Alexandre Cirici i Pellicer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 57:
L'autor va formar part de la plèiade de noms que, en plena [[dictadura franquista]], impulsaren la renovació de la crítica, l'assaig i la historiografia artística a l'àmbit català i a l'Estat espanyol. Una fornada d'estudiosos que començaren a recompondre el llegat modern, en bona part estigmatitzat pels feixismes, a interessar-se per l'art nou i a difondre autors i corrents d'abast internacional. El llibre ''Picasso antes de Picasso'' va aparèixer el 1946; el fet de centrar-se en els anys de formació de l'artista a Barcelona també suposava la vindicació d'un entorn cultural fins llavors poc valorat, el qual tractaria a bastament en un dels seus textos fonamentals, ''El arte modernista catalán'' ([[1951]]). En els anys següents, Cirici col·laboraria en aportacions col·lectives rellevants com Historia del arte español (1955) de Fernando Giménez-Placer; ''L'art català'' ([[1957]]-[[1961]]), dirigit per [[Joaquim Folch i Torres]]; ''Un segle de vida catalana'' ([[1961]]), a cura de Ferran Soldevila o ''Art of our time'' ([[1966]]), editat per Will Grohmann. Per no parlar de l'aportació inèdita que faria a final dels cinquanta per a l'ambiciós projecte ''Historia de la Cultura'' de Jaume Vicens, que no va arribar a publicar-se. [[Fitxer:ACpam a pamCiutadella.jpg|thumbnail|460px|right|''Barcelona pam a pam'', amb il·lustracions del mateix autor.]]
En paral·lel, aniria involucrant-se en la recuperació de les grans individualitats i els grans moviments culturals definidors de la modernitat catalana, en especial del Modernisme, el [[Noucentisme]] i les avantguardes, i tractant en volums monogràfics algunes de les seves principals tendències, com ''El surrealismo'' (1949), i alguns dels seus noms més emblemàtics ([[Joan Miró i Ferrà|Miró]], [[Gargallo]], [[Antoni Tàpies|Tàpies]], [[Cuixart]], [[Joan-Josep Tharrats i Vidal|Tharrats]], [[Villèlia]], etc.). Posteriorment, entraria a la revista ''[[Serra d'Or]]'' el 1962, i confegiria un assaig crític del segle XX a ''L'art català contemporani'' (1970),<ref name=ara/> segons uns criteris en què, com en bona part dels seus treballs, privilegiava el contacte directe i la notícia de primera mà per sobre de les recerques arxivístiques o hemerogràfiques. També estudiaria les vinculacions de l'art amb el sistema totalitari a ''La estética del franquismo (''1977). D'altra banda, el seu arrelament ciutadà i el compromís amb la defensa i la promoció del patrimoni artístic i arquitectònic va portar-lo a escriure diverses aproximacions sobre la capital catalana, la més coneguda de les quals és ''Barcelona pam a pam'' (1971),<ref name=ara/>
Lluny de limitar-se a les tècniques i especialitats artístiques més instituïdes s'endinsà en la valoració de les formes de creativitat popular, els oficis tradicionals o les apropiacions i els nous usos d'aquestes pràctiques seculars, com fou el cas, per exemple, del llibre sobre la ''Ceràmica catalana'' (1977). En el terreny del disseny va jugar un paper capdavanter, tant en el pla teòric com en el pràctic, ja que aquesta va ser l'activitat laboral que li va permetre guanyar-se la vida. I si la reflexió intel·lectual i la difusió que va fer de la disciplina ocuparen un lloc primicer i altament rellevant en l'escena cultural catalana, fins al punt de ser l'autor de la primera tesi de llicenciatura dedicada a aquesta temàtica en l'Estat espanyol l'any 1957, el seu rol com a grafista i dissenyador també va suposar un munt d'aportacions originals. Podríem esmentar l'aplicació al terreny publicitari de les formes noves de l'art, en què la troballa estètica es posava al servei d'una funcionalitat connativa, o bé l'ús de vies inèdites i agosarades per projectar públicament un determinat producte. També va introduir elements innovadors en els mecanismes organitzatius i en les formes de treballar de les agències de publicitat en uns moments en què aquestes encara es trobaven en un procés de definició i consolidació de les seves estructures i dinàmiques de funcionament.
| |||