Oceà Atlàntic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
mCap resum de modificació
Línia 56:
L''''oceà Atlàntic''' és un dels cinc [[Oceà|oceans]] de la Terra entre [[Amèrica]] -a l'oest- i [[Europa]] i [[Àfrica]] -a l'est. L'oceà ocupa una conca allargada, en forma d'"S", estesa de Nord a Sud i dividida en l'Atlàntic Nord i el Sud pels corrents equatorials a una [[latitud]] de 8 ° nord, aproximadament. Limitat per [[Nord-amèrica]] i [[Sud-amèrica]] a l'oest i [[Europa]] i [[Àfrica]] a l'est, l'Atlàntic està lligat a l'[[Oceà Pacífic]] per l'[[Oceà Àrtic]] al nord i el [[Pas de Drake]] al sud. També existeix una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel [[Canal de Panamà]]. A l'est, la línia que divideix l'Atlàntic i l'[[Oceà Índic]] és el [[meridià]] 20 ° est. L'Atlàntic està separat de l'Oceà Àrtic per una línia que va de [[Groenlàndia]] al sud de les illes [[Spitsbergen]] al nord de [[Noruega]].
 
CobreixL'Atlàntic cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre i només l'oceà Pacífic el supera en mida. Amb els seus mars adjacents ocupa una àrea de 106.450.000&nbsp;km²; sense ells, té una àrea de 82.362.000&nbsp;km². L'àrea de terra que drena a l'Atlàntic és quatre vegades la del Pacífic o la de l'Índic. El volum d'aigua a l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és 354.700.000&nbsp;km<sup>3</sup> i sense ells 323.600.000&nbsp;km<sup>3</sup>.
 
La profunditat mitjana de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 3.332 m; sense ells és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8.605 m, és a la [[fossa de Puerto Rico]]. L'amplada de l'Atlàntic varia els 2.848&nbsp;km que hi ha entre [[Brasil]] i [[Libèria]] i els 4.830&nbsp;km que hi ha entre els [[Estats Units]] i el nord d'Àfrica.
Línia 260:
=== La contaminació marina ===
{{Article principal|Contaminació marina}}
La [[contaminació marina]] és la [[contaminació]] que afecta [[mar]]s i [[oceans]], des de la zona de rompents fins a mar obert. Inclou la que es produeix a les [[costa|costes]], als [[port]]s, en la plataforma [[pesca|pesquera]], en la [[indústria]], en la navegació i en les zones marítimes. Té un caràcter [[globalització|global]], cosa que requereix convenis internacionals, com el [[MARPOL]], i activitats internacionals dirigides a assegurar-ne un [[desenvolupament sostenible]].<ref name="guiamb">''El medi ambient oceànic, marítim i costaner'', de Germàn de Melo Rodríguez i Agustín Sànchez-Arcilla Conejo. Guia ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. Edicions UPC, 1998 {{ca}} ISBN 84-8301-278-2 </ref>
 
Les activitats [[humanes]] del [[sector primari]]: [[ramaderia]], [[avicultura]], agricultura, etc. generen substàncies orgàniques i inorgàniques que són riques especialment en [[nitrogen]] ([[nitrit]]s i [[nitrat]]s, principalment) i [[fòsfor]] ([[fosfat]]s), a més de matèria que consumeix [[oxigen]] i de vegades organismes patògens, podent arribar a crear una [[zona morta (ecologia)|zona morta]] per [[hipòxia]].<ref>Sebastian A. Gerlach "Marine Pollution", Springer, Berlin (1975)</ref> Algunes d'aquestes substàncies també es produeixen a la natura. Aquests [[Residu (deixalles)|residus]] arriben al mar a través de l'[[aigua]], superficial o subterrània.<ref name=guiamb/>