Revisió del 11:41, 26 jul 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot posa l'article correcte a l'única ← Edició anterior		Revisió del 22:33, 22 oct 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: que al menys un > que almenys un Edició següent →
Línia 23: El legislador qui presentava el projecte de llei exclamava en veu alta: ''Velitis iubeatis, Quirites? ''(«Ciutadans, aproveu aquesta ordre?») i la gent votava "si" o "no" sense mes discussió. Si un projecte de llei era retirat després del període de discussions però abans del moment de la votació, podia ser degut al fet que algun tribú havia amenaçat amb fer ús del seu dret a [[veto]] o potser perquè s'havia comprovat que la proposta desagradava majoritàriament a la [[plebs]]. Quan un projecte de llei superava la consulta de les cúries s'exclamava ''rogatio lata est'' i llavors passava a considerar-se llei (''lex'') després que el magistrat president feia un anunci oficial de tots els resultats.<ref>Andrew Lintott, "Judicial reform and land reform in the Roman Republic", Cambridge University Press, 1992, p. 6–7</ref> A començaments de la [[República Romana\|República]], calia que el [[senat romà\|senat]] aprovés la constitucionalitat d'una llei abans que fos promulgada; i això va començar amb la llei [[Publilia de legibus]] el 339 aC, la qual requeria que ~~al menys~~almenys un dels dos censors fos un plebeu, s'establia que l'aprovació (''patrum auctoritas'') era una condició prèvia perquè un projecte de llei se sotmetés a la votació en una assemblea. Malgrat això, el senat va ignorar en ocasions aquesta condició, fent servir mesures popularistes. Les lleis presentades amb la intenció de declarar una guerra havien de ser del tipus "llei curiada", és a dir, havien de comptar amb el consentiment de les [[assemblea Tribal Romana\|assemblees tribals]],<ref>Fergus Millar, "Rome, the Greek World, and the East", University of North Carolina Press, 2002, p. 116</ref>tot i que en moments d'urgència el senat preferia designar un [[dictador romà\|dictador]] temporal i evitar el procediment habitual de les lleis.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe ondita" 3.29.7; 9.34.12; 23.23.1</ref> Quan un projecte de llei passava a ser llei, s'escrivia sobre coure o marbre i es desava a l'arxiu (''aerarium populi romani'') sota la vigilància dels [[qüestor]]s.<ref>George Mousourakis, "The Historical and Institutional Context of Roman Law", ed.Ashgate, 2003, p. 183</ref>

Llei curiada: diferència entre les revisions