La Revista de España: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: símbol d'apòstrof
Línia 34:
El primer número de ''La Revista de España'' va veure la llum el 15 de març de 1868, en plena època de repressió i censura, amb prou feines unes setmanes abans de la mort de [[Narváez]], el 23 d'abril d'aquest any, que va donar pas al govern reaccionari de González Bravo, pocs mesos abans de la [[Revolució Gloriosa]]. Durant el seu període inicial (març de 1868 a febrer de 1872) va ser el propi Albareda qui va escometre la tasca de marcar el seu estil i adreça.
 
El segon període, més literari, ''La Revista'' va ser dirigida pel llavors incipient novel·lista [[Benito Pérez Galdós]] que li va imposar el seu segell durant vint-i-dos mesos, de febrer de 1872 a novembre de 1873. Galdós, periodista jove i ambiciós venia col·laborant a ''La Revista de España'' gairebé des de la seva creació, encara que més atent a la direcció d{{' }}''[[El Debate (1871-1872)|El Debate]]'', germana petita de les publicacions mantingudes per Albareda. D'entre el més destacable de les aportacions de l'escriptor canari a ''La Revista de España'', hi ha les "Observaciones sobre la novela" (1870) i les entregues al llarg de 1871 de dos dels seus primers intents narratius ''[[La sombra (novel·la)|La sombra]]'' i ''[[El audaz]]''. Així mateix, Galdós va continuar contribuint en ''La Revista'' després de ser rellevat com a director.<ref group='nota'>A pesar que Galdós, nascut en 1843, era bastant més jove que Albareda, nascut en 1828, l'amistat entre tots dos va donar com a fruit una dilatada col·laboració. Segons relata Galdós en les seves ''[[Memorias de un desmemoriado]]'' fou Albareda qui li suggerí el nom d'"episodios nacionales" per titular les obres d'història novelada de l'Espanya del segle XIX, que va emprendre en aquests anys. Protector i protegit simpatitzaven amb les propostes [[liberals]] per a Espanya, i una certa admiració pel sistema polític [[Imperi Britànic|anglès]] de l'època. Albareda, fundador de diverses publicacions, va encomanar a un jove Galdós la direcció del setmanari ''[[El Debate (1871-1872)|El Debate]]'' durant els dos anys que va durar (1871-1872).</ref>
 
Més llarg va ser el tercer període, a partir de novembre de 1873 i fins a gener de 1890, en el qual Albareda va comptar amb l'ajuda de [[Fernando León y Castillo]], canari també i amic de Galdós, i que venia col·laborant en ella en la secció de «Revistas políticas interiores» (1872-1873), des del seu càrrec de governador civil de [[Granada]] (1869), diputat per [[Illes Canàries|Canàries]] en 1871 i, després, ambaixador a França en tres ocasions (1887, 1892, 1897). León y Castillo, periodista i polític amb experiència va col·laborar també en alguns dels periòdics més notables de l'època, com ''[[El Eco del País]]'', i ''[[El Imparcial]]'' fundat per [[Eduardo Gasset y Artime]] en 1867.<ref name=hisp/>