Obre el menú principal

Canvis

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
L''''Amèrica Central''' (en castellà: ''Centramérica'', ''América Central'') és la regió geogràfica dins el continent d'[[Amèrica]] compresa entre [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]]. Està envoltada per l'[[oceà Pacífic]] i l'[[oceà Atlàntic]]. Políticament es divideix en set països independents: [[Guatemala]], [[Belize]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012).
 
Amèrica Central té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades), <ref> "Central America: strategic information". [https://books.google.com.gt/books?id=9AWWBQAAQBAJ&pg=PA8&lpg=PA8&dq=Central+America+has+an+area+of+523,780+square+kilometers&hl=es#v=onepage&q=523%2C780%20&f=false Central America economic integration and cooperation handbook]. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. ISBN 1-4387-4280-0.</ref>o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la [[Mesoamèrica]] tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de [[Guatemala]] pel centre de [[Panamà]]. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'Arc Volcànic Centroamericano, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.
 
==Història==
=== Época precolombina ===
Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització [[maia]], que a part juntament amb els [[Asteques]] de [[Mèxic]] i els [[Inques]] del [[Perú]], eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula [[Yucatan]], [[Belize]], [[Guatemala]] (sent [[Tikal]] la capital maia ), [[El Salvador]], [[Hondures]] i algunes zones de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. <ref>Gómez Carrillo, Agustín (1900). [http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txtElementos de la historia de Centroamérica]. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.</ref> Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.
 
=== Colonització i època colonial ===
 
== Població ==
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida , mentre El Salvador i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als [[Estats Units]].
 
=== Ètnies ===
Avui dia, la població indígena és escassa en tots els països, amb escepcion Guatemala on són gairebé el 40 per cent. La major part de la població regional és producte de la barreja entre espanyols i indígenes (mestissos). Durant el Segle XIX van arribar alguns immigrants espanyols, italians, alemanys, francesos, anglesos, polonesos i també de xinesos, coreans, jamaicans, jueus i àrabs. <ref name="CIAEG">{{cite ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2075.html |titletítol= CIA&nbsp;— The World Factbook -- Field Listing&nbsp;— Ethnic groups |accessdateconsulta=2008-02-20}}</ref>
 
{| class="wikitable"
339.278

modificacions