Sever II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
afegint referències i infotaula
Línia 1:
{{Infotaula Monarca
[[Fitxer:Follis-Flavius Valerius Severus-trier RIC 650a.jpg|right|thumb|Sever II com a [[cèsar]].]]
| nom = Sever II
'''Flavi Valeri Sever''' (''Flavius Valerius Severus'') conegut com a '''Sever II''' fou [[emperador romà]] ([[306]]-[[307]]). A l'abdicació de [[Dioclecià]] i [[Maximià]] els [[cèsar (títol)|cèsars]] [[Galeri]] i [[Constanci Clor]] foren fets [[august (títol)|augusts]] i calia nomenar nous cèsars. El nomenament corresponia a Galeri que va escollir dos personatges fidels: [[Maximí Daia]] i Sever. Sever era un obscur aventurer il·liri desconegut pràcticament a l'Imperi però de lleialtat provada al seu patró. Va rebre les insígnies de cèsar a [[Milà]] l'[[1 de maig]] del [[305]] i va obtenir Itàlia i probablement [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i l'Alta [[Pannònia]]. Quan es va saber la mort de Constanci Clor a [[Evoracum]] el juliol del [[306]], Sever fou proclamat august al seu lloc per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de [[Maxenci]]. Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a [[Lucània]], a petició del seu fill, i va assumir altre cop la porpra. Sever es va haver de retirar cap a [[Ravenna]] perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir entregar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a ''Tres Tabernae'' (una estació a la [[via Àpia]]) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir ([[307]]). Es va obrir les venes. Fou enterrat al sepulcre de [[Gal·liè]].
| encapçalat =
[[Fitxer:| imatge = Follis-Flavius Valerius Severus-trier RIC 650a.jpg|right|thumb|Sever II com a [[cèsar]].]]
| text imatge = moneda de Sever II, encunyada en la seva època de cèsar
| títol = [[Emperador de Roma|55è emperador]] de l'[[Imperi Romà]]
| regne = [[306]]-[[307]]<br>en competició amb:<br>[[Constantí el Gran|Constantí]], [[Maxenci]] i [[Maximià]]
| predecessor = [[Constanci I Clor]](Occ.)<br>amb [[Galeri]](Or.)
| successor = [[Licini I]](Occ.) i<br>[[Maxenci]](Or.)
| títol2 =
| regne2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| títol3 =
| regne3 =
| predecessor3 =
| successor3 =
| títol4 =
| regne4 =
| predecessor4 =
| successor4 =
| títol5 =
| regne5 =
| predecessor5 =
| successor5 =
| títol6 =
| regne6 =
| predecessor6 =
| successor6 =
| coronació =
| altrestítols =
| nom complet = ''{{polytonic|Flavius Valerius Severus}}''
| data de naixement =
| lloc de naixement = [[Il·líria]]
| data de defunció = 16 de setembre del [[307]]
| lloc de defunció = Tres Tabernae
| enterrament =
| hereu =
| reina =
| consort =
| esposa 1 =
| esposa 2 =
| esposa 3 =
| descendència = Flavi Severià
| casa reial =
| dinastia =
| pare =
| mare =
| signatura =
| escut =
}}
'''Flavi Valeri Sever''' (en [[llatí]]:''{{polytonic|Flavius Valerius Severus}}''), conegut com a '''Sever II''',{{efn|Els que l'anomenen "Sever II", donen a [[Alexandre Sever]] el nom de "Sever I".}} fou [[emperador romà]] ([[306]]-[[307]], nomenat [[cèsar (títol)|cèsar]] el [[305]]. El seu ascens al tron, incitat per [[Galeri]], va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per [[Dioclecià]].[[Maximià]] va lluitar contra ell i el va fer deposar.
 
== Orígens ==
Sever era un aventurer [[Il·líria|il·liri]],<ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''De Caesaribus'', XL.1</ref> pràcticament desconegut fins a la seva relació amb [[Galeri]], a qui havia demostrat la seva lleialtat.{{sfn|Smith|1853|p=701-702}}
 
A l'abdicació dels emperadors [[Dioclecià]] i [[Maximià]], els seus substituts els [[cèsar (títol)|cèsars]] [[Galeri]] i [[Constanci Clor]] foren elevats al rang d'[[august (títol)|augusts]]. Estava acordat que els següents cèsars que es nomenarien serien: [[Constantí el Gran|Constantí]] (fill de Constanci Clor) per a la meitat occidental i [[Maxenci]] (fill de Maximià) per la meitat oriental.{{sfn|Potter|2005|p=340}}. Malgrat tot va haver un canvi de plans, el nomenament corresponia a Galeri que va escollir dues persones diferents, triats per la seva fidelitat: [[Maximí Daia]] (per orient) i Sever (per occident).
Va rebre les insígnies de cèsar a [[Milà]] l'[[1 de maig]] del [[305]] i va obtenir [[Itàlia romana|Itàlia]] i probablement les províncies d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i l'Alta [[Pannònia]].<ref>[[Lactanci]] ''De mortibus persecutorum''XIX.4</ref><ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', X.2.1</ref><ref>[[Zòsim]] ''Història Nova'' II.8.1</ref>
 
== La desfeta de la tetrarquia ==
La decisió de Galeri va disgustar a Constanci Clor, el qual en morir uns mesos més tard a ''[[York|Eboracum]]'' (Britània), va demanar a les seves tropes que proclamessin emperador al seu fill [[Constantí el Gran|Constantí]].{{sfn|Odahl|2004|p=79–80}} [[Maximià]] tampoc va quedar content amb els nomenaments que havia fet Galeri i va tornar després de la seva abdicació per promoure l'elevació a cèsar del seu fill [[Maxenci]].{{sfn|Barnes|1981|p=30-32}}
 
'''FlaviEl Valerijuliol Sever''' (''Flavius Valerius Severus'') conegut com a '''Sever II''' foudel [[emperador romà]] ([[306]]-[[307]])., ASever l'abdicaciófou deproclamat [[Dioclecià]] i [[Maximià]] els [[cèsaraugust (títol)|cèsars]] [[Galeri]] i [[Constanci Clor]] foren fets [[august (títol)|augusts]] i calia nomenar nous cèsars. El nomenament corresponia a Galeri que va escollir dos personatges fidels: [[Maximí Daia]] i Sever. Sever era un obscur aventurer il·liri desconegut pràcticament a l'Imperi però de lleialtat provada al seu patró. Va rebre les insígnies de cèsar a [[Milà]] l'[[1 de maig]] del [[305]] i va obtenir Itàlia i probablement [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i l'Alta [[Pannònia]]. Quan es va saber la mort de Constanci Clor a [[Evoracum]] el juliol del [[306]], Sever fou proclamat august al seu lloc per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de [[Maxenci]].{{sfn|Barnes|1982|p=26-27}} Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a [[Lucània]], aper peticiódonar delsuport al seu fill, i va assumir altre cop la porpra. Sever es va haver de retirar cap a [[Ravenna]] perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir entregarlliurar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a ''Tres Tabernae'' (una [[taberna|estació]] a la [[via Àpia]]) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir ([[307]]). Es va obrir les venes.{{sfn|Potter|2005|p= 348–49}}{{sfn|Barnes|1981|p=30-31}} Fou enterrat al sepulcre de [[Gal·liè]], a la vora de la ''via Àpia'', al novè [[mil·liari]].{{sfn|Southern|2001|p=83}}
{{commonscat}}
== Notes ==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Barnes|nom=Timothy D|títol=Constantine and Eusebius|lloc= Cambridge, MA|editorial= Harvard University Press|any= 1981|isbn= 978-0-674-16531-1}}
* {{ref-llibre|cognom=Barnes|nom=Timothy D|títol= The New Empire of Diocletian and Constantine|lloc= Cambridge, MA|editorial= Harvard University Press|any=1982|isbn= 0-7837-2221-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Odahl|nom=Charles Matson|títol= Constantine and the Christian Empire|editorial=Routledge|any=2004}}
* {{Ref-llibre |cognom=Potter |nom=David S. |títol=The Roman Empire at Bay: AD 180–395 |url= |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |isbn=0-415-10058-5}}
* {{ref-llibre|cognom=Smith|nom= William|títol= A New Classical Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology|lloc= Londres|editorial= J.Murray|any=1853|url=https://archive.org/stream/cu31924091208342#page/n715/mode/2up}}
* {{ref-llibre|cognom=Southern|nom= Patricia|títol=The Roman Empire from Severus to Constantine|editorial= Routledge|any=2001|isbn= 0-415-23943-5}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'emperadors romans|Co-Emperador romà d'occident]] juntament amb [[Galeri]] |abans=[[Constanci I Clor]]|després=[[Galeri]]|anys= [[306]]-[[307]] }}
{{Finalitza taula}}
{{Emperadors Romans}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}