Antígona (Sòfocles): diferència entre les revisions

'''''Antígona''''' ([[Grec antic|grec]]: '''Ἀντιγόνη''') és una [[tragèdia]] del [[dramaturg]] [[Atenes|atenès]] [[Sòfocles]], escrita, segons els estudiosos, cap al [[442 aC]]. Antígona va ser traduïda al català per [[Carles Riba]], i va ser publicada el [[1977]] en el primer volum de les obres de Sòfocles editades per Clàssics Curial.

 

Abans de llegir l'obra, el lector actual ha de saber unes nocions que eren compartides pels antics grecs (i que s'inclouen, majoritàriament, en l{{'}}''[[Èdip Rei|Èdip rei]]'' sofocleu i ''[[Els set contra Tebes]]'' d'[[Èsquil]]): [[Èdip]] es casà amb sa mare [[Iocasta]] després de matar el seu pare [[Laios]] i, havent estat proclamat rei de [[Tebes (Grècia)|Tebes]], engendrà quatre fills: [[Etèocles]], [[Polinices]], [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]] i [[Ismene (filla d'Èdip)|Ismene]]. Quan es descobreix l'entramat (és l'argument de l{{'}}''Èdip rei'') Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls per a després partir a l'exili amb les seves filles (els seus fills, que es neguen a acompanyar-lo, són maleïts pel pare a morir l'un en mans de l'altre). Com que el tron de Tebes havia quedat vacant, Etèocles i Polinices decideixen tornar-se el poder; però quan arribà el torn de Polinices, Etèocles es negà a cedir-li el ceptre. L'ofès se'n va a [[Argos (Argòlida) |Argos]] i, ajudat des d'allà, ataca la ciutat natal amb un exèrcit comandat per set cabdills; Tebes resistirà victoriosa, però els dos germans moriran un per l'arma de l'altre (argument d'''Els set contra Tebes'').

 

===''Dramatis personae''===

Personatges, per ordre d'aparició: [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], [[Ismene (filla d'Èdip)|Ismene]], [[Creont (fill de Meneci)]], [[Hemó]], [[Tirèsias]], [[Eurídice (mitologia)|Eurídice]], cor de vells tebans. Personatges muts: guàrdies, poble.

 

*'''Pròleg:''' apareixen en escena Antígona i la seva germana Ismene. La primera assegura estar resolta a enterrar Polinices tot i la prohibició de [[Creont (fill de Meneci)|Creont]] (el seu oncle, que havia assumit el poder), que el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, sí que enterra amb honors Etèocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.