Coleòpters: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-orrínid +orínid) |
m Castellanisme |
||
Línia 24:
Aquestes espècies presenten una gran diversitat entre elles, entre les quals destaquen els [[fitòfag]]s, que poden formar plagues. Les [[larves]] causen la major part dels danys agrícoles i forestals.
El nom vulgar de '''escarabat''' s'aplica a moltes espècies de l'ordre ([[escarabat piloter]], [[escarabat de la patata]], [[escarabat rinoceront]], etc.), però també a algunes espècies de l'ordre [[blatodeus]], especialment a les que viuen en habitatges humans, com l'[[escarabat de cuina]];
Les [[ala (anatomia)|ales]] anteriors dels coleòpters es transformen en uns escuts durs, anomenats [[èlitre]]s, que formen una cuirassa que protegeix la part posterior del tòrax, inclòs el segon parell d'ales, i l'[[abdomen]]. Les ales anteriors no s'usen en el vol, però en la majoria de les espècies han d'ésser aixecades per poder usar les ales posteriors. Després d'aterrar, les ales posteriors es pleguen sota els èlitres. La majoria dels escarabats poden volar, però pocs assoleixen la destresa d'altres grups, com per exemple les mosques, i moltes espècies només volen si és absolutament necessari. Alguns escarabats tenen els èlitres soldats i/o ales posteriors atrofiades i no poden volar.
| |||