Artilleria autopropulsada: diferència entre les revisions

L''''artilleria autopropulsada''' (també anomenada '''artilleria mòbil''') és una classe d'[[artilleria]] queen nola depènqual el propi vehicle és la plataforma de capl'arma altrei [[vehicle]]en transporta la munició, tripulació i altres sistemes necessaris per al transportseu funcionament.<ref name="Caesar 8x8">{{ref-web|url=http://defensa.cat/caesar_8x8/|consulta=16 octubre 2015|títol=CAESAR 8×8 i l’artilleria catalana|editor=Defensa.Cat}}</ref> L'artilleria autopropulsada té integrat en el seu propi sistema de transport un xassís blindat de tracció per erugues o rodes. Això li dóna l'avantatge de poder ser a prop d'altres unitats blindades i, alhora, li dóna protecció davant de tancs contra unitats d'artilleria enemigues. L'artilleria autopropulsada usualment es fa servir per al bombardeig indirecte i pot estar armada amb [[Morter (arma)|morters]], artilleria pesant o fins i tot [[artilleria de coets]].

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], gairebé tota l'artilleria encara era transportada per cavalls o altres vehicles, i, tot i que la [[Blitzkrieg]] alemanya es basava en ràpids desplaçaments de tropes i tancs, una gran part de l'artilleria era portada per bombarders com l'[[Stuka]]. Una de les primeres artilleries autopropulsades consistia en camions normals que no tenien protecció ni per als tripulants. Els alemanys van ser uns dels primers a experimentar amb artilleria blindada, i van inventar diversos vehicles, com l'[[SdKfz 124 Wespe]] i el [[Hummel]]. Els [[Unió Soviètica|soviètics]] també van ser uns dels primers a aplicar aquest concepte, i van produir tancs com el [[SU-85]] i l'[[SU-100]]; així mateix, van inventar una nova forma d'artilleria autopropulsada, l'artilleria de coets, amb el [[Katiuixa]]. Els nord-americans i els anglesos també van produir els seus tancs, com l'[[M7 Priest]] i el [[Sexton (25 pdr)]].