Amèrica Central: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 47:
=== Colonització i època colonial ===
[[Fitxer:Alvarado.jpeg|158px|thumbnail|esquerra|Don Pedro de Alvarado]]
A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels [[Espanya|espanyols]], el major colonitzador va ser [[Pedro de Alvarado]], que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, [[Hernan Cortés]] domino Hondures (a part de Mèxic), [[Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Córdova]] domino Nicaragua, [[Gil González Dávila]] domino Costa Rica i [[Vasco Núñez de Balboa]] domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala.
La [[Capitania General de Guatemala]] va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, [[Antigua Guatemala]]), on també estava establerta la Real Audiència.
Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa.
Per al [[segle XVIII]], l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus).
La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua (cridant a aquesta regió ''[[Hondures Britànica]]''). Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize.
=== Independència ===
Els primers moviments independentistes van esclatar en 1811, a El Salvador, el moviment independentista va ser impulsat pels presidents José Matías Delgado i Francisco Morazan.
[[Espanya]] estava en un estat difícil a causa de la [[invasió napoleònica]], la qual cosa deslligo el desig de la independència absoluta de Espanya. Més tard, es van armar dos grups grans que estaven en contra: els [[liberals]] (criolls i mestissos amb bona educació) que volien la indepencia, els [[conservadors]] (criolls i el clergat catòlic), els qui volien seguir amb el domini espanol.
La independència va ser declarada formalment el 15 de setembre de 1821, sent l'espanyol Gabino Gainza, el primer governant de la Federació Centroamericana. Entre 1822 i 1823, Amèrica Central pas a ser part de l'[[Imperi Mexica]] liderat per [[Agustin d'Iturbide]], encara que per motius de conflicte, l'Impero Mexicà es va dissoldre.
A partir dels anys 1840, els estats que conformaven la Federació Centreamericana es tornen repúbliques independents.
Línia 122:
Els països amb societats menys religioses o mes laiques són Nicaragua i Belize, on els dos països el 15.7% es declaren [[Irreligió|no creients]], i els segueixen molt de prop Guatemala i El Salvador.
Fonts: <ref>[http://www.prolades.com/cra/regions/cam/reldirca2.htm] PROLADES. ETHNIC & RELIGIOUS DIVERSITY IN CENTRAL AMERICA: BY COUNTRY</ref> PROLADES-Religion in Central America,
=== Idiomes ===
| |||