Revisió del 07:53, 21 oct 2015 modifica Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 07:59, 21 oct 2015 modifica desfés Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 37: Es desconeix la vigència d'aquest tractat, però establint paral·lelismes amb situacions semblants, cal suposar la desvinculació amb l'[[imperi Bizantí]] i la independència de fet dels insulars condicionada al pagament de tributs. En tot cas la documentació franca de ~~finals~~principis del segle ~~VIII~~IX informa de les freqüents ratzies musulmanes sobre les Balears: L'any 798 els balears remeteren ambaixades a la cort de [[Carlemany]], al que li oferiren la seva submissió, a canvi d'ajut contra els musulmans que els havien assaltat l'any anterior, i l'obtingueren. També consta que l'any 813, la flota franca, sota comandament d'[[Ermenguer]] d'[[Empuries]] feu servir les Balears el com a base per empaitar l'esquadra musulmana. Tot plegat fa pensar que entre finals del s. VIII i principis del IX la submissió no era efectiva. L'any 848 l'[[emir de Còrdova]] d'[[Abd al-Rahman II]], sotmet els illencs<ref>{{ref-llibre \|cognom=Rosselló Bordoy \|nom=Guillermo \|títol=L'Islam a les Illes Balears \|url=http://books.google.cat/books?id=i0kQAQAAIAAJ&q=848+balears&dq=848+balears&hl=ca&ei=AMkITr_FC86Rswa45LzWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ \|editorial=Editorial Daedalus \|data=1968 \|pàgines=p.28 \|isbn= }}</ref> per haver deixat de pagar els tributs a que estaven obligats, tal vegada derivats del primer tractat o d'un altre posterior signat amb els emirs independents de [[Còrdova]]. L'any següent els balears li enviaren una ambaixada que obté el perdó i la restitució de l'antic status a canvi d'una multa. Línia 44: == Altres notícies sense referències == Sobre aquesta època, la historiografia antiga afegeix algunes dades de les que no indica la font, per la qual cosa s'han de posar en qüestió: Segons [[Joan Dameto]] a la "''Historia General del Reino de Mallorca''" (1633), l'expedició de l'any 797, fou ordenada per [[Hixam I]], fill d'[[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Dameto \|nom=Juan B. \|títol=Historia general del Reino de Mallorca \|url=http://books.google.cat/books?id=_ANDAAAAcAAJ&pg=PA220&dq=Mallorca+797&hl=ca&sa=X&ei=B5JNU-CNKu2B7Qa6sYHICA&ved=0CE0Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Mallorca%20797&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Impr. Nacional à cargo de D. Juan Guasp y Pascual \|data=1840 \|pàgines=220 \|isbn=}}</ref> i es produí una nova incursió l'any 801, aquest cop dirigida per [[Al-Hàkam I\|Al-Hàkam I. L]],l<nowiki/>'expedició de l'any 797, fou dirigida per [[Hixam I\|Hizem]], fill d'[[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Dameto \|nom=Juan B. \|títol=Historia general del Reino de Mallorca \|url=http://books.google.cat/books?id=_ANDAAAAcAAJ&pg=PA220&dq=Mallorca+797&hl=ca&sa=X&ei=B5JNU-CNKu2B7Qa6sYHICA&ved=0CE0Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Mallorca%20797&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Impr. Nacional à cargo de D. Juan Guasp y Pascual \|data=1840 \|pàgines=221 \|isbn=}}</ref> segons l'autor, seria en aquest moment en què els musulmans s'establiren a l'illa. També informa que l'any 857, durant l'[[Expedició normanda de 859\|expedició normanda]], les illes es trobaven sota domini musulmà. Per la seva part José Antonio Conde a "''Historia de la dominación de los Árabes en España...''", (1820), refereix que "''en el regnat de Alhakem ben Hixem les naus de les marines d'Espanya, feren expedició a les illes de "Iebisas", "Mayorcas" i "Sardinia", en aquest any 200 (815)...''", més avant informa de que “''Les naus d'Espanya partiren de Tarragona aquest any (224 H. 838 i 839 J.C.) i junt amb les que hi havia a les illes de “Iebisat" i "Mayoricas", anaren per les costes d'Afranc i robaren en elles''"

Atacs musulmans a les Illes Balears: diferència entre les revisions