Ciutat de Mèxic: diferència entre les revisions

El [[1941]], la ''delegació'' General Anaya es va fusionar amb el Departament Central, el qual va ser reanomenat "Ciutat de Mèxic", ressuscitant així el nom però no pas el municipi ni l'autogovern. De [[1941]] a [[1970]], el Districte Federal era integrat per 12 ''delegacions'' i la "Ciutat de Mèxic". El [[1970]], la Ciutat de Mèxic es va dividir en quatre ''delegacions'': Cuauhtèmoc, Miguel Hidalgo, Venustiano Carranza i Benito Juárez. A partir de llavors, de manera ''[[de facto]]'', el Districte Federal sencer, les ''delegacions'' del qual ja formaven gairebé una sola àrea urbana, va ser considerat com a sinònim de la ciutat de Mèxic. No obstant això, la falta d'una estipulació legal ''[[de iure]]'', va produir una sèrie de discussions sobre si el concepte de Districte Federal havia absorbit la ciutat de Mèxic o si aquesta havia desaparegut legalment. El [[1993]] es va resoldre aquesta situació amb l'aprovació d'una esmena a l'article 44 de la [[constitució de Mèxic]], que estableix que el Districte Federal i la Ciutat de Mèxic són la mateixa entitat. Aquesta esmena va ser introduïda en el segon article de l'Estatut de Govern del Districte Federal.<ref>[http://www.df.gob.mx/leyes/normatividad.html?materia=1&apartado=15&disp=140 Statute of Government of the Federal District]</ref>

 

D'acord amb l'article 44 de la constitució mexicana, com a seu dels poders de la Unió i capital dels Estats Units Mexicans la ciutat de Mèxic és el Districte Federal, el qual pertanyia a tots els estats de la federació per igual, i per tant el [[president de Mèxic]] designava, en nom de la federació, el seu cap de govern. Durant la dècada de [[1980]], atesa la grandària de la ciutat, les inconsistències inherents al sistema d'elecció del cap de govern (p.ex. el [[1988]] el candidat d'oposició a les eleccions presidencials va guanyar majoria al Districte Federal, però el president hi va designar un cap de govern del seu partit), així com la insatisfacció dels residents per la resposta inadequada del govern federal després del terratrèmol de [[1985]], els ciutadans van començar a demanar major autonomia política i el dret a gestionar els afers interns. Alguns partits polítics d'esquerra van proposar la transformació del Districte Federal en el 32è estat de la federació.