Friburg de Brisgòvia: diferència entre les revisions

Friburg es troba en una zona amb clima temperat càlid i humit. Tot i així hi ha grans diferències: a la plana és més càlid i sec, i a les zones muntanyoses més aviat fresc i humit. Amb una temperatura anual mitjana d'11,4 °C, la ciutat és una de les més càlides d’Alemanya. Per exemple, durant l’onada de calor a l’estiu del 2003, el 13 d’Agost es van mesurar 40.2 °C, la temperatura més alta enregistrada mai a Alemanya. Als mesos més freds,  Gener i Febrer, la temperatura osci<span>loscil·l</span>ala entre minimesmínimes típiques d'1 °C i  maximesmàximes de 6 °C, mentre que durant els mesos més càlids, Juliol i Agost, entre 16 °C i 26 °C. La pluja anual mitjana és d’uns 900 mm. Els mesos més plujosos són de Maig a Octubre, i els més secs de Gener a Març.

El [[1200]] el duc Bertold V de Zähringen va construir la catedral, d'estil gòtic. Després de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d'Urach que el [[1218]] es va convertir en duc de Friburg. El [[1368]] els ciutadans de Friburg van comprar la seva independència per 15.000 marcs d'argent. Immediatament després es van col·locar sota la sobirania dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] austriacsaustríacs. Al [[segle XV]] la seu de la [[Dieta]] Imperial va estar a Friburg de Brisgòvia, que d'aquesta manera es va convertir en la capital d'[[Vorarlberg|Àustria Anterior]]. El [[1457]], el duc Albert VI d'Àustria va fundar la U[[Universitat de Friburg de Brisgòvia|niversitatUniversitat]].

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[27 de novembre]] de [[1944]] un atac aeri aliat va destruir gran part de la ciutat i va matar uns 2800 habitants. posteriorment, a l'abril de [[1945]], la ciutat fou ocupada pels francesos. A l'Octubre, el general [[Charles de Gaulle|de Gaulle]] hi va organitzar una desfilada de la victòria. A l'any següent es va crear el ''Land'' de Baden, del qual es va convertir en capital. Després de la unió amb Würtemberg per crear [[Baden-Württemberg]] el [[1952]], és la seu de la presidència de l'estat.

A finals dels anys 60, les protestes d’estudiants van tenir força a la ciutat. La incrementada consciència política va conduir molts ciutandansciutadans a Friburg a resistir, finalment amb èxit, la construcció d’una [[central nuclear]]. Una de les conseqüències d’aquests fets fou el desenvolupament d’un fort moviment [[ecologista]]. Friburg va esdevenir un feu del recentment fundat Partit dels Verds, i és per això que FreibugFreiburg és coneguda com la capital ecologista d’Alemanya. 

[[Ecologisme|L’ecologisme]] juga un paper important a Friburg i això també es manifesta en la seva polítcapolítica. L’any 2002, Friburg va ser la primera gran ciutat alemanya (de més de 100.000 habitants) en què els [[Aliança 90/Els Verds|Bündnis 90/Die Grünen]], amb Dieter Salomon al capdevant, van assolir l’alcaldia. Des d’aleshores, Friburg és un feu del Partit dels Verds.

[[File:Kaiserstuhl 2012 117.jpg|thumb|Vinyes a la regioregió de Kaiserstuhl.]]

La viticultura també juga un rol important en l’economia de la ciutat. Friburg és limítrof amb tres regions vinícoles de Baden: la Markgläfer, Tuniberg i Kaisertuhl, cadascuna amb tipus de [[raïm]] diferent. Amb unes 650 hectàrees de vinya, Friburg és la ciuatciutat amb més extensió de vinya de tot Alemanya, i una de les ciutats més productores de vi (això sobretot degut a l’establiment de nombrosos [[cellers]] a l’oest de la ciutat a partir dels anys 70). Però fins i tot a partir de petites parcel·les dins la mateixa ciutat, es produeix vi a Friburg. La significació de la [[viticultura]] a Friburg es veu remarcada per la presència a la ciutat del Staatliche Weinbauinstitut i del Badisches Weinabumverbandes. Des del 1985, també la Universitat produeix el seu propi vi, després que se’n perdés la tradiciotradició el 1806, època fins a la qual el salari dels professors depenia dels ingressos del celler de la Universitat.

Friburg ha estat i és un centre acadèmic on han estudiat, treballat i donat classe nombroses figures intel·lectuals i 19 [[premi nobelNobel|premis Nobel.]].

La ciutat <span data-ve-clipboard-key="0.41726210177876055-0"> </span><span>é</span>sés llar d’una de les universitats alemanyes m<span>é</span>smés antigues i reconegudes, la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia|Universitat Albert Ludwig de Friburg]], en la qual han treballat figures emimentseminents de la cultura occidental, com són [[Max Weber]], [[Edmund Husserl]] i [[Martin Heidegger]]. 

També important és la Clínica Universitària, que conté el DepartmanetDepartament de Medicina de la Universitat. A més,  altres centres acadèmics de la ciutat són la Universitat d’Educació de Friburg, la Universitat Protestant de Ciències Aplicades, l’Acadèmia de Música de Friburg, la Universitat Catòlica de Ciències Aplicades i la Universitat Internacional d’Educació Cooperativa. 

* Bonatische Garten: És part de la Facultat de Biologia de la UniveristatUniversitat. Funciona com a centre de recerca i ensenyança. És obert al públic.

* Hauptfriedhof: Cementiri, construït el 1872, amb una superficiesuperfície de 27 hectàrieshectàrees.

* Plaça de la Catedral: Al centre de la ciuatciutat vella. S’hi troba la catedral, la biblioteca i el Historiches Kaufhaus. Als matins de dilluns a divendres hi ha mercat.

* Museu Augustiner: Un dels museumsmuseus més importants de l’Oberrhein. A més d’exhibicions itinerants, conté una remarcable col·lecció que comprèn de l’edat mitjana fins al segle 19, d’artefactes, escultura i pintures.<ref>{{Ref-web|url = http://www.freiburg.de/pb/,Len/237748.html|títol = http://www.freiburg.de/pb/,Len/237748.html|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>

* [[Innsbruck]], AustriaÀustria; des de 1963.

* [[Guildford]], RegeneRegne Unit; des de 1979.