Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
creació
→‎Creació: enllaços
Línia 1:
'''Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya''' o '''Unió de Rabassaires''' fou un [[sindicalisme|sindicat]] de [[vinya|viticultors]] no propietaris sorgit a [[Catalunya]] l'any [[1922]]. Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la [[Primera Guerra Mundial]]. Pretenia enquadrar no sols els rabassaires sinó també els [[parceria|parcers]] i arrendataris. El seu fundador fou el dirigent pagès de [[Martorell]] [[Francesc Riera i Claramunt]], amb els polítics republicans [[Lluís Companys]], [[Amadeu Aragay i Davi]], [[Pere Estartús Eras]] i [[Ernest Ventós i Casadevall]]. El seu òrgan de premsa era ''[[La Terra (revista)|La Terra]]''. Va comptar amb un destacat suport a les àrees del [[Vallès]], el [[Penedès]], el [[Bages]] i el [[Maresme]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté|nom=Josep Maria |cognom2=Villarroya|nom2=Joan |capítol=Lluís Companys i Jover|títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents|any=2003|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=84-412-0885-9|pàgina=p. 102}}</ref>
== Creació ==
Quan l'any 1922 neix la Unió de Rabassaires tenia com a objectiu convertir-se en el sindicat majoritari del sector vitivinícola català de tots aquells que treballen mitjançant un contracte de conreu, tant fossin parcers[[parcer]]s, rabassaires o arrendataris, incorporant també a petits propietaris i jornalers. [[Lluís Companys]] i [[Amadeu Aragay]], que havien donat suport al món obrer anarcosindicalista la dècada anterior i l'havien incorporat a la causa republicana, es varen orientar cap al sindicalisme camperol que estava fragmentat per àmbits locals.
 
Companys es trobava empresonat a Maó quan va ser elegit pel districte electoral de [[Sabadell]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1920|eleccions generals espanyoles de desembre de 1920]], gràcies al suport dels municipis rabassaires del [[Vallès occidental]] com Barberà, Castellar, Sant Cugat, Sant Quirze, Sentmenat. La Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell, es convertí en l'eix de la Unió de Rabassaires que va fer la seva assemblea constituent el 6 d'agost de 1922 a Barcelona. Companys refusà la presidència d'honor i, juntament amb [[Fèlix Duran Cañameres]], [[Pere Estartús Eras]] i Amadeu Aragay, constituïren la direcció efectiva del sindicat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonamusa|nom=Francesc|títol=Remences i Rabassaires|publicació=HMiC: història moderna i contemporània|pàgines=8-19|exemplar=9|url=http://www.raco.cat/index.php/HMiC/article/view/245024/328180|consulta=14 octubre 2015|any=2011|issn=1696-4403}}</ref>
 
== Dictadura de Primo de Rivera ==