|
[[fitxer:DeirAlQamar-Saidet.jpg|thumb|Església de SaidetSayyídat et Talleat-Tal·l, a '''Dayr al-Qamar'''Qàmar]]
'''Dayr al-QamarQàmar''', o '''Deir el Qamar''' (en [[àrab]] '''دير القمر''', 'monestir'Dayr al-Qamar'', literalment "Monestir de la lluna'Lluna") és una vila del sud-est del [[Líban]], al districte del [[Chouf]], a la [[província de Mont Liban]].
La seva fama deriva que als segles XVI a XVIII fou residència dels [[Imperi Otomà|governadors otomans]] del Líban. destacantEntre els que hi residiren destaca [[Fakh alFakhr-ad-Din II]] (mort en 1635). El primer en viure-hi fou [[Fakhr al-Din I|Fakhr-ad-Din I]], (lavil'avi de Fakhr al-Din II)l'anterior, que s'hi va establir elen [[1518]] perquè la seva residència de Baakline no tenia prou aigua. ElEls [[ChehàbidesXihàbida|xihàbides]] van governar a la ciutat del [[1697]] al [[1842]].
El poble fou edificat sobre un antic temple romà dedicat a la Lluna, (avuiactualment església de SaidetSayyídat alat-Tall)Tal·l o Nostra Senyora del Mont.
Els seus edificis més destacats són la mesquita de Fakhr al-ad-Din, (construïda elen [[1493]] i després restaurada al segle XVI per l'emir) homònim, i el Palau de Yunus Maan, germà petit de Fakhr al-ad-Din II i cap del seu exèrcit durant l'exili de l'emir a Itàlia (en [[1613]]), i que avui dia és seu de l'Ajuntamentajuntament. FouDayr al-Qàmar fou la primera municipalitat del Líban elen [[1864]].
Altres monuments i llocs a destacar són:
*La plaça publica o ''Midane'', amb la font del Midane, del segle XIX.
*El zocomercat de la [[seda]] o Kaissariyye''Qaysariyye'', construït el [[1595]] par Fakhper alFakhr-ad-Din II.
*El khardj''kharj'' construït per Fakhr al-ad-Din II elen [[1616]], inicialment un arsenal i després dipositdipòsit d'aliments. Avui un centre cultural. Al costat hi havia la sinagoga del segle XVII.
*El Palaupalau de l'emir AhmedÀhmad ChehabXihab, o palau GergisJirjis Baz, construït per l'emir elen [[1755]] per a la seva esposa.
*El Palaupalau de Kakhr alFakhr-ad-Din II, enfront de l'anterior, avui Museumuseu.
*ResidènciaLa residència de Nicolau el Turc ([[1763]]-[[1828]]), conegut poeta ade la cort de Bashir[[Baixir IIXihab ChehabII]], construït el [[1805]].
*El serrallo[[serrall]] de l'emir YusefYússuf ChehabXihab, avui de la municipalitat, construcció inicial de Kajhr alFakhr-ad-Din I.
*MausuloEl mausoleu d'al-Qubba o al-Kobbeh, amb les restes d'AhmedÀhmad Maan, (emir entre 1662- i 1697), i Haydarde ChehabHàydar Xihab, emir entre (1706- i 1732).
*L'església de Sayyídat at-Tal·l. de Saidet et Tall o de Nostra Senyora del Mont.
*Església Saidet al-Tall o Notre-dame de la Colline
El [[1860]] fou escenari de la matança de 20002.000 [[Cristianisme|cristians]]. Encara avui en dia és de majoria cristiana, un dels pocs que resta sencer al Chouf després de la [[Guerra civil libanesa|guerra civil]] i d'haver estat bloquejada per les milícies del Partit Socialista Progressista de Walid Djumblat.
La personalitat més important de la ciutat és l'antic president libanès [[Camille Chamoun]].
| 