de motors ''[[Rolls-Royce]] Kestrel''. També assenyala que Shenstone havia treballat amb ''Ernst Heinkel'' (Cap de la fàbrica Heinkel) a Alemanya.<ref>Glancey 2006, Pàg. 37 i 38.</ref>|group=nb}}
 
La secció de l'ala es va utilitzar a partir del perfil de la NACA sèrie 2200 (NACA és National Advisory Committee for Aeronautics, Comitè Nacional Consultiu per l'Aeronàutica), que havia estat adaptat per crear una relació de gruix a corda del 13% en l'arrel, que quedava reduïda al 9,4% en la punta.<ref>Lednicer, David. [http://www.ae.illinois.edu/m-selig/ads/aircraft.html "The Incomplete Guide to Airfoil Usage." (Guia incompleta dels perfils alars usats en aeronaus) {{en}} ] ''UIUC Applied Aerodynamics Group,'' ([[Universitat d'Illinois]]) 15 de setembre del 2010. Revisat el 27 d'agost del 2011.</ref> Un [[Angle díedre|díedre]] de 6°, va ser adoptat per l'estabilitat lateral.<ref name="Price 2002, p. 20"/>
1.113.632

modificacions