Matrillinatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Correcció: símbol d'apòstrof |
||
Línia 17:
=== Evidència empírica ===
L'evidència històrica mostra que en tots els temps han existit societats amb organització [[matrilineal]] al costat de formes basades en la patrilinealitat. Una anàlisi continguda en l{{'
:{| class="wikitable"
|+ <big>'''Relació entre residència postmarital i filiació'''</big>
Línia 49:
*A l''''[[antiga Grècia]]''', els antics cretencs [[civilització minoica|minoics]] reverenciaven preferentment deïtats femenines, atorgaven a la dona una paper destacat en la vida pública i practicaven la matrilocalitat. En la Grècia clàssica els [[Esparta|espartans]] tenien matrimoni matrilocal, ja que els marits anaven a viure amb les seves esposes a casa de la mare d'aquesta, tal com ho explica [[Plutarc]]. Est és un exemple de com una societat bel·licosa que requereix l'absència perllongada dels homes per la guerra té organització matrilineal. També [[Homer]] esmenta que entre els micènics (eolio-jònics) «els fills homes es marxaven a llogarets estrangers per servir i casar-se amb les dones que posseïen allí la terra» (ja que algunes societats matrilineals dicten la successió femenina ).
* '''[[Lídia]]'''. [[Heròdot]] esmenta que els lidis «tenen el singular costum que els diferencia de totes les altres nacions del món: que porten el nom de les seves mares, no el dels seus pares», la qual cosa és una clara mostra de nom familiar heretat per via materna.
* '''[[Etruscs]]''' i romans primitius. Un cert nombre d'indicis suggereixen que els etruscs van poder posseir una organització matrilineal. Aquesta influència es reflecteix en el llatí, si bé en època posterior els romans tenien una organització patrilineal en llatí existien paraules diferents per a oncle matern (''avunculus'') i oncle patern (''patruus''), així com per a tia paterna (''amita'') i tia materna (''matertera''). El fet que de la paraula per a oncle matern sigui un diminutiu d{{'
* Els '''[[àsturs]]''' són un altre exemple adduït de societat amb organització matrilineal, donat l'esmentat per historiadors romans [[Plini el Vell]] i [[Estrabó]]. Segons ells, els àsturs practicaven el costum de la [[covada]] en la qual l'home fingia els dolors del part. La Casa Reial asturiana i la família reial del [[Regne de Lleó]] en l'Edat Mitjana semblen haver seguit una successió matrilineal segons els estudis de la professora de la Universitat de Lleó, Margarita Torres.
| |||