Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Creació: enllaços |
|||
Línia 3:
Quan l'any 1922 neix la Unió de Rabassaires tenia com a objectiu convertir-se en el sindicat majoritari del sector vitivinícola català de tots aquells que treballen mitjançant un contracte de conreu, tant fossin [[parcer]]s, rabassaires o arrendataris, incorporant també a petits propietaris i jornalers. [[Lluís Companys]] i [[Amadeu Aragay]], que havien donat suport al món obrer anarcosindicalista la dècada anterior i l'havien incorporat a la causa republicana, es varen orientar cap al sindicalisme camperol que estava fragmentat per àmbits locals.
Companys es trobava empresonat a Maó quan va ser elegit pel districte electoral de [[Sabadell]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1920|eleccions generals espanyoles de desembre de 1920]], gràcies al suport dels municipis rabassaires del [[Vallès occidental]] com Barberà, Castellar, Sant Cugat, Sant Quirze, Sentmenat. La Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell, es convertí en l'eix de la Unió de Rabassaires que va fer la seva assemblea constituent el 6 d'agost de 1922 a Barcelona. Companys refusà la presidència d'honor i, juntament amb [[Fèlix Duran Cañameres]], [[Pere Estartús Eras]] i Amadeu Aragay, constituïren la direcció efectiva del sindicat amb Jaume Martrat, de Martorell com a primer president de la Unió. La resta del comitè el varen formar per Josep Ricart, de Sant Pere de Ribes; Astra Janer, de Sabadell; Josep Raventós, de Sant Sadurní; Josep Buil, de Piera; Pere Cartró, de Vilafranca i Joan Bonastre, de Masquefa.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonamusa|nom=Francesc|títol=Remences i Rabassaires|publicació=HMiC: història moderna i contemporània|pàgines=8-19|exemplar=9|url=http://www.raco.cat/index.php/HMiC/article/view/245024/328180|consulta=14 octubre 2015|any=2011|issn=1696-4403}}</ref>
== Dictadura de Primo de Rivera ==
| |||