Procopi Antemi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç) |
ampliació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
<!-- Versió monarca -->
|colorprofessio = monarca
| nom = Procopi Antemi
| prefix honorífic =
| sufix honorífic =
| imatge = Tremissis Anthemius-RIC 2842.jpg
| peu = moneda amb l'efígie d'Antemi
| nom original =
| llengua nom original = ''{{polytonic|Procopius Anthemius}}''
| nom de naixement =
| data de naixement = c.420
| lloc de naixement = [[Constantinoble]]
| data de mort = 11 de juliol del [[472]]
| lloc de mort = [[Roma]]
| causa de mort =
| sepultura =
| coordenades lloc sepultura =
<!--{{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
| nacionalitat = [[Imperi Romà|romana]]
| educació =
| conegut per =
| cònjuge = Màrcia Eufèmia
| fills = Alypia<br>Antemiol<br>Marcià<br>Procopi Antemi<br>Ròmul
| monuments =
| honors =
| signatura =
| lloc web =
| notes =
<!-- paràmetres específics-->
| etiqueta_dinastia = Dinastia
<!--Casa reial, Nissaga, Dinastia..-->
| dinastia =
<!-- nom nissaga o dinastia familiar -->
| escutpeu =
| lema =
<!-- escut dinàstic personal -->
| altrestítols =
<!-- Dades del càrrec ocupat. -->
| càrrec = [[Llista d'emperadors romans|Emperador Romà d'Occident]]
| inici = [[12 d'abril]] del [[467]]
| final = [[11 de juliol]] del [[472]]
| predecessor = [[Libi Sever]]
| successor = [[Olibri]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
}}
'''Procopi Antemi''' (''Procopius Anthemius'') conegut com a '''Antemi''' (vers 420-472) fou [[emperador romà d'Occident]] del [[467]] al [[472]]. Va ser escollit per [[Flavi Valeri Lleó|Lleó I]] l'emperador bizantí, pel seu prestigi com a militar. Va fer campanyes unint forces amb els bizantins contra Cartago, ocupada pels [[vàndals]], però el resultat va ser desastrós. Després va lluitar contra els visigots i va perdre els territoris a la Gàl·lia que encara posseïen els romans.
== Orígens ==
Era membre de la ''[[gens (família)|gens]]'' Procòpia. Entre els seus avantpassats hi havia membres que havien destacat en l'exèrcit o càrrecs civils d'importància. El seu avi era [[Antemi (prefecte pretorià)|Antemi]] el prefecte pretorià bizantí. El seu pare era Procopi, ''magister militum'' de l'Imperi d'Occident del 422 al 424.{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1980|p=697}}
Era també gendre de l'emperador bizantí [[Marcià]], doncs es va casar amb la seva filla Marcia Eudòcia, probablement l'any [[453]].{{sfn|Adkins|=Adkins|2004|p=37}}Després del seu matrimoni fou ascendit al rang de ''[[comes]]'' i enviat a la frontera del Danubi amb l'encàrrec de reconstruir les defenses, que havien quedat molt malmeses amb els atacs d'Àtila. El [[454]] fou cridat a [[Constantinoble]], on va rebre el títol de ''patricius'' i va ser un dels dos ''magistri militum'' de l'[[Imperi Bizantí|Imperi d'Orient]]. El [[455]] fou nomenat cònsol. Segons [[Joan Malales]], el seu sogre tenia pensat nomenar-lo emperador d'Occident a la mort d'[[Marc Mecili Avit|Avit]], però no va arribar a passar perquè Marcià va emmalaltir i no va poder intervenir en aquest afer.<ref>[[Joan Malales]], ''Cronicó'', 368–369</ref>[[Ricimer]], el general més influent a Occident va preferir nomenar un oficial de menor rang per tenir-lo a les seves ordres i governar encobertament, ja que directament no l'acceptarien pels seus orígens bàrbars. L'escollit va ser [[Juli Valeri Majorià|Majorià]] (r.457-461); però com que actuava pel seu compte el següent nomenat fou [[Libi Sever]] (r.461-465) de caràcter més dòcil.
Antemi, com a ''magister militum'' es va encarregar de la defensa de l'imperi dels pobles que amenaçaven les fronteres. Cap a l'any [[460]], va lluitar contra els [[ostrogots]] de [[Valamir]] que van atacar Il·líria. Durant l'hivern del 466/467 va presentar defensa a un grup d'[[huns]], comandats per Hormidac, que van travessar el Danubi aprofitant que s'havia glaçat, i anaven fent pillatge per Dàcia. Aquests invasors s'havien apoderat de [[Serdica]] i Antemi va assetjar la ciutat fins que els famolencs huns van decidir acceptar enfrontar-se en una batalla; malgrat la traïció d'un dels seus homes, Antemi va guanyar l'enfrontament.{{sfn|Thompson|1996|p=170}}
== Ascens al tron ==
El cap militar [[Ricimer]] va demanar a l'emperador bizantí el nomenament d'un emperador en substitució de Majorià i per decisió de [[Flavi Valeri Lleó|Lleó I]] Antemi fou proclamat el [[12 d'abril]] del [[467]].<ref>''[[fasti|Fasti vindobonenses priores]]'', núm. 597</ref> El rei dels vàndals [[Genseric]] volia que el tron fos per [[Olibri]] perquè estava casat amb la filla menor del difunt [[Valentinià III]], Placídia. Com que un fill de Genseric anomenat [[Huneric]] s'havia casat per la força amb una altra filla de Valentinià, Eudòcia, esperava que això li donaria drets al tron de l'Imperi d'Occident {{sfn|Chisholm|1911|p=932}} i per pressionar a que acceptessin el seu candidat anava fent incursions a les costes de la península Itàlica i Sicília. Tant Ricimer com l'emperador Lleó no es van deixear espantar per les amenaces de Genseric i van confiar en Procopi Antemi per fer fer fora els vàndals.
Per refermar les relacions va fer servir els matrimonis: la seva filla Alypia es va casar amb Ricimer<ref>[[Sidoni Apol·linar]], ''Epistulae'', I.5.10–11</ref>i el seu fill Marcià amb la filla de l'emperador Lleó I, Lleòncia.{{sfn|Alemany|2000|p=114}}
== Campanyes contra visigots i vàndals ==
Va intentar mesures per aturar l'enfonsament de l'imperi, contra els [[visigots]] i contra els [[vàndals]]. [[Marcel·lí d'Il·líria|Marcel·lí]], governador d'[[Il·líria]] va reconèixer el nou emperador i va col·laborar amb la campanya contra els vàndals. En aquesta campanya, tot i el suport de l'Imperi Oriental, es va aconseguir destruir la flota, però el general [[Basilisc (emperador)|Basilisc]] es va creure victoriós massa aviat. La flota conjunta, sota la direcció de Basilisc, va desembarcar al [[Cap Bon|''Promontorium Mercurii'']] quan ja Sardenya i Líbia estaven sota control. Genseric va demanar la pau i cinc dies de treva per pactar les condicions. Mentre es negociava Genseric va reunir la seva flota d'amagat, va atacar als romans per sorpresa i va obtenir una victòria total. Basilisc{{efn|Es discuteix si Basilisc havia estat subornat per Genseric<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]] ''De Bello'' III.6.12-16</ref>}} va fugir i el seu lloctinent Joan (''Joannes'') va refusar la rendició i amb l'armadura de ferro es va tirar a la mar preferint ofegar-se. La meitat dels vaixells romans foren destruïts o capturats, l'altra meitat van poder fugir<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]] ''De Bello'' III.6.22-24</ref> i van cercar refugi a [[Sicília]].
També el va reconèixer [[Riothamus]], cap dels romanobritànics d'[[Armòrica]], que va cercar el seu suport després d'haver lluitat contra els visigots que estaven fent ampliacions del seu domini, i haver perdut.<ref>''Chronica gallica anno'' 511, n. 649</ref><ref>[[Sidoni Apol·linar]], ''Epistulae'' III.9</ref>El [[470]] els bretons, van obtenir una victòria inicial ocupant Bourges amb un exèrcit de mil dos-cents homes. Però van prosseguir en territori visigot fou derrotat pel cap visigot [[Euric]] a la [[batalla de Déols]]. Llavors Riothamus va escapar cap als burgundis que eren aliats dels romans.<ref>[[Jordanes]], ''Getica'' 237–238</ref><ref>[[Gregori de Tours]], ''Historia Francorum'' II.18</ref> Antemi va anar en el seu suport: Va aplegar un exèrcit comandat nominalment pel seu fil, Antemiol, però de fet pels generals Torisari, Everding, i Hermià. Anthemiol va avançar cap a [[Arelate]] i van travessar el riu [[Roine]], però fou interceptat per Euric, que els va derrotar i va matar els generals romans.<ref>''Chronica gallica anno'' 511, n. 649</ref>La campanya conjunta contra els [[visigots]], va ser un fracàs i Euric es va apoderar dels territoris que quedaven als romans a la Gàl·lia.
== Mort ==
Antemi es va guanyar l'enemistat de Ricimer condemnant per traïció un senador amic seu anomenat Romà.<ref>[[Cassiodor]], ''Cronicó'', 1289</ref><ref>[[Pau Diaca]], ''Historia Romana'', XV.2</ref><ref name="Antio">[[Joan d'Antioquia (escriptor)|Joan d'Antioquia]], ''Historia Chronographica ab Adamo'' fragment 209.1–2, 207</ref>
El [[470]] es va posar malalt i va agafar la mania que era per bruixeria. Ricimer va començar a perdre la paciència i es va revoltar a [[Milà]] amb sis mil homes dels que havien tornat de la campanya contra els vàndals. Despres d'alguns enfrontaments amb els partidaris d'Antemi es va signar la pau, per mediació del bisbe de Pavia, Epifani. A començaments del [[472]] Ricimer entrava a [[Roma]], i Antemi , fingint estar malalt es va refugiar a la [[Antiga basílica de Sant Pere|basílica de sant Pere]]. L'emperador d'Orient, Lleó I, va demanar [[Olibri]] que mediés entre Ricimer i Antemi però, segons [[Joan Malales]], també va enviar una carta secreta a Antemi, instant-lo a assassinar Olibrius. Ricimer va interceptar la carta, la va ensenyar a Olibri i el va proclamar nou emperador.<ref name="Mal">[[Joan Malales]], ''Cronografia'', 373–374</ref> A això van seguir cinc mesos de lluites pels carrers de la ciutat entre ambdós bàndols, amb gran mortaldat entre els partidaris d'Antemi.
Antemi va intentar fugir de Roma però es va trobar que hi havia un grup de gots enviats per [[Odoacre]], el qual col·laborava amb Ricimer, esperant-lo a la sortida de la ciutat i es va tornar a refugiar a la basílica.<ref name="Antio"/> Fou capturat i decapitat ([[11 de juliol]] del [[472]]) segons alguns textos per Ricimer<ref>[[Cassiodor]], ''Cronica'', 1293</ref><ref>[[ Marcel·lí Comes]], ''Cronicó'', [[wikt:s.a.|s.a.]] 472</ref><ref>[[Procopi]], ''Bellum Vandalicum'', VII.1–3.</ref> i segons altres per [[Gundebald]], el seu nebot.<ref name="Antio"/><ref name="Mal"/>
{{commonscat}}▼
== Notes ==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Adkins|nom=Lesley|cognom2=Adkins|nom2=Roy A. |títol=Handbook to Life in Ancient Rome|editorial=Infobase Publishing|any=2004}}
* {{ref-llibre|cognom=Alemany|nom=Agustí|títol= Sources on the Alans: A Critical Compilation|editorial= Brill Academic Publishers|any= 2000|isbn= 90-04-11442-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Martindale|nom=J. R.|cognom2= Jones|nom2=A. H. M.|cognom3=Morris|nom3=J|títol="The Prosopography of the Later Roman Empire", volum II|editorial=Cambridge Univeersity Press|any=1980}}
* {{ref-llibre|cognom=Thompson|nom= Edward Arthur|títol= The Huns|editorial= Blackwell Publishing|any=1996|isbn=0-631-21443-7}}
{{inicia taula}}
Linha 16 ⟶ 90:
{{Emperadors Romans}}
▲{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Antemi}}
| |||